Els sous d'empleats són un 8,8% majors que l'any passat i els directius cobren aquest any un 3,29% més, ambdós per sobre del 3,1% d'inflació interanual. Però ha estat un mal any per als càrrecs intermedis, els únics que cobren menys que l'any passat, un 3,83% segons l'informe Evolució salarial 2007-2023, presentat aquest dimecres per EADA Business School.

Segons l'enquesta realitzada a partir de 80.000 dades salarials, els treballadors cobren de mitjana 26.406 euros anuals, 2.137 euros més que l'any passat, els càrrecs intermedis 43.062 euros, 1.716 euros anuals menys que l'any passat, i els directius 88.347 euros, el que suposa 2.816 euros per sobre de l'anual de 2022.

 

 

Segons un dels autors de l'estudi, l'investigador del Grup ICSA David Suárez, "els sous dels empleats han pujat per l'augment de l'SMI, els convenis col·lectius i la falta de personal en alguns sectors", mentre que els dels directius ho han fet "pel compliment d'objectius".

Els comandaments intermedis, en canvi, han estat castigats per "la promoció interna amb sous inferiors o el repartiment de tasques", però també perquè la intel·ligència artificial comença a reemplaçar algunes d'aquestes funcions i la resta les poden assumir empleades, ha apuntat el doctor en Economia i Empresa d'EADA, Jordi Assens. Ha avisat a més que aquesta tendència s'aguditzarà en els pròxims anys.

L'estudi d'EADA repassa l'evolució dels sous i del poder adquisitiu dels espanyols des de l'any 2007, just abans que esclatés la crisi per la bombolla immobiliària. Els directius cobraven 68.705 euros el 2007 i ara 88.347 euros, un 28% més que llavors. Els empleats cobraven 19.588 euros a l'any i ara guanyen un 34,81% més amb aquests 26.406 euros anuals, mentre que els càrrecs directius, malgrat el retrocés d'aquest any, han augmentat un 23,73% en relació amb el 2007.

La proporció entre empleats i directius s'ha reduït de 3,5 a 3,3, que són les vegades que un directiu cobra el sou d'un empleat base.

En aquests 16 anys, els empleats rasos són els qui més vegades han vist caure els seus sous: el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013 i el 2020, fins a sis vegades, mentre que els directius es van abaixar els sous tan sols en tres ocasions, el 2009, 2013 i 2020. Els comandaments intermedis han vist caure el seu salari el 2010, 2011, 2012 i 2020, quatre vegades.

El poder adquisitiu d'abans de la crisi no es recupera

Quant al poder adquisitiu, cap de les tres categories no ha aconseguit augmentar-lo després d'aquests 16 anys per culpa de la inflació. Després de la forta pujada de l'IPC el 2022, l'acumulat des de 2007 és d'un 36,1% de pujada de sou, lleugerament per sobre del 34,8% que han augmentat els empleats i també per sobre del 28,59% de pujada dels directius i del 23,73% dels càrrecs intermedis.

"Les empreses opten per incrementar els sous en aquests dos extrems i hi ha un perjudici en els comandaments intermedis", ha analitzat Jordi Assens, que insisteix que la intel·ligència artificial pot aguditzar aquest procés. Assens també ha alertat que "en els últims mesos, els advocats laboralistes han rebut més consultes per acomiadaments i ERO", en la qual cosa podria avançar una pujada de sous.

Per a Assens, les millores reflectides pel producte interior brut no es tradueixen en una millora de l'economia perquè "si el poder adquisitiu no es recupera, significa que les persones redueixen el consum" i tot això "amb un deute públic del 100%". "Que l'economia d'Espanya millori és una cosa que es pot veure des de diferents punts de vista, però que hi hagi creixement no significa que millori l'economia", ha completat Assens.

L'estudi, de fet, esmenta també l'evolució del PIB i la seva millora del 2,3% en 2023, així com el nombre d'aturats, que està en el seu millor moment des de l'any 2009 amb 2,8 milions d'aturats, però encara pitjor que immediatament abans de la crisi, quan hi havia 1,76 milions de persones a l'atur.

Assens expressa que perquè el poder adquisitiu aconsegueixi començar a augmentar "és necessari que la inflació sigui baixa", per la qual cosa recomana un control de la inflació i dels oligopolis, així com un augment de la productivitat, que vindrà donat en part per la intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia "farà necessari un reskilling dels treballadors", ha apuntat Assens. El creixement de les empreses i la vinculació de salaris i horaris amb productivitat i objectius són altres de les recomanacions de l'estudi perquè poder adquisitiu i economia creixin de la mà.