Provinent del sector públic, el novembre de 2023, Jordi Cabrafiga va assumir la direcció general del centre tecnològic Leitat amb l'objectiu de refermar la seva aposta per la recerca aplicada. "Leitat és un centre tecnològic per ajudar a les empreses de Catalunya, d'Espanya i de tot el món, però des de Catalunya", defensa Cabrafiga en aquesta entrevista amb ON ECONOMIA, quan se li pregunta per la possibilitat d'obrir una seu a Madrid. Va aterrar a Leitat el març de 2023 com a director de Creixement Estratègic i Assumptes Governamentals, per impulsar el creixement estratègic de l'entitat. Des de la direcció general ha obert noves vies de col·laboració i ha iniciat una nova etapa en què pretén consolidar la institució i executar el nou pla estratègic 2024-2026, després de d'una reorganització -amb desinversions i ajust laboral inclós- i la injecció directa de la Generalitat por valor de 9,8 millones de euros. Cabrafiga vol remarcar la importància que qualsevol empresa mínimament industrial o tecnològica, independentment de la seva dimensió, "és important que innovi per ser més competitiva".
Les empreses són conscients d'aquest fet i de què Leitat està aquí per ajudar-les?
En un món tan competitiu com el d'ara, amb uns players internacionals [els Estats Units i la Xina] que aposten molt per la tecnologia i la innovació, a Catalunya, Espanya i Europa o aposten per la innovació o ens quedarem ancorats en aquesta lenta decadència que esmenta Draghi en els seus informes. Ens acabarem convertint en un país de només turisme de sol i platja, amb una economia molt poc competitiva.
Potser la indústria catalana, generalment pime, considera que calen molts recursos per innovar i creu que no en té. Què en pensa?
El 2024, Leitat ha col·laborat i desenvolupat projectes amb 622 empreses, i tres quartes parts d'aquestes són pimes. Això demostra que realment hi ha moltes pimes que aposten per la innovació, però encara hi ha molt de potencial per créixer. Totes les empreses poden innovar, i han d'innovar, però segurament són les pimes les que tenen major dificultat a l'hora d'innovar, perquè no tenen departaments d'R+D prou grans o perquè no tenen la capacitat financera per fer-ho. Però davant d'això, que potser és una realitat, he de dir que la inversió mitjana dels projectes que endeguem a Leitat és de 35.000 euros. El 2024 van tancar amb una facturació de gairebé 42 milions d’euros. És cert que hi ha projectes de tota grandària, que van dels mil euros a un milió i mig o més milions, però, repeteixo, la mitjana no és cap xifra elevada. La majoria dels projectes no són cars, però l'empresa ha de tenir un cert pulmó per abordar-los. Això diu molt del perfil d'empreses per a les quals treballem.
La inversió mitjana dels projectes que endeguem a Leitat és de 35.000 euros
Per tant, la indústria no ha de tenir por d'invertir?
No només la indústria s’ha de posar les piles per innovar; també el sector serveis. A més, no és només el fet d'invertir, sinó el percentatge dels ingressos que es destina a R+D. Les empreses de biotecnologia xineses, per exemple, estan reinvertint un 25% dels seus ingressos en recerca i desenvolupament. S'ha de tenir clar que si destines una quarta part dels ingressos a guanyar competitivitat és inversió per avui i l’èxit per al demà.
Què cal, doncs, per convèncer-les?
Hi ha dos elements clau. D'una banda, tenir un soci tecnològic que ajudi l'empresa a innovar. Per altra banda, també cal suport a l'àmbit financer. Per això és important que des del sector públic s'esperoni el cofinançament de projectes innovadors. Ja sigui des del CDTI, el Ministeri de Ciència, o la mateixa Generalitat a través d'Acció o el departament de Recerca.
Això, que sembla fàcil, en el cas dels fons Next Generation ha despertat les crítiques de les empreses que han abandonat davant del que anomenen excessiva burocràcia.
Hi ha un determinat discurs que apunta al fet que els Next Generation no han acabat d'arribar al teixit competitiu, tal com havien d'arribar des de l'Estat. Cert. Nosaltres el que podem aportar a aquest debat és que, des de Leitat, hem desenvolupat 58 projectes i hem captat 23 milions d'euros dels Next Generation, per a diversos projectes. No obstant això, i més enllà dels Next Generation, la primera eina que té la Comissió Europea per fomentar la competitivitat de les empreses i la indústria són els Programes Marc. Ara està vigent el Horitzon Europe, el Programa Marc de Recerca i Innovació (R+D) de la Unió Europea per al període 2021-2027, però a partir del 2028 tindrem el desè Programa Marc, dotat amb 175.000 milions d'euros. El següent Horizon Europe (2028-2034) es basarà en quatre pilars per donar suport a la investigació d'avantguarda i la innovació, atreure i fomentar el talent investigador, impulsar la col·laboració internacional i connectar la ciència amb la societat. I aquesta sí que és, realment, una aposta important pel teixit econòmic productiu. Però, com deies, efectivament hi ha hagut moltes pimes que no han tingut accés a projectes de Next Generation.
Però no crec que tot sigui responsabilitat de l'empresa. L'administració li dona prou suport?
En aquest país, per sort, hi ha hagut una gran inversió en recerca bàsica. Som referents a Europa en recerca bàsica, perquè les diferents administracions hi han cregut. Però, malauradament, aquesta aposta decidida no s'ha tingut en l'àmbit de la millora de la competitivitat de les empreses; en l'àmbit de la recerca aplicada. Això es veu reflectit en els diferents pressupostos públics de totes les administracions i, per tant, en la promoció de la innovació. De manera que Catalunya ha invertit molt en recerca bàsica, però no ha afavorit prou la innovació industrial. Per tant, calen més ajudes a les empreses perquè millorin i siguin més competitives, desenvolupin productes o serveis tecnològics avançats i, per tant, creïn més i millors llocs de treball.
I aquesta ajuda ha de ser de tipus fiscal?
Aquesta ajuda pot tenir abast fiscal, però també pel vessant de les subvencions. Qualsevol ajuda és bona si està orientada a què les empreses desenvolupin projectes competitius. El que sí que crec fermament és que l'ajuda mai pot ser del 100% del projecte. Encara que això vulgui dir trigar més a fer el desenvolupament del projecte, les empreses han de posar de la seva part. L'ajuda a les administracions és clau perquè les empreses siguin més competitives, adquireixin nous equipaments infraestructures, etc.
Leitat té contacte directe amb l'empresa. Copsen si hi ha un impacte positiu del pla de reindustrialització?
El pla de reindustrialització afecta uns sectors i empreses molt concretes. És difícil de valorar, perquè a Leitat abastem tota mena d'empreses i de sectors, no només d'indústria pura i dura. Estem desenvolupant projectes en més de 40 sectors. Per tant, el que sí que copsem és que tothom està fent un esforç.
Un esforç perquè la indústria catalana torni a ser el motor econòmic d'Espanya?
Estem fent un esforç, però a parer meu, ara com ara, insuficient. No perquè no hi apostem, sinó perquè no hi apostem com ho fan altres països, altres continents. Sobretot els dos grans gegants tecnològics, la Xina i els Estats Units. No hi ha color amb la seva aposta en la indústria, en la tecnologia... Queda clar que ni Catalunya, ni Europa, està fent aquesta aposta. Amb el desè Programa Marc de la UE es pot revertir aquesta situació perquè s'ha incrementat un 80% el pressupost per a la millora de la competitivitat de les empreses i del teixit econòmic.
Com els ajuda Leitat?
Les empreses truquen a la porta de Leitat amb projectes concrets i objectius tangibles. A diferencia de la recerca bàsica, la recerca aplicada té una extrema concreció. Ajudem a les empreses per tres vessants diferents. Primer perquè fem projectes d’innovació i desenvolupament ja que com a centre ens capacitem amb infraestructures i tecnologia competitives, amb una inversió anual que el 2024 ha estat de 2,5 milions d'eruos. Afavoreix els nostres investigadors -tenim un equip de 400 profecinals amb altres capacitats tecnològiques i científiques- perquè puguin fer propostes de projectes. Això ens permet estar sempre al capdavant del coneixement. És a dir, simplificant-ho molt, nosaltres actuem com un centre d’R+D extern de l’empresa, per això la propietat intel·lectual és sempre de l’empresa que ens planteja el repte o problema.
Quins són?
Cada vegada més es demostra que tant si es tracta d’una empresa petita com d’una empresa gran, els projectes no es poden abordar en solitari. Això succeeix perquè per tirar endavant una innovació es necessita tocar i resoldre molts vessants i això només es pot fer amb un equip multidisciplinar, que ni les grans empreses tenen. L’altre tret que ens diferencia és que ens dediquem a la recerca aplicada, a diferència de la recerca bàsica, a través d’assajos de laboratori i certificacions, que és l’origen de Leitat. Podem donar suport a tota la cadena de valor de les empreses, des de la idea inicial fins al prototipatge, testeig i la certificació final. No entrem mai en la producció i comercialització. Tenim més de 16.000 metres quadrats de laboratoris destinats a diverses disciplines, i repartits per diferentes espais arreu de Catalunya.
Ens queda el tercer element.
El tercer element a destacar és que tenim un equip, amb una cinquantena de professionals, per ajudar les empreses a obtenir recursos competitius i subvencions per cofinançar els seus projectes d’innovació i recerca. L’equip té molt coneixement de totes les convocatòries de finançament públic.
Quins reptes té la pime catalana?
Quan ens venen les empreses no només tenen un repte en un camp tecnològic, sinó que necessiten molts camps per abordar-lo. Avui dia no hi ha projectes que siguin d’un sol camp tecnològic. Són projectes multidisciplinars. De fet, l’àrea d’IA que tenim, els projectes que rep no són estrictament d’IA, sinó de moltes altres coses.
Com s'ha de mesurar la importància de la intel·ligència artificial?
És cert que sembla que només parlem d'intel·ligència artificial, però és que serà, de fet és, un dels grans booms de la història. La civilització ha tingut diferents èpoques al llarg de la seva història. La irrupció de la intel·ligència artificial ens portarà a un d'aquests grans canvis d'època per a la humanitat. Per això Leitat s'ha organitzat en cinc grans àmbits de coneixement. Som el tercer centre tecnològic de l’Espanya, amb una dimensió i una estructura de governança com a centre privat sense ànim de lucre, que ens permet tenir molt agilitat i flexibilitat a l’hora de prendre decisions. Actualment, estem treballant amb més de 2.100 empreses i institucions en diferents projectes. Treballem en 95 projectes europeus del novè Programa Marc de la UE, i no parlo de Next Generation. I 24 d’aquest projectes els coordina Leitat. Això complementat amb més de 700 projectes d’àmbit estatal. Fent un balanç dels últims 10 anys, hem participat en més de 300 projectes europeus; hem desenvolupat més de 3.400 projectes d’R+D i més de 88.000 assajos i certificacions; i tenim una seixantena de patents.
En què es tradueix això?
En un gran reconeixement internacional. Som el 14è centre tecnològic del món en captació de fons europeus. A més, som el tercer centre tecnològic amb captació de fons europeus de l’Estat espanyol.
Obriran una seu a Madrid?
L'objectiu de Leitat és ser un centre tecnològic per ajudar empreses de Catalunya, d'Espanya i de tot el món, però des de Catalunya. Nosaltres precisament rebem una part d'ajudes per part del govern, per part d'Acció, i el que és lògic és que aquestes ajudes arribin a les empreses de Catalunya, a les quals acompanyem. No tindria sentit, a parer meu, anar-nos-en ni a Madrid, ni a Màlaga, ni a altres llocs. A Catalunya tenim prou coneixement com per haver d'anar fora.
I com justifiquem el centre que tenen a València?
El centre de València és un espai, amb tres professionals, per tenir accés a uns equips i laboratoris especialitzats en biomedicina, que només estan en el Biopol de la Fe.