El discurs anual sobre l’Estat de la Unió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va sorprendre el passat setembre en donar un especial protagonisme a les pimes. Quan molts experts i assessors del que es coneix com la “bombolla de Brussel·les” esperaven una menció especial de la presidenta a la salut mental, la crisi energètica i altres temes, la rellevància de les pimes en la seva adreça i la sorpresa provocada per tot arreu demostren una situació fins a cert punt anòmala i insòlita.

Von der Leyen es va comprometre a revisar la Directiva 2011/7/UE sobre Morositat, atès que la seva aplicació és encara deficient a molts estats membres, encapçalats per Espanya. També va prometre desenvolupar un paquet de suport a les pimes (Relief Package), del qual encara no s’han desvelat els detalls. Per fi, després de molt incidir a través de Pimec i la Plataforma Multisectorial contra la Morositat, sembla que les pimes se situen al capdavant de la política europea, per a sorpresa de molts.

La Comissió Europea, com a principal motor legislatiu de la Unió Europea, es troba precisament en un moment d’especial activitat, o potser d’hiperactivitat. El Pacte Verd Europeu, llançat per Von der Leyen a l’inici del seu mandat el setembre del 2019, preveu reduir les emissions de CO2 a la UE en un 55% fins al 2030 i assolir les emissions zero el 2050.

Tot plegat ha generat una allau de normes i regulacions en molts àmbits, des de les estrictament mediambientals (com la revisió de la directiva sobre energies renovables), fins a les que afecten les obligacions de transparència de les empreses (proposta de directiva sobre informació en responsabilitat corporativa) i les múltiples regulacions de caràcter sectorial (sobre sostenibilitat dels edificis, tèxtils sostenibles, desforestació vinculada al comerç alimentari, vehicles de combustió, etiquetatge i malbaratament alimentaris, directiva de packaging, etc.).

En general, la UE adopta una política de “pal” i no pas de “pastanaga” envers les empreses, i les pimes en particular, com Pimec i SME United han assenyalat repetidament durant el mandat de Von der Leyen. En aquest sentit, demanem que treballin sota el concepte de pensar primer en els més petits per poder fer gran la nostra economia. Més enllà de prohibir els motors de combustió el 2035 —un fet que potencialment afecta més de 200 proveïdors només a Catalunya— o d’obligar les empreses a fer complexes declaracions sobre responsabilitat corporativa, finances sostenibles o de compromís amb els boscos, les instàncies europees i nacionals no han estat capaces d’establir mecanismes d’incentiu i d’ajut sòlids per a les empreses.

Mentre les pimes que per exemple usen materials reciclats o reutilitzats agrairien poder-se beneficiar de tipus impositius més baixos, sobretot d’IVA, per a estimular aquestes conductes sostenibles, els fons Next Generation EU (NGEU) no acaben d’arribar a les pimes en temps i forma, per a fomentar les energies renovables, l’eficiència energètica i l’autoconsum.

Davant les constants reclamacions de Pimec i SME United de reestructurar els fons NGEU per afavorir la lluita contra l’actual crisi energètica, la Comissió Europea i les autoritats nacionals s’escuden en la difícil reformulació dels tractats signats i l’encara més complexa agilització dels tràmits administratius i elusió de les jerarquies funcionarials.

El paquet de suport a les pimes de Von der Leyen hauria de consistir a "pensar més en petit" a l'hora de regular, en lloc de la mera prohibició

El paquet de suport a les pimes o Relief Package anunciat per la presidenta Von der Leyen hauria precisament de consistir a “pensar més en petit” a l’hora de regular i legislar, afavorint l’estímul i l’incentiu a les pimes, en lloc de la mera prohibició i obligació.

Europa es troba sens dubte en un moment complex de la seva història, havent superat a la darrera dècada una greu crisi financera i una pandèmia imprevisible, i ara en plena guerra i profunda crisi energètica. A cada crisi la solució de “més Europa” ha estat la fórmula adequada i la que caldria seguir al futur.

La UE no pot oblidar que les pimes són la base, l’espina dorsal de la seva economia i la millor garantia de progrés econòmic, cohesió social i equilibri territorial. Una Europa que no afavoreixi les pimes està abocada a esdevenir presonera de les grans multinacionals, majoritàriament americanes i asiàtiques, sense teixit productiu de proximitat, ecosistemes locals dinàmics ni ocupació de qualitat.

Les paraules de Von der Leyen són un bon punt de partida de cara al 2023 i més enllà, però ara cal posar-les en pràctica amb mesures concretes que situïn les pimes al pont de comandament i a l’epicentre de les polítiques i regulacions que emanin de Brussel·les properament.