El director comercial i desenvolupament de mercat de renda variable en Borses i Mercats Espanyols (BME), Francisco Formariz, preveu que a partir dels mesos de juny i juliol és probable que s'iniciï un entorn d'estabilitat als mercats en el qual les companyies anunciïn les seves sortides a Borsa.

En una entrevista amb Europa Press amb motiu del començament aquest dimarts vinent de la XXI edició del fòrum Medcap, esdeveniment que reunirà a centenars de cotitzades de mitjà i petita mida amb inversors institucionals, el directiu ha explicat que tots esperen que les negociacions comercials sobre els aranzels vagin discorrent "com el mercat sembla que les està reflectint" i donin lloc a un entorn estable.

En aquest sentit, ha circumscrit que, després d'acabar "bé" l'any passat quant a estrenes borsàries i quan hi havia diverses operacions en procés en aquest 2025 -Europastry, per exemple, és una de les entitats que s'ha vist afectada-, van arribar els aranzels.

"Les eleccions americanes van canviar el panorama; ja era un panorama certament complicat des del punt de vista geopolític amb la guerra d'Ucraïna, però ara el tema del comerç global s'ha modificat substancialment amb aquesta política d'aranzels", ha indicat amb referència a les conseqüències de la guerra comercial desencadenada pel president els Estats Units, Donald Trump.

Precisament, el llogater de la Casa Blanca, que a l'abril va portar a col·lació l'arsenal aranzelari per després fingir amb una treva global, ha tornat aquest divendres passat a la càrrega amb l'amenaça d'un aranzel del 50% per a la Unió Europea (UE) pel desenvolupament infructuós, segons la seva opinió, de les negociacions.

Amb tot, Formariz és clar quant a l'ús dels aranzels i el seu impacte als mercats: "És un consens a tot el mercat que no són bons; és a dir, afecten el lliure mercat, són arbitraris i generen una incertesa molt gran i, per tant, la incertesa, que és l'enemic de tot mercat, fa que tant inversors com empreses decideixin esperar que s'estabilitzi el mercat i prenguin per més endavant decisions estratègiques com la sortida a Borsa".

En un pla més ampli, el directiu de BME ha defensat que, malgrat el pas enrere de potencials cotitzades per fer el salt al parquet, el mercat és un ecosistema que permet suportar millor aquest tipus de situacions: "Les empreses resolen tots aquests vaivens amb una fortalesa major", ha subratllat, per seguidament exemplificar que, en la crisi de crèdit de 2008, les empreses cotitzades van ser "les que menys van patir".

"L'aranzel, estiguis o no siguis al mercat, t'afecta", ha sintetitzat, per després diferenciar que les cotitzades, a diferència de la resta d'empreses, tenen més eines alternatives de finançament, contacte amb inversors que poden atorgar aquest finançament d'una manera més flexible i una visibilitat que fins i tot redundi en un cost del capital més eficient.

D'altra banda, Formariz ha recordat que BME i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) han presentat una nova modalitat més flexible i àgil perquè les empreses facin el salt a la Borsa. Aquesta nova via permet separar a empreses valorades en més de 500 milions d'euros els tràmits formals del procés de sortida, així com l'admissió a negociació sense distribució accionarial mínima ('free float', en l'argot) i la capacitat d'escollir el moment més adequat per accedir al parquet en un termini de 18 mesos.

"És una flexibilitat molt interessant i pot ser utilitzada per moltes companyies, sobretot en casos de mercat tan volàtils com que estem vivint en els últims temps", ha aprofundit Formariz, qui ha remarcat que aquestes mesures formen part d'un compendi pel qual és una "qüestió d'Estat" que les empreses nacionals tinguin més competitivitat i mida a favor d'una economia sostenible.

Portar de tornada els detallistes

Una altra de les palanques per revitalitzar els mercats públics a Espanya i a Europa, segons Formariz, passa per portar de tornada el capital dels ciutadans corrents, denominats en l'argot com a inversors minoristes: "Els vam tenir fa uns anys, però es van perdre per l'excessiva legislació".

En aquest sentit, ha afirmat que a entitats com a bancs i broker se'ls ha anat fent més difícil poder activar la tracció dels detallistes perquè entrin en Borsa: "Se'ls exigeixen processos complexos que, òbviament, van amb l'objecte de la seguretat del detallista, però al final el que s'ha demostrat és que si tu vols protegir algú, però fas un procés tan complicat... llavors més que protegir-li li estàs expulsant del mercat", ha explicat.

"Hem de buscar un equilibri i això està en mans de les autoritats", ha indicat, en proposar, per exemple, que cal donar-lo als bancs la possibilitat, en el marc d'una OPV (sortida a Borsa), d'oferir un tram minorista: "Com es feia antigament; que tots els detallistes tinguin la mateixa oportunitat de comprar unes accions igual que si fossin un inversor institucional", ha reclamat.

"El detallista espanyol ha tingut una bona cultura borsària"

Seguint aquesta línia argumentativa, ha postil·lat que "seria molt important que el detallista espanyol, que a més ha estat molt important en l'època de les privatitzacions i que ha tingut una bona cultura borsària, tingués les oportunitats, com tenia antigament, de poder accedir al mercat".

Altres passos a donar per impulsar els mercats a Europa, ha prosseguit l'executiu de BME, resideixen en exemples com el compte d'estalvis i inversió de Suècia, un instrument financer que ofereix avantatges fiscals i que ha derivat en dades com que la meitat de la població adulta del país nòrdic disposa d'aquest compte i que centenars de pimes s'hagin estrenat a la Borsa d'Estocolm.

Així, Formariz ha apressat a dur a terme aquests canvis estructurals al Vell Continent: "Perquè d'una altra manera, els mercats que són més flexibles, per exemple l'americà, s'emporten tota la inversió; perquè és més fàcil i és més atractiu", ha sentenciat.