El pròxim 20 de novembre s’entreguen a Barcelona els premis Fet a Catalunya, que dona Nous Empresaris i Emprenedors de Catalunya (NEEC). El seu president, Oriol Brutau (Granollers, 1971), ens explica el propòsit d’aquests guardons a l’emprenedoria industrial, que arriben a la cinquena edició i incrementen la dotació. Les empreses interessades tenen fins al 5 de novembre per inscriure-s'hi. Brutau també relata com l’organització vol recuperar l’autoestima de la indústria catalana i dels productes fets aquí.
Per què són necessaris aquests premis en l'ecosistema empresarial i emprenedor català?
Perquè volem impulsar l'emprenedoria, sobretot en l'àmbit industrial. L'emprenedoria industrial és la gran oblidada de l'ecosistema a Catalunya, perquè tenim una gran presència d'emprenedoria digital i de noves tecnologies, però la industrial és necessària en el territori perquè el vertebra i genera comunitat. I per això des de la NEEC li donem aquesta empenta.
Han incrementat els premis...
Efectivament, aquest any hi ha una dotació de 12.000 euros.
Per què? Per arribar a més empreses o és perquè les empreses guardonades tinguin més capital?
Hem de ser conscients que 12.000 euros repartits amb diferents premis no és un capital extraordinari, però sí que té un gran poder simbòlic. Quan vam decidir fer els premis Fet a Catalunya d'impuls a l'emprenedoria industrial, vam voler que fossin premis molt efectius i útils pels emprenedors que es presenten, i aleshores vam decidir que havien de tenir una dotació econòmica. Vam començar amb 6.000 euros, que els vam anar incrementant fins a 7.000, i aquest any, que celebrem la cinquena edició, considerem que és una edició una mica aniversari, vam parlar amb els patrocinadors, les empreses que ens recolzen en aquesta aventura, i els vam plantejar el repte d'incrementar el premi. És un premi de caràcter més simbòlic, tot i que alguns emprenedors també ens ho han agraït, perquè gràcies a haver guanyat els ha permès portar endavant algun projecte o una part del projecte que requeria una mica d'inversió.
Encara està obert el període d'inscripció, fins al 5 de novembre. Què li diria a un emprenedor perquè s'animi a presentar?
Que té tres grans avantatges. El primer és que li donem l'espai de reflexió: en l'acte de presentar-se ha d'omplir dos formularis, un primer per saber quina és l’empresa, el projecte, i el segon, una petita defensa del projecte. Molts dels emprenedors que s'han presentat a les anteriors convocatòries ens han reconegut que molt poques vegades tenen l'ocasió de parar i reflexionar pel seu negoci. Aquest és un primer avantatge que jo vull posar en valor expressament. El segon és que presentant-se, automàticament passen a formar part d'un ecosistema que, com ells, són empreses i emprenedors industrials. I això fa que en aquest ecosistema es produeixi una cosa que nosaltres intentem provocar sempre, que ve lligat a l'eslògan que tenim a la NEEC, que és dels emprenedors pels emprenedors. És a dir, que ningú que ha caminat amb les teves sabates i pel camí que tu estàs fent et pot ajudar més. I el tercer, si a més a més ets finalista, participar del dia que fem l'acte d'entrega de premis i tenir aquesta mica de suport econòmic que t'endús.
Tenen molts patrocinadors, i fins i tot un patrocinador que ha estat guanyador. Això què indica dels premis?
Les empreses que han guanyat ens han reconegut que han estat els premis Fet a Catalunya els que els han impulsat i els han donat la visibilitat suficient no només per aixecar negoci, sinó també per presentar-se a altres premis. D'innovació, premis amb forta dotació econòmica o concursos... I els han guanyat. Vol dir que els premis Fet a Catalunya tenen la capacitat de reconèixer projectes industrials en estat d'emprenedoria amb clara tendència al mercat. I això és tan important! I es reflecteix en això que dius. No només tenim un dels patrocinadors d'aquest any, Synkotech, que va ser guanyador de l'edició passada, sinó que, a més a més, s'ha incorporat a la junta de la NEEC una finalista. Vol dir que presentar-se, guanyin o no, és útil per a les empreses.
Quines característiques han de tenir les empreses per presentar-s'hi?
La primera és que tingui fins a 7 anys de vida, i la segona és que el seu producte estigui produït, dissenyat i fabricat a Catalunya, que es pugui considerar un producte català.
“Ningú que ha caminat amb les teves sabates i pel camí que tu estàs fent et pot ajudar més”
Els premis fan 5 anys, NEEC va cap als 20 anys... Anem una mica enrere: per què va néixer l'associació?
La NEEC va començar al Vallès Oriental com una associació de suport a emprenedors que ja formaven part d'aquest ecosistema. Fa 20 anys, el que ara trobem normal, com aquests ecosistemes d'emprenedoria, els hubs o els centres de coemprenedoria, de cocreació, no ho era. En aquella època no existien i ens vam reunir una colla d'emprenedors i vam decidir crear una associació que ens donés suport. Fins i tot hi havia el que en aquella època estava molt de moda, que era la central de compres, podíem comprar coses d'una forma conjunta per tenir-les a millor preu. Tot això ha anat passant. Vam passar per la crisi de les subprime, recentment per la crisi de la Covid, i la NEEC va intentar anar navegant sempre donant suport a aquests emprenedors invisibles, que són els emprenedors industrials, els que no són tan sexis, si m'ho permets dir així.
No?
Ara dir que he creat la meva empresa en un garatge és sexi, perquè tots pensem en Microsoft o Apple, però moltes de les empreses industrials es creen en naus perdudes o polígons perduts, i no són sexis per a la majoria. Quan Esade va crear Esade Creàpolis, la NEEC s'hi va allotjar i va ser el primer centre de coworking que va tenir pràcticament Catalunya. En aquella època ja havíem fet uns premis també, perquè crèiem que el reconeixement, el copet a l'espatlla, és important per a l'autoestima de l'emprenedor, i empreses com Sony ens donaven suport. Hem anat oscil·lant fins arribar a la pandèmia, que va ser en un viatge meu que vaig tenir clar que havíem de crear aquests premis Fet a Catalunya.
Com va ser?
Durant la pandèmia vaig viure a Irlanda i vaig tenir com una espècie d'epifania: em vaig adonar de l'autoestima que tenien, de la defensa que feien dels productes irlandesos. I no només dels productes d'alimentació –quan anaves a un supermercat, fos o no fos irlandès, veies tots els productes marcats amb un segell Made in Ireland—, també passava amb els altres productes. Quan passejaves veies una presència d'aquesta autoestima irlandesa, d'aquesta defensa del fet irlandès, del producte irlandès. El primer sentiment que vaig tenir veient allò va ser “això a Catalunya no passa”.
Per què?
Vivim el fet català amb certa complexitat, ens l'amaguem, i vaig tenir clar que d'una manera o altra ho havíem de reivindicar. I treballant per poder organitzar aquests premis, en el diàleg i en la cerca d'empreses que ens donessin suport, em vaig trobar també amb aquesta dualitat, empreses que de seguida em deien “sí, Oriol, t'ajudarem i farem el que faci falta perquè aquests premis tirin endavant, perquè ens representin i perquè defensin aquest fet català industrial que ens dona el caràcter i que durant moltes generacions ens ha impulsat endavant”, i d'altres que ens demanaven fer-ho amb la boca petita: “No ho diguis gaire perquè la interrelació que tenim amb el mercat espanyol és alta i no volem sortir-ne perjudicats”. Després de cinc edicions podem reivindicar la normalitat que qualsevol empresa catalana es reivindiqui tant en un mercat internacional com en un mercat espanyol.
Un dels seus pilars és el networking, el fet que les empreses connectin i facin ecosistema. Creu que falta més unió, més sinergies entre les empreses?
No és que falti, és que les empreses tenen la capacitat d'unir-se, d'impulsar i de solidaritzar-se amb altres empreses més petites que ella. Nosaltres tenim un projecte, Coneecta, que pretén connectar l'empresa madura, consolidada, amb l'empresa de nova creació. Per un doble motiu: primer, perquè hi ha un factor de solidaritat. L'empresa madura, moltes vegades, i especialment a Catalunya, és una empresa que és la segona, la tercera o la quarta generació, i té la capacitat de fer aquest exercici de memòria, de viatjar en el temps i recordar com va ser fundada. I això li dona una responsabilitat social cap a aquelles empreses que avui s'estan creant. El segon factor és que les empreses de nova creació, sobretot en sectors industrials on podríem dir que requereixen una infraestructura i unes inversions molt específiques, i unes aliances més complexes, els va molt bé tenir una empresa que ja ha passat per aquí i que les mentoritzi, que se les miri i que actuïn de tractor i d'acompanyament en aquest trajecte. No hem d'oblidar que l'emprenedoria industrial requereix molt més que una del sector tecnològic, que moltes vegades requereix una persona, un ordinador i una connexió a internet. L'empresa industrial per definició requereix de molt més, més infraestructura, més elements, més complexitat empresarial. I en aquesta connexió és on jo crec que es produeix la màgia, i a la NEEC ho intentem promoure i es produeix.
“La pime industrial genera riquesa, comunitat, sinergies i vertebra el territori”
S'ha deixat perdre una mica el potencial o el lideratge econòmic que exercia la indústria a Catalunya, i que ha anat cap als serveis i el turisme?
Sí, hi ha hagut un balanceig, però sobretot perquè hi ha hagut una descentralització de les àrees productives.
També s’han venut empreses industrials a capital estranger.
També empreses d'aquí es van deslocalitzar... Jo crec que això és un factor que se'ns dubta compta, però majoritàriament el teixit empresarial industrial català està en mans de la pime, que no canvia de mans. Aquesta sí que l'hem de potenciar, perquè és la que realment dona els llocs treball i genera les sinergies interterritorials.
Quines són les principals necessitats de les empreses industrials catalanes?
La demanda que ens fan la majoria d’empreses és que siguem capaços de crear un ecosistema d’autoestima. Sé que l'autoestima pot no ser un factor molt pragmàtic i que no et permet endollar i produir. A la NEEC estem desenvolupant un projecte que és el segell Fet a Catalunya, i és un projecte que ens ha vingut de la demanda de les empreses del nostre ecosistema que ens diuen que hem d'explicar el que fem aquí i com ho fem aquí. Podríem entrar en diferents paràmetres, que si l'administració no ajuda prou, que si tenim precarietat d'infraestructures –molts dels polígons estan en precarietat d'infraestructura. Podríem parlar d'això, però jo crec que això també és fer-nos la trampa, perquè al final tenim el que votem, o tenim pel que pressionem, no? El que hem de fer és fer pinya i creure'ns que podem recuperar aquest fet que et deia de la indústria catalana, i podem demanar que l'administració sigui capaç de gestionar més recursos i de fer-ho millor, que els reverteixi més, perquè la petita indústria o la pime catalana no només genera productes que podem exportar i vendre i generar riquesa, sinó que genera comunitat, vertebra el territori, genera veïnatge i sinergies a través de proveïdors, i això és una cosa amb la qual hi hem de poder treballar i, des de la mateixa empresa, reivindicar-ho. Allò de la España vacía, també existeix la Catalunya buida. La majoria de les empreses que ens patrocinen són empreses del territori i quan parles amb elles diuen “nosaltres ens volem mantenir a Montblanc, ens volem mantenir al Tarragonès o ens volem mantenir a Girona, perquè som del territori, ens creiem el territori i generem sinergies en el territori”.
Emprendre Catalunya és tan difícil com ens diuen?
Absolutament. Emprendre a Catalunya és molt difícil. Tenim molta pressió legislativa i normativa. A més a més, avui emprendre Catalunya i a Europa en general, per bé que hem d'estar agraïts perquè som capaços de mantenir uns estàndards molt alts quant a impacte ambiental, sostenibilitat, relació amb els treballadors i les persones del voltant de l'empresa, he de dir que a vegades hem de vigilar perquè competim amb menys eines comparat amb les empreses que arriben aquí amb productes que ens substitueixen a baix cost, amb processos productius que no tenen la mateixa exigència que la nostra. Amb la qual cosa, no és que a nosaltres se’ns hagi d'exigir menys, sinó que hem d'exigir les mateixes regles del joc, perquè el que volem és una indústria que miri pel bé comú, que ens permeti créixer com a societat, mantenir el planeta on vivim i procurar-nos una vida una mica millor. Hem de recuperar una indústria que alimenta un comerç que s'ha perdut, hem de recuperar els centres de ciutat, la dinàmica de comerç, indústria i consum que teníem a les ciutats, perquè estem desertitzant el país. Emprendre a Catalunya és difícil com a tot arreu, però emprendre a Catalunya, si ens ho creiem, ho farem més fàcil.
Pot veure l'entrevista sencera a continuació: