Llicenciada inicialment en geologia i catedràtica en història de la ciència a Harvard, Naomi Oreskes (New York, 1958) és una de les més influents investigadores en canvi climàtic del món. L'any 2004, va publicar un recull de 900 articles científics per tal de demostrar el consens que ja existia sobre l'impacte de l'activitat humana en la crisi climàtica. I des de llavors ha centrat la seva feina en combatre els negacionistes i les empreses. Fa dos anys va publicar un 'paper' amb el qual demostrava que Exxon Mobile tenia informes des dels anys 70 sobre l'impacte dels combustibles fòssils en el medi ambient. I, després de publicar llibres sobre canvi climàtic i sobre els negacionistes (Mercaderes de la duda, 2018, Capitan Swing, coescrit amb Erik M. Conway), ara apunta amb El gran mito (Capitan Swing, 2024, també amb Conway) cap a les elits que, als anys 70, van pagar intel·lectuals liberals per tal de propagar la sacralització del lliure mercat i la criminalització de qualsevol regulació estatal.
Donald Trump i Elon Musk són una continuació de les elits que van criminalitzar les regulacions als 70 com explica el seu llibre?
Bé, els neoliberals tradicionals no donarien suport a aquests aranzels que ha imposat Trump. Per la resta, sí. La despesa pública, la retallada d’ajuda internacional, l’intent massiu de desfer les regulacions ambientals o les intervencions públiques de salut… Tot això coincideix 100% amb allò que expliquem al llibre. I, de fet, quan Elon Musk va ser convidat a l'anomenat departament d’Eficiència, va dir: “La nostra meta és eliminar les regulacions”. I això podria estar al nostre llibre. Els fonamentalistes del mercat veien les regulacions com una cosa il·legítima i creien que els mercats i els negocis podien fer el que volguessin, fins i tot fer treballar els nens. Trump és com una apoteosi del que vam escriure.
"Els fonamentalistes del mercat s'oposaven a qualsevol regulació, fins i tot la prohibició del treball infantil"
A Europa aquesta idea, que va tenir molta força amb Margaret Thatcher, ha guanyat terreny en els darrers anys.
És important entendre que cada país i cultura desenvolupa de manera diferent aquestes converses. Però sí, el neoliberalisme ha guanyat força en els darrers 20 anys a Europa, amb l’austeritat a Grècia o els canvis al nord d’Europa. Hi ha hagut sens dubte alguns beneficis per a l’economia sueca, però la desigualtat creix, com a França amb Sarkozy, amb aquesta idea que els treballadors tenien massa drets.
I hi ha una tendència entre els joves a les xarxes.
Estan bombardejats per un missatge cultural que els diu que el millor que poden fer per millorar la seva vida no és implicar-se en política, sinó invertir en criptomonedes o en borsa. Una de les vegades que vaig estar al World Economic Forum em va sobtar que fins i tot activistes que ajudaven a la gent eren anomenats com o ‘entrepeneur socials’. Això mostra com el marc mental dels negocis controla el llenguatge que fem servir.
On i quan comença tot això?
És difícil del dir. Quan escrivim el llibre pensem que comença amb Ronald Reagan i Margaret Thatcher als 70, tot molt influenciat pel teòric Friedric Hayek. Però vam trobar similituds a l’Edat Dorada, a principis del segle XX, amb els robber barons (grans empresaris que van fer fortunes explotant treballadors), que tenien nens de dos anys treballant a les fàbriques. Els empresaris van començar a organitzar-se contra els progressistes que deien que els nens no han de treballar. Es van començar a crear lleis i els empresaris reaccionaven apel·lant a la seva llibertat. És un argument perniciós perquè un treballador que no té diners no pot escollir i no té aquesta llibertat, llevat que tinguis un sindicat per negociar. I els empresaris eren contraris a aquests sindicats. Llavors la ‘Era progressista’ dels EUA va aprovar lleis per regular aquest treball, per millorar els sous i les primeres regulacions ambientals contra els químics tòxics.
Quines són les empreses que van propagar aquest missatge?
A principis del XX hi havia la patronal National Association of Manufactureres. Dupont, una de les grans químiques dels EUA, va tenir aquesta idea i també General Motors i General Electric. Elèctriques com aquesta o Westinghouse van promoure activament les idees contràries a la regulació, van pagar gent per reescriure llibres de text per tal de promoure el capitalisme de lliure mercat a universitats i instituts, per fer dir que les restriccions al capitalisme eren antiamericanes i comunistes.
I pagaven intel·lectuals?
Sí. Reclutaven pensadors com Freidrick von Hayek o Ludvik Von Mises, de l’escola austríaca, per tal de propagar aquest missatge. Els van portar als Estats Units. Els van donar feines. I promovien els seus llibres i després pel·lícules, dibuixos animats?
Veu un paral·lelisme amb els missatges antiimmigració i anti-regulació que propaga Elon Musk a X?
Sí, totalment. Als anys 30-40, la patronal manufacturera va crear un programa de ràdio per propagar les idees de lliure mercat contra Franklin Roosevelt i el New Deal. Quan Elon Musk va comprar X, molts van creure que era un negoci estúpid, per mi va ser una gran jugada de propaganda.
"Elon Musk va fer una gran jugada de propaganda quan va comprar X"
Com és per vostè ser acadèmica en aquests temps de persecució de Trump contra universitaris i idees contràries?
Després de 20 anys, m’he enfrontat a persones molt desagradables i la meva pell s’ha tornat dura. Vaig ajudar a crear el 2011 la Climate Science Legal Defense Fund perquè els científics rebien atacs de tota mena, també legals, d’empreses i particulars i necessitaven ajuda legal. Però a molts col·legues de Harvard els està afectant molt durament. Quan ets historiadora, com és el meu cas, pots posposar un llibre. Però hi ha estudis científics que estan parant immediatament, fins al punt que han de matar els animals que es fan servir, milers d’ells han mort de manera totalment innecessària. No és que estigui a favor dels assajos clínics amb animals, però mentre visquin haurien de ser tractats amb tota la dignitat possible. I això que han fet és immoral.
Fa uns dies es va publicar un estudi que vinculava les grans empreses contaminants del món amb les onades de calor. Com són d’importants aquests estudis?
Crec que són molt importants, perquè la gent potser no percep què vol dir que la temperatura del planeta sigui dos graus superior i s’han de connectar coses que directament afecten a la gent, com huracans o onades de calor. I sabem que el canvi climàtic està fent empitjorar aquests fenòmens. Les evidències científiques són clares. En els darrers anys s’han fet avenços en l’atribució directa a les causes. I és també molt potent que s’apunti a empreses concretes i les empreses de combustibles fòssils.
Creu que assumeixen la responsabilitat?
He sigut testimoni a conferències del World Economic Forum on deien que tots som responsables perquè tots fem servir combustibles fòssils. És un mal argument perquè no tots els països els fem servir igual. Hi ha gent a Nigeria, Bangladesh o Vanuatu que pràcticament no fan servir combustibles fòssils. I dins d’un mateix país, la quantitat que empra un milionari com Elon Musk o Jeff Bezos que vola en un jet privat és molt més elevada. Però és que a més ningú de nosaltres no va demanar els combustibles fòssils, oi? La indústria dels combustibles fòssils ha estat promocionant un procucte sabent almenys des dels 70 que feia un gran mal al clima. Mentien.
És el focus d’una de les seves publicacions més rellevants sobre com Exxon tenia informes que els feia coneixedors de l’impacte dels combustibles fòssils en el canvi climàtic mentre defensava el contrari.
Sí, bàsicament Exxon Mobile tenia estudis científics que demostraven l’impacte sobre el clima i públicament deien que la ciència era “incerta”. Aquesta disparitat entre el que sabien i el que deien mentre continuaven venent agressivament els seus productes i negant els danys era totalment antiètic.
Com vau trobar els documents que provaven que comptaven amb aquesta informació?
Ens ho van donar la mateixa empresa, un regal. Els grecs ja avisaven que un dels pitjors errors a la vida és l’arrogància de pensar que ets invencible. Los Angeles Times estava investigant i Exxon va dir que estaven mentint, que publicarien les dades. “Llegiu els documents”, ens van dir. I van penjar un document a la web amb el qual volien demostrar que ho feien tot bé i els periodistes s’equivocaven. Recordo molt bé aquell dia. Estava al web, llegeixo els documents, que ens linkaven a currículums de científics que havien treballat amb Exxon fins que a través d’altres links trobem centenars de documents que ens demostraven que sabien que estaven mentint.
"Exxon Mobile va publicar uns documents per demostrar que no havien mentit i el que mostraven els documents era just el contrari. Ens van regalar les proves"
Vostès ho comparen amb la pressió de la indústria tabacalera contra estudis científics. També em recorda als estudis publicats i obviats recentment per Meta sobre els efectes de l’Instagram en la salut mental dels adolescents.
Una de les coses més tràgiques arran del llibre ‘Mercaders del dubte’, sobre els negacionistes, és veure com aquestes actituds es traslladen a otres àrees. I Meta és un bon exemple, com dins de l’empresa s’ha reconegut que hi havia evidències que les xarxes estaven causant dany als joves. També passa amb la indústria de les apostes…Els joves es tornen addictes i les empreses saben que és addictiu…
I alguns esportistes famosos participen d’aquesta publicitat.
És trist, perquè els joves veuen aquests esportistes com a herois i és habitual que vulguin fer el que ells fan.
Tornant al canvi climàtic. Vostè va ser la primera persona que va publicar per demostrar el consens científic respecte al canvi climàtic, amb un recull de 900 articles d’experts. S’han complert alguns objectius des de llavors o més aviat és frustrant la manca d’avenços?
Probablement ambdues. S’han complert metes perquè aquell paper va tenir molta atenció i va provocar una conversa sobre com la ciència estava infrarepresentada per la indústria fòssil i pels líders republicans que deien que no hi havia consens, cosa que era falsa. Va ser important perquè la indústria deia que no hi havia consens seguint el model de la indústria del tabac anys abans.
Avui les empreses ja no ho neguen.
Durant un temps, les empreses tabacaleres van passar de negar els efectes a dir que no era segur. Per això els vam anomenar ‘mercaders del dubte’ al nostre llibre. Amb els combustibles fòssils passa similar, tot i que després de demostrar que sí que hi ha consens, cada cop ho diuen menys. Ara diuen altres coses com que les renovables no són prou eficients, o són intermitents, o que estan treballant en biodièsels. Però després a les xarxes socials, o persones com Donald Trump, directament neguen el canvi climàtic.
Vostè va estudiar Geologia abans d’abordar la història de la ciència i vincular-la estretament amb l’economia. Si fem la transició 100% a renovables, la petjada de la mineria no pot ser el proper gran problema de la humanitat?
Crec que s’ha exagerat aquest efecte. Sí que hi ha una petjada, però avui dia la mineria es pot fer d’una manera neta i les mines poden ser restaurades sense massa problema. L’efecte és molt menor en comparació amb l’impacte dels combustibles fòssils en el clima. Les empreses també ho ha exagerat.
"L'impacte de les renovables en la mineria és infinitament més petit que no pas el dels combustibles fòssils"
Les renovables avancen a algunes parts del món ràpidament, però també creixen les emissions en l'àmbit global malgrat els pactes. Fem passes endavant o cap al darrere?
Tinc dubtes. Un dia penso una cosa, de vegades més l’altra, depenent del dia de la setmana. Crec que el que vivim ens demostra que hi ha d’haver una regulació. Hi ha creixement de renovables considerable a països importants d’Europa i també als Estats Units i un cas d’èxit com Dinamarca, que aconsegueix gairebé tota l’electricitat del vent. És fantàstic tenir un exemple, però és un país petit. Malgrat el creixement de les renovables, també veiem un creixement dels combustibles fòssils. Necessitem més regulació per no deixar al lliure mercat la possibilitat d’incrementar els combustibles fòssils i les emissions. El mercat no ho fa sol. També el forat de la capa d’ozó es va reduir prohibint certs productes. I incentivant les alternatives.
El problema és que si la llei és més dura a un país, l’empresa pot canviar de lloc i fer una inversió en fòssils.
Sí, per això són tan important exemples com el marc de l’ONU, que va ser modelat pel protocol de Mont-real (que a l’any 1987 va marcar el camí a seguir per acabar amb el forat de la capa d’Ozó).
Amb Trump als Estats Units tot costa més.
Sí, però Europa té poder també. I crec que és un moment crucial perquè l’Unió Europea es mogui cap a controls més estrictes. Ara que Trump ha obert les portes als aranzels, la Unió Europea podria posar un aranzel als béns dels Estats Units basat en la petjada de carboni.
Només amb les regulacions és suficient o cal també decreixement, com defensen molts col·legues seus?
És una gran qüestió. Tinc molts amics favorables al decreixement i molts altres que creuen que es pot créixer econòmicament i contaminar menys. És difícil estabilitzar l’economia en alguns països sense creixement econòmic i també tenim la prova que es pot desvincular el creixement econòmic del creixement de les emissions. Per tant, calen polítiques intel·ligents de l’ús dels materials i focus en economia circular i que alguns indrets creixin, i està clar que hi ha d’altres com els Estats Units que no necessiten tanta riquesa i poden no créixer. Hi ha una idea sobre això que m’agrada repetir als meus alumnes.
"Cal un ús intel·ligent dels materials, economia circular i potser en alguns casos decreixement. Però hi ha països que necessiten créixer per millorar la qualitat de vida"
Quina?
Que si et fixes en la petjada ambiental, la forma més saludable de menjar és també la menys contaminant: fruita, verdura, llegums i peix. La carn té 20 vegades més petjada de carboni que la majoria dels vegetals. I hi ha parts de l’Amazones totalment destruïts per fer el menjar per a la carn. No ho necessitem i no és sa. Es pot menjar carn de tant en tant, no m’agrada dir què es pot fer i què no es pot fer. Però podem tenir un estil de vida més saludable sense destruir el planeta i sene grans patiments o renúncies.
Què li sembla que les empreses que han contaminat més es dediquin també a la descarbonització?
Si realment ho fan, jo les aplaudiré. I hi ha un exemple que ha fet el canvi, Orsted, empresa danesa que feia gas i ara fa renovables. Però si mires empreses com Chevron, tenia una unitat significant de renovables que va eliminar perquè deia que perdien diners. Si et mires els comptes no és que perdessin diners, simplement no en feien tant com amb els combustibles fòssils. Veiem que l’argument del capitalisme actual que els inversors no ho toleren tampoc no funciona. D’altres empreses com Exxon Mobile el que fan és molt poc. Fan poca cosa i molta propaganda, és només greenwashing. Si veus el percentatge de diners que inverteixen, és molt poc.