L'Ibex-35 ha tancat la setmana amb un descens del 0,14%, fins a situar-se en els 13.989,0 punts, en un context marcat pels estira-i-arronsa de Trump en matèria comercial i les seves pressions i atacs a la Reserva Federal (Fed) per abaixar els tipus d'interès.

El selectiu ha trencat així una ratxa de dues setmanes consecutives de guanys i ha perdut per la mínima la cota psicològica dels 14.000 punts després d'haver restat aquest divendres un 0,04%, si bé en el còmput de 2025 atresora una revalorització acumulada d'un 20,65%.

Així mateix, els inversors desplacen la seva atenció a la setmana vinent, marcada per la reunió de política monetària del Banc Central Europeu (BCE) i la temporada de resultats empresarials, que agafarà tracció a Espanya amb la publicació de comptes de cotitzades com Mapfre, Repsol, Enagás, Iberdrola, Indra, Bankinter i Banc Sabadell, entre altres.

L'analista de mercats Manuel Pinto ha valorat que la setmana ha estat marcada pels rumors que el president dels Estats Units, Donald Trump, podria destituir de manera immediata al president de la Fed, Jerome Powell. Aquest anunci, dimecres passat, es va traduir en una forta volatilitat i els inversors van començar a fugir del deute dels EUA -el bo a 30 anys va despuntar al 5%- i del dòlar per refugiar-se en actius com l'or; no obstant això, l'inquilí de la Casa Blanca va matisar ràpidament les seves paraules per rebutjar aquesta possibilitat i la tranquil·litat va tornar als mercats. Amb tot, Trump ha tornat a carregar aquest divendres contra el "tocatardà" de Powell i la mateixa junta del banc central nord-americà per no abaixar els tipus d'interès fins a l'1% respecte al 4,25% vigent.

"Els inversors valoren la independència de la Fed, ja que sense ella el seu compromís contra la inflació perd credibilitat", ha valorat Pinto. Considera que els aranzels "semblen estar començant" a causar efecte, per la qual cosa abaixar els tipus d'interès precipitadament podria ser un "greu error".

En el pla comercial, Trump ha anunciat que enviarà cartes a més de 150 països per notificar-los la imposició d'aranzels als seus productes exportats, que podrien ser del 10% o del 15%.

Dins de l'agenda macroeconòmica, aquesta setmana ha transcendit que la taxa d'inflació interanual de l'eurozona va despuntar una dècima el juny passat, quan la pujada dels preus va arribar al 2%, alineant-se amb l'objectiu d'estabilitat a mitjà termini del Banc Central Europeu (BCE).

Per la seva banda, l'IPC espanyol ha elevat tres dècimes la taxa interanual al juny, fins al 2,3% –és a dir, s'ha revisat una dècima a l'alça respecte a l'estimació provisional–, degut principalment a l'augment dels preus dels carburants.

Tancant aquest apartat de dades inflacionistes, l'índex de preus de consum (IPC) dels Estats Units es va situar el juny en el 2,7% interanual, fet que implica una acceleració de tres dècimes respecte de la pujada del cost de la vida al maig.

Dins de l'agenda empresarial espanyola, aquesta setmana ha transcendit que la Comissió Europea ha anunciat un expedient d'infracció contra Espanya pels poders discrecionals que diverses normes en la legislació espanyola atorguen al govern central per poder frenar operacions com l'opa de BBVA a Sabadell, en considerar que el seu abast permet actuar més enllà de l'interès general.

Fonts del Ministeri d'Economia han admès que l'obertura d'aquest expedient era una possibilitat, però han assegurat que el govern espanyol té tota la documentació tècnica i jurídica necessària per defensar la seva posició. Aquestes mateixes fonts han apuntat que el procés pot allargar-se durant anys.

També han destacat, segons Pinto, les pujades de Grifols, al caliu de l'anunci de construir una nova planta per duplicar la producció a Europa, i Aena, que s'ha beneficiat de les bones dades del sector aeri i de les xifres positives en el creixement del nombre de passatgers. En contrast, les aceries i industrials han caigut davant de la incertesa sobre la durada de l'actual cicle de l'acer i previsions de preus baixos prolongats.

Puig també ha estat sota el focus després de presentar els seus resultats en els quals ha experimentat un alentiment en el segment de fragàncies, si bé maquillatge i cures per a la pell han tingut un fort repunt que ha animat els inversors.

Amb pocs moviments a la banca en espera dels resultats, han destacat altres sectors com les utilities, àmbit en el qual Acciona Energía ha sobresortit en començar la construcció d'una nova planta solar al Perú.

En aquest context, en el còmput setmanal de l'Ibex-35, els millors valors han estat Acciona Energía (+6,81%), ACS (+4,16%), Acciona (+3,82%), Grifols (+3,4%), IAG (+3,08%), Merlín (+2,78%) i Solaria (+2,51%).

Del costat contrari, els valors amb pitjor acompliment aquesta setmana han estat Rovi (-5,21%), Acerinox (-5,13%), ArcelorMittal (-4,86%), Inditex (-3,09%), Puig (-3,02%) i Logista (-2,51%).

La majoria de les principals borses europees ha acabat la setmana amb avanços: Frankfurt ha sumat un 0,14%; Londres un 0,5% i Milà un 0,58%, mentre que París ha restat un 0,08%.

Per la seva part, Wall Street s'encamina a tancar la setmana amb avanços al voltant de l'1%: "Les pujades borsàries reflecteixen confiança en l'economia i expectatives de bons resultats empresarials en el segon trimestre, fet que ajuda a contrarestar la tensió comercial", ha indicat Pinto.

Segons les seves previsions, els primers resultats mostren que els beneficis del S&P 500 estan en camí d'augmentar un 3,2% per al segon trimestre, lleugerament per sobre de les expectatives prèvies del 2,8%. Lligat a això, l'expert ha afegit que sembla que els mercats nord-americans seguiran la seva tendència actual almenys durant les setmanes vinents, fins que hi hagi noves referències sobre l'ocupació i la inflació, que podrien començar a mostrar certa debilitat.

Als mercats de matèries primeres, el barril de petroli Brent, de referència a Europa, es deixava un 1,2% en la setmana, fins als 69,5 dòlars, mentre que la referència dels Estats Units, el WTI, es debilitava un 1,25% i el barril es cotitzava a 67,6 dòlars.

L'euro es depreciava un 0,4% en la setmana davant el dòlar, fins a intercanviar-se per 1,1643 'bitllets verds' –màxims inèdits des de 2021–, mentre que el rendiment del bo espanyol a deu anys ha tancat en el 3,308%, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 61,5 punts.

Per la seva part, l'unça d'or troy s'abaratia un 0,1% en la setmana i es negociava en els 3.350 dòlars, mentre que el bitcoin cotitzava sense variació en els 118.000 dòlars malgrat haver firmat aquest dilluns un màxim històric per sobre dels 123.000 dòlars.

Pinto ha indicat que el camí del bitcoin cap als 150.000 dòlars sembla cada vegada més inevitable gràcies a l'increment de la demanda i els projectes de llei aprovats aquesta setmana: "El mercat de criptoactius ha superat els 4 bilions de dòlars per primera vegada, recolzat en un marc regulatori cada vegada més atractiu per al sector", ha resumit.