Cellnex ha posat el fermall a 2022 d'una forma més aviat agredolça. La companyia dedicada a les infraestructures de telecomunicacions ha perdut en l'exercici 297 milions d'euros. Malgrat que el balanç continua sent negatiu per segon any consecutiu, la firma encara liderada per Tobías Martínez ha aconseguit reduir les pèrdues un 18% amb relació al tancament de 2021. D'altra banda, Cellnex ha aconseguit elevar els ingressos fins als 3.499 milions d'euros, un 38% més que el 2021, a causa de les consolidacions d'adquisicions i integracions al grup.

Tal com informa Cellnex a la CNMV, les pèrdues venen originades per l'efecte de les amortitzacions (+38% respecte a 2021) i pels costos financers més grans, els quals han emergit un 20% el 2022 a causa de la conjuntura econòmica actual, la qual ve caracteritzada per l'alça dels preus de les matèries primeres i, per tant, en el valor final de tots els productes. Els costos financers més grans són atribuïts a "la consolidació de les adquisicions i integracions" i a la consegüent ampliació del perímetre, segons informa la companyia espanyola aquest dimecres.

Es pot destacar que, malgrat que Cellnex es refereix a la "consolidació del cost de les adquisicions" com un dels catalitzadors de les pèrdues, la companyia ha iniciat un nou full de ruta en el qual prioritzen el creixement orgànic per sobre de la compra de nous actius. A més d'això, els últims mesos han estat un tram de canvis, ja que Tobías Martínez va anunciar la seva dimissió el gener passat, encara que no es farà efectiva fins al proper juny.

Quant a l'Ebitda de la firma d'infraestructures, Cellnex l'ha aconseguit elevar un 36,9%, fins als 2.630 milions d'euros. Quant al flux de caixa lliure recurrent alçapremat, aquest va ser de 1.638 milions davant els 981 milions del curs anterior.

Cellnex s'adapta a les circumstàncies actuals

Cellnex, com la resta de les firmes de l'entorn empresarial, ha hagut d'adaptar-se a una situació minada per la incertesa i la volatilitat de l'escenari macroeconòmic. Davant d'unes circumstàncies marcades per la pressió inflacionària i per les progressives pujades de tipus d'interès, l'empresa, com moltes d'altres, han traçat una nova estratègia comercial per "adaptar-se a un entorn més complex", tal com assenyala Bertrand Kan, president de Cellnex. A més de "centrar-se en el creixement orgànic del negoci", per a l'empresa espanyola "un objectiu clau" és obtenir la qualificació de grau d'inversió BBB- per part de S&P i mantenir-la per part de Fitch. D'aquesta forma, Cellnex tindria més facilitats per a l'accés als mercats de deute.

En aquest apartat convé assenyalar que un dels llasts més grans de la firma d'infraestructures de telecomunicacions és el seu elevat deute. Malgrat que Cellnex sembla una de les empreses de més importància en l'àmbit estratègic i compta amb una demarcació comercial a escala internacional positiva, aquesta manté un deute a febrer de 2023 de 16.900 milions d'euros. Malgrat que un 77% d'aquest està referenciat a tipus fix, tal com assenyalen a l'informe ofert la CNMV, aquest continua sent elevat de cara als inversors. D'altra banda, la liquiditat del grup fins al febrer de 2023 és d'uns 4.400 milions d'euros.

Cellnex fa "una gestió prudent dels costos"

Tobías Martínez, CEO de l'empresa fins aquest juny, ha explicat que les condicions actuals del mercat han obligat l'empresa a fer "una gestió prudent dels costos". Malgrat això, i en positiu per a la companyia, aquesta ha aconseguit elevar la facturació el 2022, ja que la majoria dels contractes "a molt llarg termini" que té amb els seus clients "inclouen revisions vinculades a l'IPC".

Al contrari, el finançament ha estat més car, encara que el conseller delegat ha assenyalat que "la major part del deute és a tipus fix, la qual cosa limita l'impacte de les pujades dels tipus d'interès en els nostres resultats financers". Malgrat això, el mercat encara entén que, amb uns nivells de deute tan elevats, resulta essencial no fer inversions fora d'òrbita, i més en un entorn com l'actual. Un bon exemple d'això i, sobretot, de com va calar positivament entre els inversors una retirada d'una licitació va ser quan Cellnex es va retirar de la compra de les torres de Deutsche Telekom a mitjans del juliol passat.

Malgrat que en qualsevol altra empresa del sector això podria veure's com un punt negatiu, a Cellnex va ser de les notícies més importants en l'àmbit borsari, ja que la cotització de l'empresa va emergir en l'IBEX 35, ja que el mercat va entendre que la firma no emprendria una nova operació milionària, el que, al cap i a la fi, hagués elevat els costos.

Malgrat això, durant el passat curs sí que s'han oficialitzat altres operacions com la realitzada amb CK Hutchison al Regne Unit. Cellnex manté operacions amb la mateixa entitat a Àustria, Irlanda, Dinamarca, Suècia i Itàlia. Tot això ha suposat una inversió de 10.000 milions d'euros, que se sumen als 1.150 milions d'addicions per al desplegament de nous emplaçaments fins a 2030. A més d'això, Cellnex també va tancar acords comercials amb Telefónica i RTVE a Espanya, amb Nos a Portugal i amb BT al Regne Unit.

El 90,4 % dels ingressos de Cellnex el 2022 va procedir de serveis d'infraestructures per a operadors de telecomunicacions mòbils: això és, 3.163 milions, un 42,8 % més que el 2021. Un altre 6,4 % deriva de l'activitat d'infraestructures de radiodifusió, mentre que el negoci de la internet de les coses (IoT) i ciutats intel·ligents (smart cities) va aportar el 3,2 % de la facturació.