L'or i la plata renoven en aquesta setmana de Nadal els màxims històrics enmig de les tensions geopolítiques i, davant les possibles futures baixades de tipus per part de la Fed. El preu de l'unça d'or s'ha situat a prop dels 4.500 dòlars, mentre que la plata s'ha acostat als 70 dòlars.

Després dels nous màxims assolits ahir, l'or i la plata els renoven abans de l'obertura de la sessió borsària d'aquest dimarts, i el preu de l'unça d'or, amb una pujada del 0,89%, se situa en 4.483,4 dòlars després d'assolir els 4.497,68; mentre que la plata avança un 0,41%, fins als 69,34 dòlars després d'arribar als 69,99 dòlars.

Des de principi d'any, l'or registra una alça del 70,82%, mentre que la plata ha pujat des de gener i a falta d'una setmana perquè acabi el 2025, un 140,59%; per la qual cosa s'encaminen al seu augment anual més elevat de preus des de l'any 1979.

Segons l'analista d'XTB Adrián Hostaled, actualment, la competència estratègica entre blocs (EUA-Occident front a Xina-Rússia) es percep com de llarg termini, i és aquí on l'or actua com a actiu neutral al marge de sistemes de pagament controlats per una sola potència.

A això s'hi afegeix, segons Hostaled, les creixents sancions financeres i bloquejos comercials, cosa que ha portat diversos països a veure l'or com una via de protecció davant de possibles congelacions de reserves en dòlars o euros

Estats Units ja ha confiscat dos vaixells i diumenge va informar d'una operació per interceptar un tercer al mar Carib, com a part del bloqueig anunciat pel president Donald Trump a l'entrada i sortida de Veneçuela dels petroliers sancionats per Washington. Mentre manté un desplegament militar a la regió vist per Caracas com una amenaça per propiciar un canvi de règim.

Així mateix, els bancs centrals d'economies emergents han accelerat les seves compres d'or per reduir la dependència del dòlar, alimentant una demanda estructural addicional lligada directament al risc geopolític.

En aquest escenari, segons Hostaled, part del mercat comença a veure algunes divises refugi tradicionals com menys eficaces davant les intervencions de política monetària, cosa que augmenta l'atractiu relatiu de l'or, incrementant la inversió institucional en fons d'inversió sobre el metall preciós.