ArcelorMittal, la major siderúrgica del món, ha renunciat a tenir enllestida el 2025 la planta de reducció directa (DRI) de ferro alimentada d'hidrogen verd a Gijón per la qual se li va aprovar el PERTE més important de descarbonització atorgat fins ara pel govern espanyol, de 450 milions d'euros. Ha ajornat la inversió i ja dona per fet que arrencarà la planta més tard, no sap quan, i que ho farà amb gas natural, davant els elevats costos de l'hidrogen verd. Però no per això renuncia als ajuts, segons reconeixen a ON ECONOMIA tant fonts de l'empresa com del govern espanyol, que assegura que treballa per mantenir els ajuts del PERTE.

"Per aprovar la inversió necessitem una subvenció que compti amb el 50% d'aportació pública aproximadament i la inversió inicial és de 1.000 milions", expliquen fonts d'ArcelorMittal, que reconeixen que "la planta podria operar inicialment amb gas natural i gasos siderúrgics, que reduirien en un 20% les emissions de CO₂, però no en el mateix nivell que l'hidrogen verd". Fonts del Ministeri d'Indústria reconeixen que mantenen "converses periòdiques" amb l'empresa i recorden que "la UE permet al principi l'ús del gas per arrencar la producció" a l'hora de concedir els ajuts. "Més endavant es produiria una hibridació gradual amb hidrogen verd", prossegueixen fonts de l'executiu espanyol, si bé des de l'empresa prefereixen no aventurar-se a garantir-ho actualment.

En efecte, la Comissió Europea recull en la seva aprovació als ajuts espanyols de 460 milions un inici basat en el gas, però també que "finalment, la planta operarà utilitzant hidrogen renovable amb gas sintètic produït de residus dels gasos metal·lúrgics". El que diverses veus ecologistes no veuen tan clar és que, amb aquest inici basat en el gas natural i un futur incert quant a l'hidrogen verd per part de l'empresa, la planta de DRI vagi alineada amb el reial decret 251/2023, del 4 d'abril, quan el BOE va publicar l'ajuda a ArcelorMittal. Diu l'article que el projecte "presenta un caràcter excepcional i d'interès públic en alinear-se perfectament amb els objectius estratègics de descarbonització". Tal com apunta una investigació de la xarxa ecologista d'investigadors Ària, ArcelorMittal ha anat canviant gradualment el seu discurs respecte a l'hidrogen verd, passant de l'eufòria a la falta de compromisos sense renunciar als ajuts.

Un gir "enganyós" cap al "greenwashing"

L'advocada especialista en dret ambiental i energia Carlota Ruiz-Bautista, de l'Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), qualifica el "gir" d'ArcelorMittal d'"enganyós" i "greenwashing" o ecoblanqueig. "L'empresa va fer bandera que seria pioner en l'hidrogen verd des de l'any 2021, va aconseguir els ajuts i ara no ofereix un full de ruta clar sobre el sector", apunta Ruiz-Bautista, que no descarta que l'organització de la qual forma parteix emprengui accions legals.

Amb la planta asturiana encara per reactivar i dues més a Bèlgica i Alemanya en la mateixa situació, ArcelorMittal espera seguir a Espanya els passos de França, on al gener va firmar el pla final descarbonització de la nova planta de Dunkerque amb un cost de 1.800 milions d'euros i una ajuda estatal de 850 milions d'euros. Encara que poc es va esmentar durant la firma, el document de la Comissió Europea que va aprovar els ajuts recull, igual com l'espanyol, que la planta "utilitzarà inicialment gas natural", que "gradualment" anirà donant pas a hidrogen verd o de baixes emissions", biogàs i electricitat.

"L'empresa va fer bandera amb què seria pionera en hidrogen verd el 2021 i ara no ofereix un full de ruta", denuncia l'advocada experta en energia Carlota Ruiz-Bautista, de l'IDDMA

"És veritat que el pas del carbó al gas disminueix les emissions de CO₂, però és un combustible fòssil que no serveix cap a les emissions zero. I, a més, emet metà, que té una capacitat més elevada d'escalfament que el mateix carbó. O sigui, contamina menys in situ, però amb un important dany a l'atmosfera", afegeix l'advocada. El Ministeri de Transició Ecològica explicita en la seva pàgina web que les emissions de gas natural són "un 40-50% menors de les del carbó" i fonts d'ArcelorMittal estimen que la reducció inicial serà d'un 20 o un 30% en relació amb l'actual forn de carbó asturià. "A més, cal veure d'on procedeix l'extracció d'aquest gas,

El ferro de reducció directe (DRI) és un procés que consisteix a obtenir el ferro mitjançant una flama reductora que dona com a fruit una esponja de ferro sòlida que s'utilitza com a càrrega en forns elèctrics per a la fabricació d'acer. La reducció directa ve a succeir el forn alt, una part del procés que no es pot fer amb electricitat (com sí que s'opera amb els forns elèctrics) per les seves elevades temperatures.

És justament en aquests processos industrials d'elevades temperatures als quals l'electricitat no arriba on l'hidrogen verd ha de jugar un paper clau en la descarbonització energètica, ja que en generar-se a partir d'energies renovables amb un procés costós no competeix en igualtat de condicions amb tots aquells sectors on la via elèctrica és una opció, com els automòbils o la llum. "No tota la càrrega de l'hidrogen verd ha d'anar a càrrec de l'estat, ArcelorMittal també ha de posar de la seva part per al desenvolupament de l'hidrogen. Falta un compromís per part de les polítiques sobre la descarbonització del sector", diu Ruiz-Bautista.

Una indústria amb 5.000 treballadors a Astúries

En joc, a més de la descarbonització del sector, hi ha gran part dels 5.000 treballadors que l'acereria té a Astúries, així com 2.500 treballadors indirectes, pel que l'executiu ressalta que "el compromís del Govern amb la indústria asturiana és ferm" i "s'estudien diferents línies de treball que permetin garantir la seva activitat a Astúries". El forn alt que ha de substituir la planta de reducció finalitzava la seva vida útil l'any passat, però l'empresa ha considerat que pot allargar la seva vida un parell d'anys més. Actualment, l'acereria té els seus 5.000 treballadors d'Astúries en ERTO per la "baixa demanda i alt nombre d'importacions" de productes fora de la Unió Europea, per la qual cosa l'assumpte dels costos es torna crucial davant de competidors estrangers.

ArcelorMittal es va apuntar a la febre per l'hidrogen verd sorgida fa un parell d'anys erigint-se en capdavanter de l'hidrogen verd i encara avui en la seva pàgina web es pot llegir un comunicat de l'any 2021 en què assegurava que l'acereria de Sestao, nodrida per l'acer d'Astúries, seria "la primera acereria del món amb zero emissions de carboni en el conjunt del seu procés productiu" a partir de 2025.

Després de la febre inicial, la realitat ha demostrat que els costos per produir són encara molt elevats, ja que requereixen electricitat i un procés difícil d'aconseguir a costos equiparables amb els del gas natural. Són diversos els negocis que han rebaixat la seva eufòria inicial amb relació a aquest vector energètic, que ha de transportar-se per tot Europa a través de l'hidroducte H2MEd impulsat per Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, i també ArcelorMittal ha anat canviant el seu discurs sobre això assumint que el gas natural és el seu futur immediat i eludint comprometre's a un calendari d'hidrogen verd. El que no ha fet a Europa és retirar també les seves sol·licituds d'ajuts públics.

Després de la febre inicial de l'hidrogen verd, els elevats costos han refredat els inversors

Per a Caroline Ashley, directora de SteelWatch, organització internacional que vigila la descarbonització de l'acer, es tracta d'un "canvi silenciós" i "preocupant" el que l'empresa ha anat fent respecte a l'hidrogen verd. "Els governs europeus haurien de deixar de donar ajuts a les empreses que no compliran en descarbonització i la indústria de l'acer no està sent prou agressiva per assolir les zero emissions", completa.

La investigadora considera que hi ha un "patró" de conducta de l'empresa a tot Europa, primer amb promeses de descarbonització a tot Europa i després recollint cable, però mantenint les sol·licituds d'ajuts públics, actitud que li ha servit a França. Un dels assumptes que queda en l'aire sobre els ajuts és què passarà si el gas natural es perpetua en les plantes i no es descarbonitzen amb hidrogen verd. Tornarà ArcelorMittal els diners? "Les condicions han de ser més clares", sentència Ashley. El seu company Romain Su afegeix que "s'estan donant ajuts en innovació a una tecnologia que no és innovadora". "El gas natural és un combustible fòssil", recorda. "Si Europa dona aquest exemple amb la descarbonització, en altres països la situació pot ser encara pitjor", afegeix Ashley.

ArcelorMittal va facturar en 2023 68.275 milions de dòlars, 11.000 menys que els 79.844 de 2022, i va guanyar 900 milions, deu vegades menys que l'any anterior degut en part al cost de 2.400 milions de dòlars que va tenir la pèrdua de les seves activitats al Kazakhstan després de l'incendi de la mina de Kostenko l'octubre de l'any passat, on van morir 46 miners i el president del país va ordenar el cessament de les activitats de l'empresa.