L'Ibex-35 ha tancat la primera setmana de setembre amb un descens acumulat d'un 0,57%, fins a situar-se en 14.850,9 punts, en un període marcat per la publicació de males dades d'ocupació als Estats Units i que alimentarien les expectatives d'una pròxima retallada de tipus per part de la Reserva Federal (Fed).

El selectiu ha encadenat així la seva segona setmana consecutiva de descensos malgrat que, aquest divendres, ha coquetejat amb la cota dels 15.000 punts. No obstant això, la publicació aquest divendres de l'informe d'ocupació dels EUA a l'agost s'ha traduït en pèrdues per a Wall Street i Europa que, en el cas d'Espanya, han conduït a un final de sessió amb una caiguda del 0,45%.

Amb tot, l'Ibex-35 presenta una revalorització d'un 28% des de començament d'any, seguit a distància per Milà, que s'anota una pujada acumulada a l'exercici d'un 21,77%.

L'analista de mercats Manuel Pinto ha valorat que l'Ibex-35 resisteix en el llindar dels 15.000 punts malgrat l'elevada volatilitat i l'absència de nous catalitzadors, si bé ha avançat que podria beneficiar-se dels resultats d'Inditex de la setmana vinent.

Amb tot, en un pla més ampli, ha assenyalat que la dependència de l'índex dels bancs –"podrien patir les conseqüències geopolítiques, la debilitat econòmica i noves retallades de tipus," ha precisat– el porta a pensar que el selectiu "ha pogut tocar el seu sostre" en aquest 2025.

Precisament, la banca espanyola ha estat una de les protagonistes de la setmana, atès que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha aprovat el full de l'opa del BBVA al Banc Sabadell.

El supervisor borsari espanyol ha autoritzat l'opa de BBVA sobre el Sabadell, que s'estendrà des de dilluns vinent fins al 7 d'octubre, segons la informació que consta en el full de l'oferta.

La CNMV ha donat el vistiplau a l'operació en entendre que l'oferta s'ajusta als termes tècnics vigents i en considerar "suficient" el contingut del full explicatiu presentat pel BBVA després de les últimes modificacions registrades amb data 3 de setembre de 2025.

Juntament amb això, la Securities and Exchange Commission (SEC) dels Estats Units va concedir dijous tres dispenses sol·licitades per BBVA relatives a l'opa sobre el Sabadell per alinear els terminis previstos a les legislacions que regulen el règim de les ofertes públiques de valors en els dos països, en el cas que decidís rebaixar el llindar d'acceptació de l'operació del 50,01% al 30%.

"No pensem que l'opa tiri endavant tret que s'augmenti l'oferta, una cosa que, de moment, s'ha descartat, però, així i tot, no ens sembla que l'oferta generi un gran atractiu ateses les restriccions actuals i les conseqüències en les sinergies establertes", ha apuntat Pinto sobre això.

De tornada al pla internacional, aquesta setmana ha transcendit que el mercat laboral nord-americà ha creat 22.000 llocs de treball a l'agost i que la taxa d'atur ha pujat una dècima, al 4,3%, el nivell més alt des de 2021. A més, s'ha revisat a la baixa la dada de juny, que ha passat de crear ocupació a registrar la destrucció de 13.000 llocs, trencant així amb una ratxa de 53 mesos creant ocupació.

"L'informe pràcticament aconsegueix un equilibri entre reforçar les expectatives del mercat d'una sèrie de retallades de tipus per part de la Fed i no generar encara noves preocupacions sobre una recessió, per la qual cosa la resposta general del mercat hauria de ser moderadament positiva", ha dit Pinto respecte a la interpretació de l'informe.

Tanmateix, ha constatat la preocupació per la salut de l'economia i que un deteriorament de la salut del mercat laboral aviat decantaria la balança fins a arribar a la conclusió que "les males notícies són simplement males notícies".

Els mercats continuen pendents dels moviments de Donald Trump, que ha formalitzat amb una ordre executiva l'acord comercial assolit el juliol amb el Japó, que inclou la imposició d'un aranzel del 15% a la majoria de productes importats del país asiàtic, inclosos els automòbils i les seves peces.

Associat a l'àmbit comercial, la Xina ha anunciat que imposarà aranzels temporals de fins a un 62% a la carn de porc de la Unió Europea (UE).

Dins de l'agenda macroeconòmica europea, aquest divendres ha transcendit que el creixement del producte interior brut (PIB) de l'eurozona es va desaccelerar en el segon trimestre al 0,1% coincidint amb la fase més aguda de la guerra aranzelària, davant l'expansió del 0,6% observada en els primers tres mesos d'any, segons ha confirmat Eurostat.

Alhora, s'ha conegut que les noves comandes de les fàbriques d'Alemanya van registrar el mes de juliol passat un retrocés del 2,9% respecte del mes anterior, quan també es van reduir en un 0,2%.

En la conclusió de l'acumulat setmanal, les pujades més importants dins de l'Ibex-35 se les han anotat Rovi (+2,84%), IAG (+2,11%), Logista (+2%) i Grifols (+1,91%).

Després de l'autorització de la CNMV, el BBVA ha tancat aquest divendres amb una caiguda d'un 1,3% i el Sabadell ha cedit un 0,89%; en el còmput setmanal, l'entitat basca ha pujat un 0,74% i la catalana ha restat un 0,8%.

Pel costat negatiu de l'índex, les caigudes setmanals més importants són les de Solaria (-6,9%), Indra (-4,64%), Amadeus (-4,25%), Unicaja (-2,36%) i Iberdrola (-2,21%).

Les principals borses europees també han patit correccions aquesta setmana: Londres ha restat un 0,08%; París un 0,38%; Frankfurt un 1,28% i Milà un 1,39%.

Així mateix, el preu del barril de petroli de tipus Brent, de referència per a Europa, baixava un 4,36% en la setmana i se situava en els 65,14 dòlars, mentre que en la cotització del West Texas Intermediate (WTI), de referència per als Estats Units, es negociava amb un descens del 4,72% per tocar els 61,55 dòlars.

El petroli cotitza amb la mirada posada en la pròxima reunió de l'OPEP+, prevista per a aquest diumenge i amb la incertesa de si continuarà augmentant l'oferta petroliera, tal com ha fet en les seves últimes cites.

Al mercat de les divises, la cotització de l'euro davant el dòlar es col·locava en 1,176 'bitllets verds', un 0,6% més que la passada setmana, mentre que l'interès exigit al bo espanyol a 10 anys ha tancat en el 3,251% després de restar mitja dècima aquest divendres, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 59 punts.

El mercat de bons cotitza amb la mira posada en l'estabilitat del Govern de França, atès que la moció de confiança de dilluns vinent se saldarà previsiblement amb la caiguda de l'executiu de Bayrou en rebre el rebuig de socialistes i parlamentaris de l'Agrupació Nacional.

Per la seva part, l'unça d'or troy s'encaria un 4,3% en la setmana, fins a enfilar nous màxims històrics a prop dels 3.600 dòlars, mentre que el bitcoin s'apreciava un 2,55% en el mateix termini i es cotitzava en els 111.000 dòlars.

Lligat al metall preciós, cal destacar que el banc d'inversió nord-americà Goldman Sachs ha augurat aquesta setmana que els futurs de l'or podrien escalar fins a prop dels 5.000 dòlars (4.293 euros) en el cas que l'ofensiva del president Donald Trump contra la Fed acabi debilitant la credibilitat de la institució.