El creixement del P.I.B i els rècords d'ocupació apuntalen la bona salut de l'economia espanyola, però entre els senyals d'alerta hi ha l'auge dels acomiadaments col·lectius. Si ja el 2023 van créixer un 51% en relació amb l'any anterior, el 2024 ha arrencat amb grans anuncis com els d'H&M i Telefónica i retallades a les pimes. Transformacions a la indústria i el comerç, l'efecte rebot dels ERTO i els augments de costos i dels tipus d'interès en tenen part de culpa.
Els 36.500 afectats per acomiadaments col·lectius que hi va haver a Espanya el 2023, 100 acomiadaments al dia, van ser un 51% més que l'any anterior i una de les xifres més altes dels últims anys. I encara que 2024 va arrencar amb una reducció del 23% d'acomiadaments col·lectius (1.949 treballadors afectats al gener, última xifra publicada), els grans anuncis d'H&M, que acomiadarà 588 treballadors, i Telefónica, amb 3.640 (encara que seran baixes voluntàries), encara per plasmar en l'estadística, fan presagiar un 2024 que pot ser encara pitjor.
També ho apunten les sensacions en despatxos laboralistes, com el de CECA-Magán. Àlex Santacana, soci i laboralista de l'oficina de Barcelona, explica a ON ECONOMIA que "ja s'han tancat dos" i han arribat peticions d'anàlisi de quatre des de començament d'any al seu despatx, un d'una botiga d'electrodomèstics en concurs de creditors i un altre d'una fàbrica de peces d'automoció que ha vist caure vendes. Són bastants més que l'any passat per aquestes dates.
La llista d'ERO, més enllà de Telefónica i H&M, és llarga. Només a Catalunya, s'han anunciat 115 acomiadaments a Leilat, 35 a Holcim, 157 a Danone i 155 a Venca per sengles tancaments, 140 en Johnson Controls-Hitachi. I a la resta d'Espanya, 600 a Invertium, 119 d'Altamira, 50 a Telepizza, 133 a Majorel, 56 a Coca-Cola, 152 a Altadia, 117 a Roca Tiles, 20 a Codgames, 50 a Ugao, 249 a Grup Vivanta, 148 a Mecaner i molts altres que no han transcendit.
7.000 amenaçats per acomiadaments col·lectius
En total, sumen al voltant de 7.000 persones amb treballs amenaçats per un ERO anunciats en tres mesos, xifra, que no és equiparable a la de l'any passat perquè hi ha ERO que no transcendeixen i perquè són anuncis en marxa alguns encara per negociar, i que han de tancar-se en diferents mesos al llarg de l'any. Però sí que serveix per tenir una noció que alguna cosa no va bé.
"La inflació i l'augment dels costos tant laborals com de matèries primeres i els problemes de finançament per la pujada de tipus" són algunes de les causes econòmiques que afecten tots els sectors, segons Santacana, si bé hi ha altres específics. La indústria, "continua caient perquè és més barat produir fora", amb la seva constant deslocalització.
Al sector serveis, "l'auge de les botigues en línia propicia retallades de personal i tancament de botigues físiques", afegeix l'advocat. L'economista experta en laboral Nieves Rabassó, del Col·legi d'Econosmites, afegeix a més que "la reducció de jornada laboral impulsarà més retallades al sector de comerç al detall", en el qual treballa, ja que per a algunes botigues serà difícil mantenir el puzle horari amb la jornada de 37,5 hores. "Les pimes de comerç al detall, aquesta reforma els afectarà molt", completa.
Qüestions legals
La gran càrrega de noves normatives reguladores de l'ocupació (canal de denúncies internes, plans d'igualtat, informes de sostenibilitat, protocols LGTBI) són també una "gran amenaça per a les pimes" segons Rabassó, que creu que "la burocràcia és inviable i la inseguretat jurídica molt elevada".
La reforma laboral també té certa incidència en els ERO, com en els contractes de prova que finalitzen abans de temps, i Santacana assenyala que "amb la reforma laboral, llocs de treball que abans eren temporals ara són fixos i de vegades s'acomiaden per ERO quan finalitza temporada". A més, "molts ERO no s'arriben a fer, però s'opta per degoteig d'acomiadaments", recorda Santacana apuntant els ERO encoberts.
Des dels sindicats encara no es posen les mans al cap, però sí que veuen alguns motius de preocupació. Més enllà dels ERO, ERTO com el d'ArcelorMittal a Astúries, acereria que dona ocupació allà a 5.000 persones, mostra alguns problemes de la indústria.
Mentre esperen que es confirmi la construcció de la seva nova planta de gas natural amb els ajuts de descarbonització que va demanar quan va prometre que seria d'hidrogen verd, l'empresa té la seva producció reduïda perquè assegura que les comandes baixen i que costa competir amb productors xinesos.
Raúl Olmos, adjunt a la Secretaria confederal d'Acció Sindical i Ocupació de CC. OO, creu que "és aviat per saber si els ERO de Telefónica i de H&M faran créixer el nombre d'acomiadaments col·lectius el 2024", però apunta que existien "uns ERO embalsamats en ERTO" que encara continuen aflorant.
"Les mesures de contenció que es van anar desactivant i l'impacte dels preus energètics van tenir un efecte el 2023", apunta Oms, que creu que hi ha una "motivació fiscal" en la preferència de les empreses pels ERO, ja que ofereix alguns beneficis fiscals pagar la indemnització amb relació a pagar un sou perquè són rendes exemptes de l'IRPF proporcional als trams.
Transformacions claus per a l'ocupació
La transformació de la indústria i dels serveis "poden tenir problemes seriosos", reconeix Olmos, "si no s'afronten com és degut". En la descarbonització de la indústria, apunta "problemes de tramitació i dèficit d'aportació d'inversió privada" dels PERTO que ara per ara estanquen inversions i que poden afectar a la indústria, com succeeix amb ArcelorMittal. L'adaptació dels llocs de treball a la intel·ligència artificial serà també una qüestió delicada en un futur, com ja mostren les retallades de les tecnològiques al voltant del món reconeixent que aquesta és la motivació.
A més, els pressupostos europeus en descarbonització no poden competir amb els nord-americans a l'hora d'atreure inversions. La transformació digital i ecològica, apunta Olmos, es viu amb les complicacions que es donen quan "el vell no acaba de morir i el nou no acaba de néixer", parafraseja el teòric marxista Antonio Gramsci.
El nombre de treballadors immersos en acomiadaments col·lectius va caure un 23,5% el gener en comparació al mateix mes de l'any anterior, fins a un total de 1.949 treballadors afectats, segons dades provisionals del Ministeri de Treball i Economia Social recollits per Europa Press.
Des d'UGT Catalunya, la responsable de política sindical Núria Gilgado apunta que l'augment de ERO "no és problemàtic si tenim en compte que estem en moments rècord d'ocupació". "Ens preocupen els grans ERO i sobretot perquè es donen per qüestions que no han de veure amb la no-viabilitat de les empreses, sinó per decisions estratègiques", expressa Gilgado. "És molt fàcil fer un ERO sense justificar bé la causa, sobretot des que el 2012 van eliminar la necessitat d'obtenir una autorització administrativa per a això", afegeix. "S'utilitza molt més del que es deuria", completa.
Per a Gilgado, "el comerç electrònic i les deslocalitzacions, que patim des de fa anys", són dos elements centrals i recorda el cas de Nissan, que era viable, però va decidir marxar. "El pacte nacional per la indústria atenua el problema industrial a Catalunya, que està aguantant bé, però demanem al Govern que augmenti les seves inversions industrials", demana Gilgado.
Recorda, no obstant això, que "encara que alguns sectors poden estar prenent decisions estratègiques, n'hi ha altres com el turisme, la construcció o el transport que estan generant ocupació" i recorda el potencial d'unes de renovables per desplegar a Catalunya i que podrien generar llocs de treball.
La sequera té també un efecte negatiu en les empreses, recorda per la seva part Cristina Torre, secretària d'Acció Sindical de Comissions Obreres a Catalunya. "Hi ha empreses en ERTO forçosos per la sequera a Lleida i si la situació no canvia es poden convertir en ERO", apunta Torre.
Celebra, en canvi, que "Catalunya no està perdent ocupació industrial" i recorda que les tecnològiques van liderar els ERO catalans el 2022, però que continuen generant llocs de treball i tenen noves necessitats.