L'or assoleix, per primera vegada, els 4.000 dòlars per unça, en un fet sense precedents que duplica el seu valor en menys de dos anys. Aquest moviment suposa una revalorització de l'1,3% en una sola sessió i corona un any espectacular, amb guanys acumulats que superen el 53% i un ascens del 34% des que, el passat 14 de març, va superar per primer cop la frontera dels 3.000 dòlars.

L'impuls immediat d'aquest darrer embranzida prové de la incertitud que planeja sobre l'economia més gran del món. El tancament parcial de l'Administració federal dels Estats Units ha deixat el país en un estat de paràlisi administrativa, posposant l'alliberament de dades econòmiques clau, com les nòmines no agràries.

Malgrat aquesta boira, els mercats anticipen amb fermesa un tall de tipus d'interès d'un quart de punt base aquest mes. Aquesta expectativa és un vent favorable per a l'or. Com a actiu que no produeix rendiment (no paga interessos), es veu afavorit quan els rendiments del deute públic baixen, ja que el seu cost d'oportunitat es redueix.

La combinació de la incertesa política i les creixents apostes per una flexibilització de la Reserva Federal alimenta una demanda d'actius refugio que es manté robusta. Tanmateix, atribuir aquest rècord només als esdeveniments recents seria com veure la punta de l'iceberg. L'actual context de l'or és impulsat per una confluència de forces estructurals molt més profundes:

-La gran reconfiguració geopolítica: Els conflictes a l'Orient Mitjà i la guerra contínua a Ucraïna han desestabilitzat l'ordre global, fent que inversors institucionals i governs busquin protecció davant la impredictibilitat.
-La diversificació estratègica dels bancs centrals: Aquest és, possiblement, el factor més determinant. Les entitats emissores de països com la Xina estan duent a terme un procés massiu de diversificació de les seves reserves, allunyant-se progressivament del dòlar estatunidenc. El Banc Popular de la Xina va estendre la seva ratxa de compres al setembre per l'onzè mes consecutiu, un clar senyal estratègica que persisteix malgrat els preus rècord. Aquesta demanda institucional proporciona un sòl sòlid als preus.
-El risc de la política comercial: L'agressiva política comercial del president Donald Trump, amb la seva retòrica i amenaces de noves tarifes, injecta una dosi addicional de volatilitat als mercats globals, afavorint l'atractiu de l'or.
-La recuperació dels ETF: Les tendències dels fons cotitzats (ETF) d'or, un termòmetre de l'interès de l'inversor minorista i institucional, continuen expandint-se, indicant que el capital continua fluint cap al metall.

La pregunta del milió és si aquesta tendència encara té recorregut. L'anàlisi dels experts apunta que sí. Els factors que han alimentat l'ascens de l'or no mostren signes de dissipar-se. Els bancs centrals continuen comprant, els riscos geopolítics romanen elevats i les expectatives de nous talls de tipus per part de la Reserva Federal s'intensifiquen. La fita dels 4.000 dòlars no és només un número. És un indicador potent del nerviosisme que impregna l'economia global i un testament del paper immutable de l'or com a guardià de valor quan les certeses es difuminen i el futur es presenta carregat d'interrogants.