Les entrevistes de feina estan plenes de preguntes incòmodes. La més freqüent és quan toca parlar dels requisits salarials, però hem de conèixer els punts forts i febles quan estem davant d'una futura oportunitat i ser conscient de la reacció immediata que hem de tenir en el moment menys esperat. Potser apareix quan creiem que hem resolt totes les preguntes anteriors. Encara que sembli casual i amable, no ens hem de fiar de res. Per exemple, què s'amaga darrere d'una pregunta com "quines són les teves aficions?" o "com passes el teu temps lliure?".
Són preguntes que requereixen una resposta reflexiva, perquè tot el positiu que has fet fins ara en l'entrevista, pot desaparèixer davant dels teus ulls. Les preguntes trampa són aquelles que apareixen independentment d'on es trobi el recorregut professional. I els gestors de contractació assenyalen que dubtar o dir "cap" és una mala resposta, depèn de com estigui plantejada la pregunta. Però en general, una connotació de negació pot indicar una falta de preparació. A partir d'aquí, podem repassar les preguntes trampa més freqüents.
Què coneixes de nosaltres?
La descripció que donem del perfil de l'empresa denota actitud d'interès o motivació. També, en quin grau hem revisat la seva pàgina web, perfil de LinkedIn o què diuen d'ella a Google. Si no dius res, la resposta perd interès.
Exemples de feines anteriors
Moltes vegades, durant l'entrevista, als gestors els agrada que les respostes siguin amb exemples. La clàssica sobre l'experiència treballant en equip. I sempre és bo donar una resposta amb visió col·laborativa, exemples i evitar els clàssics monosíl·labs de sí o no.
Eines utilitzades
El nostre nivell complementari sobre l'office, el nivell d'idiomes, entre d'altres. Tot això sempre suma, però s'agraeix molt l'honestedat i és un camp on més es respon de forma poc clara. Hem de respondre sense dubtar, encara que el nostre nivell no sigui excel·lent.
Hobbies
Un clàssic. Hem de tenir en compte que això forma part de la nostra parcel·la d'intimitat i, a través d'ella, poden aparèixer o reflectir competències associades. Però hem de ser molt cauts i prioritzar el que ens convingui.
Conciliació i salari
Forma part del moment en què la conversa amb recursos humans és més de tu a tu. És un concepte que ven públicament, però encara crea dubtes. Hem d'expressar el nostre grau de flexibilitat sense embuts. Els experts recomanen donar una resposta amb una altra pregunta: "Per què això és important?".
En paral·lel, totes les empreses tenen un salari mínim i un màxim. És important preguntar-ho per saber si ja som, d'entrada, descartats i no perdre el temps. Però la nostra resposta també pot obrir-se a un "depèn de les responsabilitats o la posició".
Algú a qui admires
De nou, aquesta és una forma subtil de fer que els sol·licitants s'enfrontin a les seves pròpies debilitats. En preguntar-los per algú a qui admiren, un líder, un familiar, sens dubte, divulgaran la força d'aquesta persona. A partir d'allà, pot insinuar raonablement que el candidat intenta emular aquesta qualitat i intenta activament que aquesta habilitat sigui una fortalesa per ell mateix. Això li ofereix espai per considerar quina habilitat voldria treballar el candidat i quins punts forts necessitaran atenció.
Si pogués perfeccionar una habilitat, quin seria?
Probablement, això és el més a prop que vostè pot preguntar directament a un candidat sobre les seves debilitats. Els està demanant que es comprometin amb una habilitat amb què no confien i després els demana que la contextualitzin. Tanmateix, la formulació d'aquesta pregunta canvia el to de confrontació de preguntar sobre les debilitats. Reformula la pregunta amb un resultat positiu, preguntant-los quina és la seva debilitat i com poden convertir-lo en una fortalesa.