Vicenç del Mar Mullor (Barcelona, 1984) va emprendre molt jove, amb menys de 30 anys, i poc després va tenir clar que no volia avançar sol i que valia la pena apostar per l’associacionisme, tant pel que li aportava com pel que podia aportar ell. Per això, aquest enginyer industrial per l'URL va associar-se a l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (Aijec) fa set anys, i aquest juliol, després de ser-ne tresorer, n’ha estat escollit president.

Per què has decidit fer aquest pas?
Ja portava bastant temps implicat en l'associació i en el món associatiu no només català sinó estatal. Realment ha estat l'expresident qui ha confiat en mi per donar-me un relleu continuista i obrir aquesta nova etapa que serà de tres anys, per les fites que toca fer ara.

Quines són aquestes fites?
Volem fer molt territori i que el jove empresari català ens conegui. Comunicativament, hem d'arribar a gent jove: ens expressem d'una manera diferent, hem d'aprofitar molt les xarxes. Hem d’apropar més el talent femení a l'associació. I una altra de les fites importants és que Catalunya ha de ser oberta al món i, per tant, ha de ser una Aijec global. Per exemple, hi ha molts expats que venen aquí, munten una empresa i generen riquesa al territori. Aquesta gent també la volem acollir a l’associació.

A part de ser més joves, en què s'ha diferenciar l'Aijec de les patronals tradicionals?
S'ha de recordar que l'Aijec és la patronal líder de joves empresaris, menors de 45 anys. Foment i Pimec tenen les seves línies de treball, i nosaltres la línia de treball que tenim és que vivim perquè el jove empresari català arribi en un bon estat de salut quan sigui gran.

Quines reivindicacions teniu que són diferents de les que puguin tenir les altres patronals? Què demaneu que sigui específic pels joves?
Et pots ficar en totes les guerres que vulguis i més, però ara ho hem d’acabar de definit. Per exemple, nosaltres no podem treure pit que Catalunya és un territori de pimes i micropimes, i això s'extrapola també a tot l'Estat. Les pimes i micropimes el que volen és créixer, agafar musculatura, generar llocs treball i riquesa al territori. Per tant, una de les fites serà aquesta, aquesta és la guerra gran. I després, a tots aquells emprenedors que volen començar una empresa, facilitar-los les coses. Hi ha certes palanques per ajudar, com per exemple pagar poca quota d'autònom al principi, però és que després ho pagues. O per exemple també l'impost de societats a les empreses. Hi ha territoris a nivell espanyol que et bonifiquen si tu fas una innovació en l'empresa, com per exemple les Illes Canàries.


Els joves empresaris sou prou escoltats a la nostra societat?
Jo penso que no. I a més, estem en una època una mica estranya, perquè crec que el jovent és molt individualista, cadascun vol ser escoltat com a individu. A la humanitat li ha anat bé perquè s'ha agafat de la mà i ha actuat com a societat. Llavors penso que l’associacionisme poc personalista està una mica en perill a nivell de joventut. Nosaltres com a Aijec tenim la tasca de dir “no, l’Aijec és la casa de tots els joves, és la veu de tots els joves i qui vulgui aixecar la veu a dins de l'associació està més que convidat a fer les reivindicacions, i es treballarà en una línia específica per aquella persona i per la comunitat que pugui seguir-la”.


Què fareu perquè l'Aijec tingui més veu, sigui més protagonista i sigui més escoltada?
Ja hem fet algunes accions. Nosaltres vam entrar com a equip el dia 9 de juliol, que va ser l'assemblea, i a partir del dia 10 ja teníem coses treballades. Per exemple, ens hem reunit amb el Cercle d'Economia, que és una institució superpoderosa a nivell intel·lectual. Ens hem reunit també amb Esic, l'escola de negocis, amb la qual hem fet un acord de col·laboració també per arribar als joves i potenciar l'emprenedoria i la consolidació d'empresa, que no sigui finançar-te amb inversors externs i fer una especulació de la teva empresa per després vendre-la i fer-te milionari, sinó fer un servei per la societat, provocar que tot això creixi i sigui saludable. I hi ha unes altres línies que no les puc dir encara, perquè tenim diverses entrevistes i acords que volem fer en uns altres àmbits, com per exemple l'artístic, que és el gran oblidat de tots els àmbits empresariats a nivell català.

I amb el president del Govern o el conseller d’Empresa, us hi reunireu?
La idea és aquesta, perquè l'empresa privada no podrà créixer sense l'ajuda de l'administració. El nostre desig és reunir-nos amb els líders polítics per presentar-los aquestes propostes d'una manera treballada i a veure si podem anar de la mà, perquè durant molt temps també s'ha posat en valor el tu contra mi, i això és perillós, perquè quan inicies una guerra d’uns contra els altres, l'únic que fa això és dividir, dividir, dividir i quan es divideix tant, al final no hi ha ni una veu que vagi per sobre de les altres, i com al final també tot és un tema de sentiments, no hi ha un concepte de benestar general, sinó de benestar individual.

Les grans patronals parlen, per exemple molt de burocràcia, de fiscalitat, d'impostos, d'infraestructures. Les vostres reclamacions a l’administració també aniran per aquí?
Nosaltres evidentment estem d'acord que amb menys burocràcia es fan certes coses millor. Però la burocràcia també es genera per alguna cosa. No soc de les persones que digui això està malament i punt i s'hauria d’abolir. Crec que la burocràcia en si, sí que és bona, però crec que la flexibilitat també és bona. S'ha de trobar un equilibri entre la burocràcia perquè les coses es facin bé i la flexibilitat i l'agilitat perquè les coses es puguin acabar fent. Perquè el problema que hi ha ara és que hi ha una ultra burocràcia que no et permet fer res. Les empreses grans pateixen, així que imagina't les petites, a l'hora d'obrir un local, de començar a oferir els seus serveis, i han d'esperar-se potser mesos, potser anys, pagant el lloguer fins que els donin les llicències. Això no pot ser, perquè la gent no té aquesta capacitat econòmica, sobretot el petit.

Aquest és un problema específic de Catalunya? A Catalunya és més difícil emprendre que la resta de l'Estat?
Jo puc parlar de la gent que m'envolta i de les veus que m'arriben, tant a l’Aijec com a Ceaje, que és la Confederación Española de Jóvenes Empresarios, en la qual soc tresorer, i representem a 18.000 empreses. És veritat que hi ha territoris que t'ho faciliten una mica més i hi ha uns altres que no. I en aquest cas, Barcelona, en concret, és un dels territoris que més costa.

“Alguns líders i persones referents no estan transmetent els valors que valen a la vida”

Malgrat això, hi ha la sensació que Barcelona està renaixent en l'àmbit empresarial. És així?
És que hi ha ganes. L'empresari té ganes de fer coses a Barcelona. La virtut i el problema que té una ciutat com Barcelona és que és com un vaixell molt gran. Que s'aturin és molt complicat. Sí que poden baixar la velocitat. Però si s'aturen realment és un problema. I aquí hi ha molta gent, hi ha molts empresaris, hi ha molta part de la societat que té ganes de fer coses. Sí que és veritat que ara s'està provocant una situació, amb el president Illa, que propicia o dona esperança a tota aquella gent que vol fer coses. I esperem que això segueixi així, sigui amb ell o sigui amb qui sigui, però ha de continuar així perquè això és molt bo.

Barcelona i Catalunya tenen un teixit associatiu empresarial, molt ric, hi ha moltes patronals, però després hi ha lobbies, etc. Has parlat de col·laborar i dius que has tingut una reunió amb el Cercle d'Economia. Us plantegeu col·laborar amb totes aquestes associacions per aconseguir que l'empresari tingui més veu?
Tal qual. Amb Barcelona Global ja hem tingut contacte, amb el seu president, Ramon Ajenjo, per veure’ns amb ell. Jo intentaré anar a tots els territoris de Catalunya, des de Barcelona fins a Terres de l'Ebre, fins a la Vall d'Aran, que ningú parla de la Vall d'Aran, malauradament, i és un territori molt maco, hi ha molt nòmada digital i tenen un co-working molt xulo. Jo intentaré anar a tot arreu perquè acabem reivindicant tots el mateix, però amb altaveus petits, i la gràcia és que ho reivindiquem amb un altaveu gran de joves.

Hi ha desafecció política entre els joves empresaris, veient també la proliferació de casos de corrupció?
En el que estem molt enfocats és que el jove ha de creure en l'associacionisme. Que ell no és el protagonista, però és essencial, és un granet més de sorra perquè entre tots acabem millorant. El que noto és que estem en un “jo em faig d'aquí, però això què em dona?”, i això és molt materialista. Quan tu només vas amb això, és molt matemàtic, hi ha una part molt poc humana. Faig això i li estic dedicant una energia per millorar la societat. Per què? La meva resposta sempre ha sigut la mateixa: la gent a la qual ens va bé tenim l'obligació de millorar la societat. A mi no em malament, però no t’ho dic per un tema de diners. A mi no em va malament perquè tinc salut, perquè tinc una família que m'estima, perquè m'han donat una educació, perquè tinc, per què no dir-ho, el to de pell que toca. I he nascut en un territori on hi ha un valor a la vida. Llavors, si nosaltres ens tornem individualistes, no fem comunitat i no fem que la societat avanci, tenim un problema molt greu, perquè llavors som els responsables de que la societat no avanci. La desafecció que pot tenir el jove? És que certs líders o certes persones referents no estan transmetent aquests valors, i aquests valors són els que valen la vida. Perquè quan t'agafa una malaltia, els que et fan companyia són els que valen la pena. I si no tens a ningú perquè tothom és individualista, llavors estarem sols. I estarem molt acompanyats quan ens vagi bé i estarem molt sols quan ens vagi malament.

Els joves teniu una forma diferent de fer empresa?
Els joves tenen una manera diferent d'empresa. Jo em considero jove, però sí que és veritat que la meva mentalitat és molt més tradicional. Jo em vaig muntar a la meva empresa amb el que jo tenia a la meva butxaca, l'he anat pujant a poc a poc, sempre intentant donar números verds i ja està. La gent té una visió diferent perquè s'han creat models de negoci diferents i potser molt més ràpids, que a mi em sembla bé. Sí, jo crec que el jovent ara funciona una mica diferent, té un espectre una mica més gran i, de fet, el que jo faig, i molta gent de l’Aijec fa, això del xup-xup, se'ls queda com una mica antic, però al final, el xup-xup de l'àvia agrada a tothom. Tu pots menjar pollastre i arròs, t'alimentarà, està bé, però el xup-xup de la iaia, que cuina durant hores, està més bo.


A què et refereixes quant dius que els joves tenen un espectre més gran?
A que saben com funciona la vida a nivell tecnològic, llavors tot els ve d'una manera molt natural: com comunicar-se a xarxes, com conceben certs tipus de negoci, com aconseguir les coses. Sí que és veritat que tenen cert enginy, que també sabria greu que es perdés.