Les plataformes digitals suspenen en drets laborals i, tot i que hi ha avenços, la precarietat continua sent un element habitual. Tan sols Justeat destaca amb set punts sobre 10 en compliment de drets i justícia laboral, mentre que Cuideo i Glovo estan a la cua amb suspensos contundents i un zero cadascú, segons un informe elaborat per la Universitat Complutense de Madrid a encàrrec del sindicat Comissions Obreres (CCOO).

Si Justeat aconsegueix 7 punts sobre 10 sumant els estàndards mínims de treball just, Cabify és segon però lluny, amb 3 punts sobre 10, els mateixos que Livo, de contractació sanitària. A la cua, amb Cuideo i Glovo amb zero punts, també hi ha l'aplicació de mudances Taskrabbit. L'avaluació, però, és prèvia a la decisió de Glovo de regularitzar els treballadors i passar-los d'autònoms a assalariats. 

La primera de les categories avaluades és el pagament just. Quatre de les plataformes, Justeat, Cabify, Uber i Livo, aproven i superen el salari mínim, xifrat en 9,26 euros per hora. Livo és el que millor paga amb 10,6 euros l'hora i remuneracions de fins a 42 euros per hora en situacions específiques. Ara bé, cap de les plataformes garanteix ingressos suficients un cop descomptats els costos i temps no remunerats, apunta l'estudi. 

Pel que fa a les condicions justes, segona categoria, tan sols Justeat aconsegueix la puntuació completa, ja que afavoreix polítiques sòlides de prevenció de riscos, formació, equipaments sense costos i cobertures socials àmplies, amb baixes que arriben al 100% del salari. Això es complica en la resta de plataformes i s'accentua en les plataformes amb autònoms i subcontractats, així com en les plataformes VTC.

De nou Justeat és dels pocs que ofereix contractes justos i transparents, en aquest cas acompanyada de Livo. La resta no ofereixen garanties, aporta l'informe. 

Pel que fa a la gestió justa, que ofereix polítiques d'igualtat i no discriminació i mecanismes efectius d'interlocució i reclamació, tan sols Justeat i Cabify compleixen. 

Les dues empreses repeteixen en la categoria de representació justa, en aquest cas acompanyades d'Uber, que també té comitès d'empresa.

L'estudi critica que, tot i que la llei de repartidors o riders que obligava a la seva contractació va entrar en vigor l'any 2021, no ha sigut fins al 2025 que s'ha començat a aplicar.

Els cinc elements a valorar parteixen de tallers amb la Organització Internacional de Treball.  

"La plataformització del treball segueix la seva expansió", diu l'informe, que hi ha avenços amb la laboralització, que fa que sigui possible "esperar una millora a mitjà termini de les condicions de treball".

L'estudi apunta que hi ha una directiva europea que no només garanteix els drets laborals i els salaris sinó també la protecció de dades personals, els drets col·lectius del treball i els mecanismes de control i aplicació, però que no queda clar fins a quin punt els estats tenen autonomia en els seus marcs jurídics. 

L'estudi ha entrevistat també una treballadora de Cuideo de 45 anys, que descriu el seu treball de cuidadora com a "esgotador, tant físic com psicològicament", amb una càrrega de treball per la mobilització de persones que li ha costat una baixa per lumbàlgia. Però ni abans ni després, no ha rebut cursos sobre riscs laborals per part de la plataforma.