Els estudis, les institucions, les empreses, els treballadors i els psicòlegs. Tothom veu, cada vegada més, que existeix un problema a Espanya amb la salut mental i que en molts casos aquest problema està associat a les càrregues i pressions laborals, a l'estrès. És a l'agenda, ressorgeix aquest divendres, Dia Mundial de la Salut, i ha entrat com un dels eixos de l'estratègia del Govern espanyol de cara als propers anys per a la seguretat laboral al treball. Però, per més que la preocupació creixi, poc millora la prevenció en les empreses i l'estigma continua pesant per aquells que demanen una baixa per problemes de salut mental. Com ho detectem i abordem amb les eines que tenim?
El 40% dels espanyols valora la seva salut mental negativament segons un ampli i recent estudi de la Mútua Madrilenya amb la Confederació Salut Mental Espanya, que recollia que el 88,8% atribuïa el deteriorament sobretot a l'estrès i les pressions rutinàries, una mica per sota dels qui l'atribuïen a la incertesa del futur (89%) i a les dificultats econòmiques (91%). Un altre estudi recent, d'Hayes, xifrava en un 43% el percentatge de treballadors fatigats, mentre que l'estudi d'Infojobs i Esade sobre el mercat laboral detallava que el principal motiu entre aquells que volen canviar de feina és el de protegir la salut mental. Quan l'estrès es perpetua i produeix símptomes de fatiga crònica i fins i tot de depressió, es genera el burnout, reconegut per l'Organització Mundial de la Salut com a malaltia professional des de gener de 2022, encara que encara no reconegut com tal a Espanya pel Govern, malgrat les exigències dels sindicats.
Mètodes d'avaluació
Aquesta és la foto general, però, com detectem el problema a la foto particular? Encara que els problemes de salut mental puguin semblar més difícils de detectar i de demostrar que els merament físics, existeixen mètodes "científicament validats", apunta Carmen Mancheño, coordinadora de Salut Laboral de Comissions Obreres, que mesuren els riscos psicosocials al lloc de treball.
Un d'ells és Ipstas 21, un mètode d'abast internacional que pregunta sobre la càrrega de treball, l'adequació de les tasques, l'autonomia del treballador i el seu estat d'ànim per valorar els riscos psicosocials del seu entorn laboral. Un altre d'ells, F-psico, va en la mateixa línia i està homologat per la Seguretat Social. "És necessari potenciar, i des d'Europa s'està demanant, la prevenció en salut mental, que és la germana petita de la prevenció laboral", alerta Mancheño, que defensa que "està demostrat que hi ha relació entre factors psicosocials com l'alta tensió per l'alta càrrega de treball o la poca autonomia i problemes de salut, i que l'origen d'un infart o ictus pot estar de vegades en sobrecàrregues laborals i màxim estrès".
La menció a l'ictus no és casual, ja que, encara que és difícil que es reconegui un problema de salut mental com a accident laboral, sí que es reconeix l'ictus, que de fet és el principal causant de morts per accident laboral a Espanya, 285 dels 826 morts l'any passat. "És veritat que la relació causa-efecte és complicada i que les malalties no són unicausales. Però si una persona creu que té un problema de salut mental al treball per càrregues o faltes de respecte, el primer que li diria és que busqui ajuda en els sindicats, fins i tot encara que la seva empresa no compti amb representació, perquè allà trobarà assessorament sobre com intervenir," defensa Mancheño.
Fatiga i irritabilitat
La psicòloga i experta en Recursos Humans Olga Garrido apunta, per la seva part, les formes d'identificar si existeix un problema de burnout, la saturació i fatiga per estrès continuat que pot derivar en trastorns d'ansietat i depressió. "Existeix un desgast emocional i el treballador comença a veure's una mica aïllat de l'entorn. Existeix una falta de concentració, falta d'efectivitat i falta d'energia generalitzada. Perds l'interès per les coses, tot et molesta, deixes de sentir-te unit als companys...", explica. Però Gallard alerta que "el burnout pot estar desenvolupant-se, covant-se durant moltíssims anys abans de manifestar-se en símptomes greus".
En moltes ocasions, quan es manifesta, acaba reproduint una paradoxa. "Com moltes vegades afecta a persones d'alt rendiment, quan comencen a notar símptomes o veure que les seves relacions personals ja no són tan satisfactòries, comencen a treballar més i més, perquè intenten ser al 100% quan el cos els està enviant seales que alguna cosa no està funcionant", explica Gallard. "La gent sol tardar molt temps a demanar ajuda i es dedica a empènyer els seus límits", completa.
Per a Gallard, una de les claus per detectar l'origen dels problemes de salut mental a la feina és "posar el focus en l'empresa i no en el treballador". "És una mala avaluació pensar que els problemes de salut mental venen que el treballador és dèbil. De vegades és al contrari, un treballador s'ha vist sotmès a estresores durant temps que acaben apareixent símptomes per tant aguantar", desenvolupa. I abunda que "les causes solen venir d'una cultura organitzacional tòxica, d'una mala distribució de la càrrega de treball, d'un lideratge amb faltes de respecte, abusos de poder o injustícies contínues i d'una falta d'adeucación de les tasques al lloc de treball.
Comunicació i suport
Perquè una persona que està patint burnout prengui mesures, "és necessari fer una regulació emocional i treballar l'autoconeixement per posar en marxa eines que ajudin a frenar certs abusos amb assertivitat i posant límits a l'empresa millorant la comunicació". Una vegada això està detectat, explica Gallard, s'ha d'abordar si és possible avaluar amb l'empresa el rol del treballador "de manera que sigui més amable amb la seva salut mental" i "si l'empresa no escolta o no ofereix comunicació (situació habitual), buscar una altra feina que no posi tan en risc la seva salut mental".
Més enllà del problema concret amb el lloc de treball, "buscar suport dins de l'empresa és primordial" per no sentir-se sol, defensa Gallard. I d'altra banda, "buscar sentit fora del treball és essencial", completa. "Quan treballes moltes hores i estàs estressat o fatigat, de vegades perds el contacte amb el que et fa gaudir i dona sentit a la teva vida i això empitjora si no et sents identificat amb l'empresa", desenvolupa Gallard.
En ocasions, la situació de burnout es torna tan insostenible que l'única mesura possible és demanar una baixa laboral. En aquest sentit, els metges d'atenció primària cada vegada estan més sensibilitzats i, per això, "si la Mútua no considera que existeixi un problema, cal anar al metge de capçalera", defensa Mancheño, de Comissions Obreres.
"Si es consideren vulnerats els drets i la comunicació no funciona, està l'opció de denunciar la Inspecció de Treball. Si ho fem amb l'ajuda de representació sindical, ens sentirem més recolzats, més acompanyats," apunta Mancheño. El fet que la malaltia mental no estigui considerada com a malaltia professional dificulta de vegades que es provin relacions causals entre la mala organització o els abusos i una mala salut mental, i de fet "si es pot demostrar que una malaltia té com a casua exclusiva el treball es pot considerar accident de treball encara que no sigui en el quadre", afegeix Mancheño, que destaca que "cada vegada hi ha més sentències favorables contra empreses, sobretot quan hi ha un bon informe de metges de primària i el jutge està sensibilitzat".
Mancheño recorda que, tal com reflecteix l'informe del ministeri de Treball, la "doble presència" en el cas de les dones (pendents en més mesura que els homes de la llar i el lloc de treball), així com la precarització d'alguns llocs i els riscos associats a treballs poc qualificats són factors que s'hauran de tenir en compte en la prevenció dels problemes de salut mental. "El consum de psicofàrmacs augmenta i ho fa més entre les dones", alerta.
El paper de l'empresa
Mentre que els treballadors cada vegada estan més preocupats pels problemes de salut mental en els seus llocs de treball i apunten a canviar de feina per millorar-lo, les empreses no semblen mostrar la mateixa preocupació. Segons assegura Alberto Gavilán, director de Talent del Grup Adecco, "les empreas prenen mesures quan es detecta un cas problemàtic de salut mental, però falta molta prevenció". "Les empreses han de dotar-se de mitjans i de coneixement, encara que pot ser que hi hagi pimes que no els ho puguin permetre. Però les que poden, haurien de prendre mesures per prevenir aquests problemes".
Les enquestes de clima són un dels mètodes que tenen les empreses per saber en quin estat de salut mental es troben els seus treballadors. "Però crec que és necessari oferir formació per a mànagers i directius a condició que puguin detectar de manera primerenca quan un epmleado tingui problemes de salut mental, però és veritat que hi ha poques empreses que estiguin avançant en aquest sentit", admet Gavilán.
"Quan algú té un problema de salut mental, pot ser que ho mostri en un entorn de confiança, però amb relacions jeràrquiques és diferent, la majoria no volen que un cap el sàpiga", explica Esparver, que creu que és més senzill per a les empreses detectar males praxis quant a les faltes de respecte o el mal ambient que en les càrregues de treball. "Falta molta avaluació sobre les càrregues de treball i veure quan estan darrere de situacions d'estrès", argumenta.
Per prevenir aquest tipus de problemes, "el primer que cal fer és crear ambients de comunicació on les persones se sentin aptes per parlar" i el segon és "prendre el pols per equilibrar aquestes càrregues de treball o fins i tot ampliar l'equip si el que existeix no és suficient". "Hi ha d'haver una supervisió contínua, sense fiscalitzar, dels resultats de l'equip i de les causes si no s'aconsegueixen, si hi pot haver un mal repartiment de tasques, una falta de formació d'un empleat, és necessari tenir un pols de l'ambient de treball", reflexiona. "Falten protocols i, si hi ha un problema de salut mental a l'equip, cal acudir a especialistes", completa Gavilán, que de tota manera creu que l'estigma dels problemes de salut mental continuen estant en la societat i no només en les empreses.