A Espanya, la pensió contributiva va destinada a aquelles persones que deixen de treballar perquè ja han treballat durant anys i han complert certs requisits. En concret, la prestació està pensada per a les persones que tenen 66 anys i 6 mesos d’edat i poden acreditar almenys 15 anys de cotització, dels quals almenys dos han d’haver-se cotitzat en els últims 15 anys o bé tenir 65 anys i poder acreditar almenys 38 anys i 3 mesos cotitzats, amb les mateixes condicions respecte als últims 15 anys. A banda de la jubilació ordinària existeixen diversos tipus de jubilació que permeten avançar l’edat mínima exigida o que són compatibles amb la feina. És el cas de la jubilació anticipada, la parcial o la flexible, entre altres.

Per tant, a Espanya els anys cotitzats són clau a l’hora de determinar la quantia de la pensió per jubilació, determinant a més l’edat a la qual una persona pot retirar-se. Per a aquest any 2025, la jubilació ordinària queda establerta de la següent manera:

  • A 65 anys per a aquells que hagin cotitzat 38 anys i 3 mesos o més.
  • A 66 anys i 8 mesos per qui hagi cotitzat menys de 38 anys i 3 mesos.

Què passa si he cotitzat el mínim?

Ara bé, quan s’arriba a l’edat exigida amb només el mínim de 15 anys cotitzats, la pensió a percebre és la més baixa dins del sistema contributiu. Això obliga moltes persones a escollir entre continuar treballant per augmentar la pensió o acceptar una quantia reduïda de manera indefinida.

Per garantir la supervivència del sistema de pensions, la Seguretat Social premia a aquells que decideixin seguir treballant i “castiguen” o redueixen la pensió proporcionalment a aquells que es retiren abans del que els correspondria o que han cotitzat pocs anys. Això no suposa una penalització nova, sinó que és la manera en què el sistema calcula les pensions: a menys anys cotitzats, menor percentatge sobre la base reguladora.

Retirar-se amb només 15 anys cotitzats, tot i donar dret a pensió, només garanteix la meitat de la base reguladora, que es calcula sumant les bases de cotització dels últims 25 anys i dividint el resultat entre 350. Així, si una persona té una base reguladora de 1.600 euros mensuals, la seva pensió quedaria en 800 euros mensuals (aquest 50%). En cas que la pensió resultant fos inferior als mínims establerts, es podria sol·licitar el complement a mínims, sempre que es compleixin els requisits de renda de convivència establerts per la normativa. Per tant, si la persona vol rebre una pensió més elevada, caldrà incrementar els anys cotitzats, el que es tradueix en allargar la vida laboral. 

Ajudes

També es pot donar el cas de persones que no arriben al mínim de 15 anys cotitzats. És un fet relativament comú, sobretot entre col·lectius vulnerables com ara les dones que treballen a la llar i que, en moltes ocasions, no han estat donades d'alta en el sistema. En aquests casos, les persones poden optar per una pensió no contributiva de jubilació, que no requereix haver cotitzat, però sí que exigeix residir legalment a Espanya durant almenys 10 anys, entre altres condicions. 

Per a aquest 2025, la quantia íntegra d’aquesta ajuda és de 7.905,80 euros anuals, repartits en 14 pagues mensuals de 564,70 euros. Tot i això, la quantia individual per a cada pensionista pot variar segons les seves rendes personals i les de la seva unitat de convivència. En cap cas, però, podrà ser inferior al 25% de la pensió íntegra, que suposa un mínim garantit de 1.976,45 euros anuals o, cosa que és equivalent, 141,18 euros mensuals.