L'endarreriment de Catalunya en renovables, que només generen un 15% de l'electricitat que es consumeix, també es trasllada al sector públic. Només un 5% de l'electricitat dels edificis del Govern està descarbonitzada, però l'empresa pública L'Energètica treballa per revertir aquesta situació. Nascuda fa dos anys, ha multiplicat per deu la seva capacitat i incrementat la seva facturació i ara mira d'entrar en parcs eòlics i hidroelèctrics, a la vegada que instal·la carregadors per a vehicles als edifics públics. Tot amb el lideratge de Daniel Pérez (Madrid, 1987), que, jove però amb una potent carrera al sector privat de les renovables, combina la visió empresarial amb la missió de sostenibilitat.
Com valora que el Congrès tombés el decret antiapagades del govern espanyol?
Tenia mesures molt importants. El facilitament de la tramitació de bateries, mesures com passar de dos a cinc quilòmetres com a distància màxima per connectar l’autoconsum o d’altres que són bons per al teixit empresarial. Però jo en destacaria una que no se n'ha parlat molt i crec que és molt important. Fins ara els projectes de planificació de la xarxa elèctrica es fan cada cinc anys i aquest decret preveia obrir una finestra cada dos, i és rellevant perquè és molt difícil saber tots els projectes que tindràs a cinc anys vista. Per exemple, no es podia saber que hi hauria una gigafactoria d’Intel·ligència Artificial. En general, és un decret més tècnic que polític entorn del que hi havia molt de consens i s’hauria d’haver aprovat. Esperem que es torni a votar i aquest cop amb suports.
Amb les renovables cal més resiliència per evitar apagades?
El que ha de ser resilient és el sistema, no una determinada tecnologia del sistema. I aquesta resiliència s'ha de millorar des del punt de vista de la generació, no només la renovable, sinó tota la generació. Per tant, va haver-hi una manca de resiliència en la generació en general elèctrica al sistema ibèric. La xarxa de distribució i la xarxa de transport han de ser més resilienta. No pot ser que perquè caigui una planta Extremadura o que caigui al sud d'Espanya, tota Espanya i Portugal caiguin. Calen tallafocs que no permetin que això passi. També els consumidors han de poder gestionar millor la demanda.
Aquesta resiliència, però, la complica la quantitat de pols de generació que hi ha amb les renovables.
Sí, els estàndards pugen. Les renovables tenen moltes virtuts, però el hàndicap és la intermitència, sempre depenen d’un recurs extern que, fins ara, no es podia emmagatzemar. Una central de gas, de carbó, de petroli, ho emmagatzemes i quan apretes el botó ho comences a cremar. Amb l’eòlica i la fotovoltaica, depens del sol i del vent, però ara ja es pot emmagatzemar amb les bateries. No emmagatzemarem el vent i el sol, però sí l’electricitat que se’n genera. I aquesta és l’aposta dels darrers decrets tant català com espanyol.
A Catalunya, que ara lidera la carrera per les bateries, fins a quin punt pots emmagatzemar renovables si no en generes prou?
Ho hem d’enfocar des de l'òptica ibèrica, de fet, perquè Catalunya no és un sistema elèctric aïllat, per tant, La majoria dels projectes que s'han plantejat a Catalunya són stand alone, propers a zones de subestacions elèctriques, i, per tant, emmagatzemaran l'energia de la xarxa, no la de parcs concrets, que serien les hibridades. Ara bé, tot i que tècnicament es pot emmagatzemar a Catalunya electricitat generada a Sevilla, jo penso que la generació elèctrica és també hem de ser capaços de fer-la aquí. De fet, una de les reflexions que he llegit més interessants i que potser han passat més desapercebudes en relació amb l'apagada és que el problema no és que hi hagués massa renovables, sinó que les tenim molt concentrades. I tenim llocs amb més consum com Catalunya, Madrid o Euskadi amb poques renovables. Les hem de repartir més i apropar-les més al consum.
A Catalunya, també es va frenar, en aquest cas sense votació, un decret important per a l’avenç energètic. Què li sembla?
Era essencial modificar la normativa per accelerar projectes de renovables i s’havia de concretar la regulació de bateries. La patronal Aepibal va lamentar que no s’aprovés el decret i van dir que hi havia molts milions d’euros d’inversió en risc. No és inversió improductiva, aniria a millorar la resiliència del sistema elèctric. Beneficien tothom i redueixen les possibilitats d’apagada. Si no hi ha regulació, serà difícil que vinguin els empreses a invertir. Cal deixar clar on es poden posar les bateries, per exemple, perquè té sentit posar-ho a prop de les subestacions.
O a prop dels parcs, no?
Sí, però per això has de tenir més renovables, com apuntaves abans. Fer un parc solar de certa mida sense bateries avui ha de ser impensable.
I per què creu que no va trobar suport suficient com per ser aprovat?
N’hi ha de més energètics i més polítics. Però crec que no hi ha qüestions tan insalvables com per no tornar a presentar aquest decret, perquè el sector el demana i és una necessitat. No hi ha res pitjor que el buit legal, perquè implica indefensió dels Ajuntaments, pel territori i també pels promotors de bateries. Potser s’haurà de canviar una mica el decret per arribar a un major consens.
Sense aquest decret serà impossible complir els plans energètics de Catalunya de cara a 2030, que ja van molt endarrerits?
Serà molt més difícil. Aquest decret llei s’ha d’aprovar com més aviat millor. Per exemple, eliminava l'autorització administrativa a projectes d'autoconsum de menys de 500 quilowatts. La quantitat de temps que dediquem ara mateix a autoritzar projectes entre 100 i 500 quilowatts és excessiu. O facilitar el canvi de titularitat en els projectes que es venen perquè no hi ha rendibilitat suficient.
Què és exactament L’Energètica, per qui no us conegui?
És una eina que ens ha de permetre descarbonitzar els edificis públics i que la Generalitat doni exemple. Això implica atacar els diversos elements que causen el CO2, sobretot els vehicles i traient el gas dels edificis. Posant plaques fotovoltaiques i electrificant la flota.
I quin percentatge heu aconseguit en aquests dos anys?
Partim de molt abaix, quan vam arribar amb prou feines teníem 5 megawatts instal·lats a la Generalitat Ara esperem acabar l'any al voltant de 50, és a dir, en dos anys hem multiplicat per 10 la potència, però encara estem lluny. Per cobrir el 100% necessitem 1.000 megawatts Ara mateix i ara mateix estem en un 5%. Però el consum que tenim és més baix que el que tindre, l’any 2040, perquè ha d’entrar Rodalies, s’han dinstal·lar dessaladores, si es fa el tramvia de Tarragona…hi haurà consums addicionals.
La descarbonització de Rodalies serà un dels grans reptes?
Sí, perquè ara mateix estem a Ferrocarrils, però en el moment que Rodalies formi part del perímetre de la Generalitat, doncs també serà un consum que haurem d'atacar nosaltres.
Quan heu entrat fa poc a la compra i la participació de parcs eòlics és per fer aquesta activitat de nodrir edificis públics o és una activitat a part?
És important aclarir que hi ha gent que diu que hem de fer l’autoconsum per les taulades com si amb això ja poguéssim fer la transició energètica. Però això no és així. Hem de fer aquest pas primer, sí, però només es pot cobrir el 20% del consum amb autoconsum. Per això s’ha d’optar per hidroelèctriques, parcs eòlics i fotovoltaics.
I aquests parcs es connecten directament als edificis públics o a la xarxa?
Allà on es pot, es connecta a edificis públics. Però la normativa només t’ho deixa fer si tens el parc a 500 metres. Per tant, intentem connectar a l’edifici però si no fem un PPA virtual, és a dir un contracte a través de la xarxa.
Creu que L’Energètica pot anar més enllà i operar com una energètica per a clients particulars?
Jo crec que el que té sentit és que la Generalitat tingui el mateix rol com a generador que el que té com a consumidor. És a dir, que si el Govern consumeix al voltant d’un 3% de l’energia, té sentit que L’Energètic en generi el mateix percentatge. Per ara és això és el que ens plantejar i per arribar a aquests 1.000 MW, si tot va bé, acabarem al voltant del 2050. O sigui, que encara estem molt lluny.
Com es finança L’Energètica?
Després d’una dècada treballant al sector privat, tenia molt clar que no podíem anar a pèrdues ni dependre de subvencions, més enllà del capital inicial que és públic. Però Les aportacions inicials les hem de tornar i amb el que guanyem o bé nodrim els pressupostos de la Generalitat o bé reinvertim, que ara per ara crec que és el que té sentit.
I com tancaran 2025?
Amb uns 56 milions de facturació i amb beneficis, després d’un 2024 força pla. Multipliquem per 10 la facturació en dos anys, però no és el millor indicador perquè varia amb els preus. Però també passem dels 50 gwh als 500.
La transició energètica està començant per la gent que es pot pagar l’autoconsum i per les empreses. El sector públic no hauria també de garantir autoconsum i rehabilitació energètica a les famílies més vulnerables que ho necessiten més perquè pateixen pobresa energètica?
Estic totalment d’acord. Si la transició energètica no beneficia tothom, no anirem bé. I en aquest sentit l’autoconsum per a qui no té un xalet és clau. Però llavors hi ha la limitació dels quilòmetres per connectar-te a un autoconsum. Amb el decret de què parlàvem abans, s’ampliava a cinc i això permet que pugui arribar a més col·lectius des de, per exemple, una coberta d’un supermercat o una pèrgola d’un pàrquing.
I l’Energètica no hauria de tenir un paper en ajudar aquestes famílies?¿
Nosaltres vam concloure que no tenia sentit que juguéssim un paper com a comercialitzadora de famílies perquè l’empresa els hi dona el bo social. Després podem discutir si s’entrega bé o si és més automatitzable, però és una figura que existeix i que hem d’aprofitar. Per tant els clients s’han de quedar amb la comercialitzadora de referència. I llavors aportarem des del punt de vista de la generació, regalant un 5% de l’energia que genere, a vlients vulnerables de la zona on ho fem. I això implica factures menors.
Llavors no es plantegen una via més proactiva com anar als barris on es pugui a posar autoconsum, per exemple.
Bé, has dit “on es pugui” i el problema és que molts barris estan molt densament poblats i no hi ha espais a les teulades.
"Si la transició energètica no beneficia tothom, no anem bé"
Però hi ha potencial per créixer des de zero…
Sí, però de moment l’aproximació que tenim és que els nostres sostres són els públics i no podem entrar als privats. Cal veure després també el cost de generar, perquè instal·lacions petites a teulades complicades són pitjors que per exemple una instal·lació gran a un institut i regalar l’electricitat que sobra. I això sí que ho podrem fer. Comencem per aquí, la qual cosa no impedeix que en un futur puguem trobar altres fórmules.
Els parcs fotovoltaics generen molt de rebuig als terrenys agraris. No es podrien instal·lar a zones urbanes on a més donarien ombra, com per exemple parcs o places de formigó on gairebé no hi ha arbres?
On hi ha molt potencial és als pàrquings, sobretot pàrquings d’hospital, on no és molt adient haver de creuar amb tot el sol a l’estiu. Es poden posar pèrgoles que ajuden a tenir un refugi contra la calor i a més generar fotovoltaica i posar carregadors de cotxes elèctrics.
Per què al camp hi ha tanta resistència a les renovables, fins i tot als gasos renovables que poden donar calers als ramaders?
Bé, quan parles amb la gent i comparteixes com compatibilitzar fotovoltaica i regadiu, que l’altre dia hi vam anar, crec que no estem tan lluny. Els neguits que tenen són raonables, perquè el sector primari fa molts anys que pateix i no per les renovables, sinó per la cadena de producció…
Però ells boicotegen constantment els parcs. I l’agrovoltaica no engega.
Hi ha gent que sí, però hi ha neguits raonables amb els quals es poden arribar a acords. I l’agrovoltaica no avança perquè és cara. No surten els números entre els propis promotors i tampoc entre els agricultors.
Creu que té sentit tancar les nuclears catalanes amb el calendari actual malgrat el gran pes que té en el mix elèctric?
La decisió s’està precipitant per la situació extremenya, on tenen els venciments més propers. En el cas català encara tenim temps per prendre la decisió i per tant podrem valorar llavors la situació. El tancament és un procés regulat, que depèn primer de les companyies elèctriques, que sol·licitin la pròrroga formalment. S’ha fet alguna consulta, però res formal. I llavors l’operador elèctric dirà si és viable i, si hi ha risc per la seguretat de subministrament, dirà que no.
"L'agrovoltaica no avança perquè és cara, però s'ha d'arribar a acords amb el camp perquè tenen neguits raonables"
I a la Comunitat de Madrid creu que hi ha risc?
Això ho ha de dir Red Elèctrica. Jo no em puc pronunciar respecte del risc d’operativitat. Extremadura és una comunitat que té moltes renovables, per tant crec que el tancament nuclear no ha de posar en risc la seguretat de subministrament.
Els actors del sector en general perceben una millora en la interacció amb el Govern actual pel que fa a les renovables, veuen més escolta activa, una convicció que s'han d'accelerar els tràmits...Tot i així, els dies de mitjana d’aprovació segueixen sent molt elevats i els números de megavats encara no han viscut un avanç. Com valora la situació?
El procés de pitjar el botó i que apareguin els megawatts és lent, no es fa en un any. M’atreviria a dir que si hem de veure de forma descarada en potència instal·lada aquest avenç ho veurem a fnals d’aquest any, sobretot pel que fa a la solar, però també perquè venim de molt abaix. Aquest any hem vist connexions de parcs de 5 o 10 megavats, però és insuficient, hem de veure connexions d’una mida més gran.
Un altre projecte important de L’Energètica són els punts de recàrrega del vehicle elèctric En quin punt està? La gent no s’acaba d’atrevir a comprar cotxes elèctrics perquè té por a no trobar carregadors, entre altres motius.
L’assignatura pendent de la descarbonització és la mobilitat. Però estem veient una millora important en la venda de cotxes elèctric. La intenció és descarbonitzar tots els vehicles de la Generalitat el 2030.
Com s’ha de gestionar l’excessiu consum energètic de la IA?
Ni que sigui per necessitat dels promotors, aquesta necessitat anirà caient i acabarà consumint menys.
Per a Catalunya, ara mateix, pot ser una amenaça de cara a atraure aquests projectes i altra indústria la manca de renovables, en comparació a llocs com Aragó o Castella, que tenen més renovables i volen lluitar contra l’España vaciada?
Bé, si mirem per exemple la gigafactoria de Mora la Nova, en part s’ha triat perquè tenia connexió energètica. Hem de destriar també el que volem, perquè hi ha centres de dades de client únic que no generen beneficis a l’entorn.
I en general pel que fa a la indústria?
S’ha de tenir en compte que el preu de l’electricitat és el que compres al mercat, a no ser que tinguis un parc fotovoltaic al costat al qual t’hi puguis connectar. És el que passa a les gigafactories de Volkswagen i el que ha de passar a la factoria de Lotte a Montroig del Camp. És a dir, els promotors industrials poden venir directament amb el seu parc de renovables d’autoconsum, no es conformen amb tenir un cable a la xarxa. Per tant, no només les renovables són una palanca per a la reindustrialització, també a l’inrevés.