L'accionariat de Cellnex es continua movent i, en aquesta ocasió, ha estat el fons The Children's Investment Master Fund (TCI) el que ha elevat la seva posició en l'accionariat de la companyia d'infraestructura de telecomunicacions. Chris Hohn és l'empresari que és darrere de TCI, una de les personalitats amb més repercussió en el món de les finances que, a més de Cellnex, compte amb presència en el capital d'altres companyies espanyoles com Ferrovial. Des de fa temps, el magnat anglès ha mostrat el seu gust per les empreses del país ibèric.

Tal com figura en els registres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), TCI, amb Hohn al capdavant, ha elevat la seva participació en el capital de Cellnex per sobre del 7%, asseient-se com el segon màxim accionista de la companyia encara liderada per Tobías Martínez. TCI ha dut a terme la compra d'un 1%, el qual l'ha assegut al podi dels màxims accionistes d'una companyia que, a nivell borsari, no està travessant els seus millors dies, encara que a nivell anual marca un creixement superior al 12%.

Hohn té el 7,086% de Cellnex

Amb la compra que ha realitzat el gestor britànic, la posició de TCI a Cellnex és d'un 7.005%, encara que sí que li sumim la presència que té Hohn en el capital de la companyia espanyola a títol personal, la posició ascendeix fins al 7,086%, tal com figura en la CNMV. Segons Europa Press, el paquet d'accions compta amb un valor de mercat proper als 1.750 milions d'euros, el qual situa TCI entre els màxims accionistes de la firma liderada per Martínez. Atenent la distribució accionarial que apareix al web de Cellnex, Edizone és el màxim accionista, amb un 8,205% del capital, seguit de TCI, que posseeix el 7,576%. Per darrere d'això, apareixen ens com GIC, que té el 7,031% de Cellnex, JP Morgan (5,380%), Canada Pensió Pla Investment (5,190%) o BlackRock (5,071%).

Es pot destacar que Chris Hohn, conegut en l'entorn empresarial per la seva faceta més activista i conscienciada amb el medi ambient, ha efectuat aquesta operació en un marc complex, tant per a l'empresa com per la conjuntura econòmica actual. D'entrada, Cellnex va anunciar el passat 1 de març unes pèrdues de 297 milions d'euros. Malgrat que la dada no és positiva, es pot destacar que aquestes van anar un 18% inferiors a les registrades l'any anterior. La companyia d'infraestructures de telecomunicacions entén que el moment actual no convida a fer fortes inversions, i en aquestes es mou.

Cellnex vol créixer orgànicament

El nou pla de Cellnex és el de créixer de forma orgànica, prescindint de les operacions de compra. Tobías Martínez, conseller delegat de la companyia, que va presentar la seva dimissió el gener passat, va destacar que la companyia ve fent una gestió "més prudent" de les despeses. A més d'això, en la presentació dels resultats anuals, el màxim mandatari de Cellnex va parlar d'una nova estratègia, la qual implica adaptar-se al marc econòmic actual, caracteritzat per les pujades de tipus d'interès i per la pressió inflacionària.

A més d'això, des de l'empresa espanyola van assenyalar que l'objectiu és obtenir una qualificació de grau d'inversió BBB, per part de S&P, i mantenir la que ja tenen per part de Fitch. Això va arran que la companyia compta amb un deute de 16.900 milions d'euros, el qual és finançat a tipus fix al 77%, una cosa que els beneficia al marc actual.

Malgrat que el moment de Cellnex no és el millor a escala comercial, Chris Hohn considera que l'empresa té potencial de cara al futur. El magnat anglès, a través de TCI, es caracteritza per realitzar inversions a llarg termini. En aquest cas, l'activista milmillonario ha decidit elevar la seva participació en el capital d'una companyia que, al tancament la sessió d'aquest dijous, manté una alça anual superior al 12%, encara que l'últim mes cedeix una mica més d'un 5%, descens motivat per la presentació de resultats anuals.

Sigui com fos, Hohn confia que Cellnex mantingui la tendència a l'alça en els mesos vinents, la qual dependrà de la trajectòria comercial de l'empresa i, per descomptat, de com evolucioni la conjuntura econòmica.