Després de 15 anys desenvolupant la seva carrera als Estats Units, Canadà i Anglaterra, Cristian Canton (Terrassa, 1980) ha tornat a Barcelona amb una missió clara: "fer país". L'oportunitat de dirigir el Barcelona Supercomputing Center (BSC) es va presentar com la via perfecta per retornar a la societat tot el coneixement acumulat a l'exterior.
En aquesta entrevista amb l'ON Economia, Canton desgrana la seva ambiciosa visió per al centre, que implica aspirar a fites tan transcendentals com "curar el càncer" o "acabar amb el canvi climàtic" en un futur, alhora que s'enfoca en objectius més immediats com la implementació eficient de la intel·ligència artificial a través d'un AI Institute i la comunicació transparent del valor de la ciència als ciutadans.
La seva aspiració és clara: convertir Barcelona i el BSC en un pol d'atracció de talent i innovació, en el "Silicon Valley d'Europa", perquè les futures promeses de la ciència puguin trobar aquí, sense haver de marxar, l'ecosistema perfecte per fer realitat els seus somnis.
Després d'una llarga trajectòria internacional, quina ha estat la raó per la qual Cristian Canton ha tornat a Barcelona?
Bona pregunta, doncs fer país. A principis de gener, em vaig preguntar què vull fer després de 15 anys vivint als Estats Units, Canadà i Anglaterra. Jo li deia a la meva dona que, d’alguna manera, m’agradaria ser útil per la societat i aquí és on va aparèixer l’opció del Barcelona Supercomputing Center.
A través de la ciència, la tecnologia, la intel·ligència artificial i la gestió de grans organitzacions, jo vull ajudar el país. De fet, és el que he après durant tots aquests anys a l’exterior.
Quins són els somnis que vol fer realitat al Barcelona Supercomputing Center?
Durant el meu primer discurs al BSC, jo vaig fer una mica de broma que, en un període d’entre 10 i 20 anys, vull tenir dos premis Nobel, curar el càncer i acabar amb el canvi climàtic. Si aconseguim un 10% de tot això, ja seré feliç.
Tenim uns professionals espectaculars i un dels ordinadors més grans d’Europa per fer ciència. Vull ser espectador de la troballa d’una vacuna contra una malaltia, els avenços de la genòmica, el canvi climàtic i de les solucions a problemes crítics que puguin anar sorgint.
A curt termini, quins objectius s’ha marcat?
Tenim moltes mancances, no només en recerca. El primer objectiu és fer aterrar, d’una forma eficient, la intel·ligència artificial al Barcelona Supercomputing Center. Una tecnologia que s'ha convertit en un martell que el podem fer servir per a tot, però el nostre centre és molt gran i complex.
Per aquesta raó, la idea és crear un fil conductor transversal intern, que és l’AI Institute. Un altra missió és fer ciència social. M’agradaria que la gent em pari pel carrer i pugui explicar com els impostos serveixen per impulsar l’activitat d’un centre d’aquestes característiques. Es tracta de generar un impacte científic directe pel ciutadà i volem identificar on (Catalunya, Espanya i Europa) la recerca sigui un factor diferencial.
Fa uns mesos, l’ON Economia va donar a conèixer un sistema pioner de resposta immediata a grans catàstrofes que s’ha creat al BSC. Ens pot explicar més detalls d’aquesta iniciativa?
Si hi hagués un terratrèmol a Mèxic, immediatament les autoritats del país ens comunicarien l’epicentre d’aquest fenomen. L’equip de ciències de la Terra té un dels models del planeta més complets. Amb el sistema que estem desenvolupant detectem, per exemple, on s’han d’enviar els equips d’emergències i així les autoritats minimitzen els efectes del terratrèmol.
Com explicava abans, aquest projecte és ciència útil que salva vides. També existeixen altres projectes com els bessons digitals del clima i l’anàlisi de la pol·lució d’una ciutat. Recentment, hem patit una apagada elèctrica i els hi comentava als meus companys quina solució podem trobar per prevenir un episodi d’aquesta tipologia. Sempre estem pendents on podem aplicar la ciència.
Amb la IA existeix una certa controvèrsia sobre les incògnites que existeixen al voltant d’aquesta tecnologia. Es tracta d’una revolució social? Com ho veu?
És una revolució i és una tecnologia que ha arribat per quedar-se i transformar-ho tot. Una mica com quan va sorgir l’electricitat. En aquell moment, molta gent tenia por de com el canvi podria afectar a les feines i ara és impossible concebre una societat sense electricitat. Amb la intel·ligència artificial succeeix una cosa semblant.
A poc a poc, la IA es va integrant en tasques quotidianes com la simple redacció d’un correu electrònic. La integració completa de la intel·ligència artificial està molt lluny. Ara bé, ens farà més eficients i dedicarem esforços a les tasques on som més competitius.
Ens traurem del damunt les coses repetitives, redundants i avorrides. La IA encara està lluny de la perfecció, però cada dia millora. Les grans inversions que s'estan fent a tot el món i aquí al Barcelona Supercomputing Center ens permeten tenir models d’intel·ligència artificial que ens entenen millor.
I com es pot encara el futur?
D’aquí a 10 anys, el món serà un lloc molt diferent i la IA tindrà alguna cosa a veure. Tots aquests canvis s’han de gestionar amb responsabilitat, perquè s’ha de transformar en un impacte social positiu i que no hi hagi un desplaçament de la població o que la gent no perdi les seves feines. No hem de començar a córrer sense saber caminar abans.
Des de fora es veu que la IA a Europa està una mica lluny del protagonisme dels Estats Units i la Xina. Què ens falta?
Tot i que com més diners tinguis més de pressa i més lluny pots anar, el problema de l’actual context no és necessàriament l’aspecte financer. El creixement dels Estats Units i de la Xina va relacionat amb un ús més relaxat de les dades. A Europa tenim una posició més compromesa amb la societat.
Hi ha més legislació i això permet que puguis fer una intel·ligència artificial que sigui més responsable, que podem garantir que s'ha respectat tot el contracte social. Aquí existeix un trade-off entre la velocitat i el que és la correcció. És l’aproximació que està prenent Europa.
Això ens farà que siguem menys competitius o que els nostres models triguin més a arribar? Possiblement sí. Canviaran les regles del joc? No ho sé, perquè hi ha molts factors sociopolítics i geopolítics que potser influeixen en algun moment, però encara estem definint les regles del joc de la IA.
Aquí també hi ha molta fal·lera per qui és el primer. Encara que tinguis la IA més potent, fins que no pugui ser aterrada amb alguna cosa útil pot passar molt de temps. Europa ha pres una postura de prudència mesurada i jo crec que és el camí correcte.
Els centres de supercomputació a Europa, entre ells el BSC, s'estan reinventant. Com s’ha dut a terme aquesta reinvenció de la supercomputació en el món de la generativa?
El Barcelona Supercomputing Center era un centre de supercomputació, un ordinador molt gran. La gent treballava en disseny de semiconductors, passen els anys i acabem posant més de 1.200 persones a sobre d'una màquina per fer ciència.
Ara, els centres de supercomputació, en el nostre cas, hem pivotat, ja no és la màquina, que sí que és molt important, però és la ciència que es fa a sobre, i a més hi afegeixes la intel·ligència artificial.
Al final, som un centre de supercomputació, som un centre de ciència que utilitza la IA i un supercomputador per fer avançar el progrés. Una cosa que al Barcelona Supercomputing Center hem estat fent i continuem empenyent és la sobirania tecnològica, i en aquest cas en el tema dels semiconductors.
Estem desenvolupant xips d'acceleració per IA, perquè ens agradaria que quan entri en funcionament el Mare Nostrum 6, entre els anys 2028 i 2029, aquesta màquina tingui tecnologia d’IA feta al BSC. Tots els centres europeus de supercomputació van, més o menys, pel mateix camí.
Com ho pot fer el Barcelona Supercomputing i Europa per tenir més pes en un món global i on la Xina està corrent molt?
Correcte. El Barcelona Supercomputing Center no juga sol. Actuem sota el paraigua de l’EuroHPC, un consorci de la Unió Europea que ens permet treballar plegats i compartir recursos amb tots els grans centres del continent. L’objectiu és afrontar els reptes tecnològics.
Fa uns dies que s’ha donat el Premi Nobel d’Economia i, d’alguna manera, en Philippe Aghion ha recuperat el discurs de Joseph Schumpeter sobre la destrucció creativa. Aquí tenen una iniciativa fantàstic com són les AI Factories. D’això últim què ens pot explicar?
És una gran idea europea, perquè Europa s’ha adonat que posa grans quantitats de recursos per fer ciència, al Barcelona Supercomputing Center i altres centres, però per un altra banda tenim les startups que al final generen la llavor de les grans indústries del futur.
Parlem de projectes amb una fragilitat inicial i és aquí on entren els centres amb grans capacitats i gent preparada. Per exemple, jo soc una startup d’agricultura i m’agradaria utilitzar un model d’IA que pels meus propis mitjans no tinc manera de fer-ho. Transfereixes el coneixement de forma gratuïta i aquesta és la part més bonica.
Com veu Cristian Canton el Barcelona Supercomputing Center en un període de cinc anys?
És difícil fer un pronòstic perquè el món es mou molt ràpidament. El primer dia que vaig aterrar al BSC, jo em deia que m’agradaria que Barcelona es convertís en el Silicon Valley d’Europa. Més que res, perquè tenim talent i aquestes persones han de marxar.
Sempre faig la broma que si vas a Palo Alto i seus a prendre un gelat, al cap d’una estona segur que sents algú parlar en català o castellà. Personalment, jo vull que d’aquí a un temps la gent no hagi de marxar, sinó que les grans universitats i els vivers d’empreses vinguin al Barcelona Supercomputing i preguntin com ho fem. No són somnis impossibles.