La nova secretària general de Comissions Obreres a Catalunya, Belén López, té un gran repte per millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores: un sistema nacional públic de cures semblant al de salut que dignifiqui els cuidadors, millori la vida dels cuidats i faciliti la conciliació als familiars. És la primera dona al capdavant del sindicat a Catalunya i li agradaria veure que succeeix el mateix en l'àmbit estatal. Després d'assumir el càrrec a l'abril, pressiona Junts i la patronal per aplicar ja la reducció de la jornada laboral, per ara sense èxit. I acusa els empresaris d'"acumuladors insolidaris" per no accedir i, a més, "bloquejar" convenis col·lectius que afecten 1,4 milions de treballadors a Catalunya.
Quin és el seu principal repte pel nou mandat, què et satisfaria haver fet quan acabi?
Si hagués de triar, fer un pacte nacional per les cures. Les cures recauen quasi en exclusivitat en les dones i és la principal barrera per assolir la igualtat laboral i social. Necessitem tenir el dret a ser cuidats, que no està garantit. I que les cures es reparteixin de manera equitativa a la societat. Invertir recursos públics i articular un sistema nacional homologable al sistema d’educació o de salut. Les professionals d’aquests sectors no poden fer-ho en aquestes condicions. Les treballadores de geriatria o d’atenció domiciliària, que ara negocien el seu conveni, treballen amb una gran precarietat i això no pot ser, i menys en una societat que està envellint.
No sé si l’estat i les administracions haurien de modificar la contractació pública amb estàndards més elevats. Perquè està tot subcontractat a preus molt baixos.
Totalment. Una de les línies que estem treballant com a prioritària també en aquest mandat va en aquesta línia. No pot ser que tinguem una llei de contractació pública on el que primi siguin els costos a la baixa. Caldria canviar el marc legal de la llei de contractació pública, però en aquests moments és difícil amb el Congrés com està aconseguir aquesta majoria. Hi ha restriccions d’increments salarials i hi ha gent que té el salari congelat. Això és una vergonya.
Calen diners per fer aquest canvi i a l’estat en caldran per Defensa.
D’entrada a l’estat rebutgem l’increment de pressupostos en Defensa perquè són diners que s’han de treure d’un altre lloc. Pensem que la prioritat han de ser les polítiques socials i desplegar una agenda social que garanteixi els drets de les persones i els drets laborals de les treballadores dels sectors públics i dels sectors que depenen de l'administració pública. Pressionem perquè hi hagi un increment del 4% en tarifes en els serveis socials i que una gran part es destini als salaris. La voluntat política l’hem de forçar, com tot.
Hem llegit que vostè va ser professora, però ens agradaria conèixer-la una mica més. Com va arribar al món sindical?
Soc professora de Formació Professional, del món de l’administració d’empreses, i soc interina, precària com tots els interins. El procés d’estabilització ha sigut gràcies a la feina del sindicat i ha sigut un gran salt qualitatiu. He donat classes de formació i orientació laboral, però la meva implicació sindical ve d’abans d’això. Vaig estudiar Ciències Polítiques i sempre he tingut una vocació molt social. He fet voluntariats, he estat a diverses organitzacions i l’espai sindical és allà on veia que podies assolir transformacions reals. Necessitava connectar la teoria i la pràctica i el sindicalisme és això, l'impacte per millorar la vida de la gent. Vaig començar en joventuts sindicals i després com a professora vaig ser delegada de personal. A la junta de personal docent em vaig implicar més.
"Sóc professora interina i precària i l'estabilització d'interins s'està donant gràcies a la feina sindical"
En els darrers anys, el feminisme ha sigut segurament el moviment social més majoritari i ambiciós. Això es nota al sindicalisme o existeix un to masculí com el que ha marcat els lideratges?
El sindicat i el sindicalisme no és exempt de la visió patriarcal que impera a la societat. Però ha anat canviant i les dones sempre hem participat des dels orígens en el sindicat, però potser no se’ns ha vist prou. Sempre hem tingut grans lideresses sindicals. Que jo assumeixi el càrrec no és un bolet, ve d’aquesta feina. El sindicat ha pres mesures per tal que les dones puguem assolir aquests espais. El 2021 ens declarem feministes i des de molt abans teníem llistes paritàries.
És el moment que això es traslladi també a secretaries estatals, on no hi ha hagut mai dones secretàries generals?
A mi m’encantaria.
Com veieu l’acord de finançament per a Catalunya?
Nosaltres el valorem molt positivament. S’ha de millorar l'autofinançament de Catalunya i de totes les comunitats autònomes però de Catalunya en particular, per les nostres especificitats i per la nostra voluntat. Cal autogovern per poder gestionar els recursos propis de manera més propera a la ciutadania. Però cal també millorar tot el sistema fiscal, garantir la progressivitat perquè els que tinguin més paguin més. I no el que està passant ara que les empreses, tot i guanyar més que mai, tenen una creuada contra els impostos.
Com viu el sindicat l’escàndol de corrupció al govern espanyol amb Santos Cerdan? Creu que Pedro Sánchez hauria de dimitir?
Nosaltres com a sindicat no direm si ha de dimitir o no ha de dimitir, nosaltres el que diem és que no es pot tolerar aquests casos de corrupció, que s'ha de ser absolutament contundent.Aquest govern ha fet unes polítiques progressistes importants per millorar la vida de les persones, això és inqüestionable. La reforma laboral, l'increment de salari mínim interprofessional, la revalorització de les pensions, a veure si aconseguim la reducció de jornada. Ara, la qualitat democràtica i com es gestionen aquestes coses també és molt important i hem de ser contundents en casos de corrupció i de masclisme. Perquè hi ha hagut una part molt important de com s’ha tractat a les dones com a objectes i això no es pot acceptar.
Què li sembla la sentència del Suprem que diu que no cal millorar els 33 dies d’indemnització per acomiadament improcedent?
Més enllà de l’estratègia legal, volem que s’obri ja una taula de negociació amb patronal i govern per reformular els acomiadaments. Tal com diu el Consell Europeu de Drets Socials, les indemnitzacions per acomiadament no són garantistes als drets de les persones. A més, hi ha un parell de coses que la sentència no entra, que van posar comissions obreres en la denúncia, que és el dret de readmissió i els salaris de tramitació. Per tant, aquí encara hi ha una via jurídica per explorar en relació a això, el dret de la persona, i que no sigui l'empresa, a escollir readmetre i tornar al seu lloc de treball i els salaris de tramitació, i més enllà d'això, hem d'acabar d'analitzar la sentència
Sembla que Junts té la clau de la reducció de jornada. Quin diàleg tenen amb ells i amb Foment? Creuen que es farà?
Tenim diàleg amb Junts i els hem explicat reiteradament la nostra posició i els nostres arguments de per què pensem que és important que tiri endavant aquesta reducció de jornada i per què pensem que ara és el moment. És urgent reduir la jornada i és el moment totes les empreses petites, mitjanes i grans, estan tenint rècords de beneficis històrics. Per tant, l'argument aquest de Junts de la petita i mitjana empresa que patirà, doncs escolta, no estan malament les petites i mitjanes empreses. Després, nosaltres proposem un acompanyament per a les empreses que puguin tenir dificultats. Però en un moment amb marges i amb una inflació que ho permet, hem de fer la reducció que suposarà un salt qualitatiu importantíssim en la millora del nostre mercat de treball. Les enquestes diuen que el 72% dels votants de Junts donen suport a aquesta mesura. I es posen al costat dels lobistes, que és el que està fent la patronal, fent de lobby i situant-se en una posició d’acumulació insolidària. No volen pagar impostos, no volen negociar convenis ni reduir jornada.
"La patronal està fent de lobby amb la reducció de jornada des d'una posició d'acumulació insolidària"
Creu que estan relacionats?
Sí, creiem que estan deixant de negociar convenis per la reducció de jornada.
Recentment, Javier Pacheco juntament amb Pepe Álvarez i Salvador Illa es van fer una foto de molta concòrdia amb Oscar Pierre, CEO de Glovo. Creu que calia una imatge així després de tans anys de conflicte per la situació dels treballadors, sostingut en part pel sindicat?
No ens hem de quedar és amb l'anècdota. Més enllà que la foto pugui agradar més o menys, que jo això són valoracions que cadascú…
Però és que la foto és important, sobretot en els darrers anys amb les xarxes, i tothom ho sap.
Sí, jo et puc reconéixer això i per això no hi vaig anar tot i que se’m va convidar. Ho vaig rebutjar. Però el que hem batallat és que aquesta empresa entri dins de la normalitat de les relacions laborals. I la normalitat implica aquesta interlocució per aconseguir no només la regularització sinó també que s’apliqui un millor conveni col·lectiu, que es puguin fer eleccions sindicals i que es garanteixin els drets a les persones treballadores. Més enllà de la foto i la crítica fàcil, millorar la vida de la gent també implica seure amb gent que no t’agrada.
El que passa és que és una de les coses que ha creat un clixé en contra dels sindicats. Ningú no critica que hi hagi reunions però aquesta cosa de l’abraçada i la foto junts crea aquesta idea del bon rollo i la concòrdia com si sindicats i patronals fossin amics.
Amics precissament no, però vivim en un món que valora la polarització i la confrontació. Però la meva contrapart no és el meu enemic. He d’arribar a acords amb ells i per tant no els he de veure com a enemics, he d’establir certa relació que em permeti seure. Si veus al teu adversari com a un enemic que has de destruir, no pots construir res. Cal millorar les coses, no la puresa. Després hi ha estils personals.
Quin paper han de tenir els sindicats en conflictes com Torre Pacheco que ataquen treballadors migrants?
Nosaltres rebutgem frontalment aquests atacs xenòfobs i racistes. Treballen amb entitats antirracistes i tenim cada cop m´s clar que la classe treballadora catalana és més plural i diversa i aspirem a representar-la, a ser un sindicat de masses. La feina és un dels espais on et mescles amb la gent i hem de construir des d’aquí una societat diversa i plural. Per això a les nostres candidatueres i direccions hi ha gent migrant. Més enllà d’on venim, ens uneix la classe treballadora. No podem caure en l’enfrontament entre nosaltres i que els de dalt s’aprofitin.
Estem veient últimament com creixen els sindicats d’extrema dreta com Solidaridad, i també els d’esquerra com CGT. Com ho interpretem?
Per mi els d’extrema dreta no són sindicats. Són eines d’ultradreta per atacar el feminisme, el sindicalisme i els migrants, que són els seus tres grans objectius perquè volen imposar el seu pensament i saben que són els qui qüestionen de soca-rel els seus principis. Ens tenen com a diana i utilitzen aquestes eines, però això no és un sindicat ni és res. I després, perdona que et corregeixi, però els sindicats de la nostra esquerra no han crescut gaire, per no dir gens. Les dades de representativitat, nosaltres som al voltant del 40% de representativitat de tots els treballadors i treballadores de Catalunya, sumats amb l'UGT som més del 80 i escaig per cent.
Com a secretària general, quines oportunitats i amenaces veu per a la indústria catalana?
Fins ara teníem un model productiu molt basat en la mà d’obra barata, en la precarietat, amb el sector serveis i de turisme de rentabilitats altes i poca inversió. Ara, amb l’energia barata que té l’estat espanyol, això pot atraure més indústria…
Però justament Catalunya està en desavantatge amb l’Aragó, per exemple.
Exacte. Per tant, s'ha de fer una intensificació accelerada de l'aplicació de les energies renovables a Catalunya. Cal que la indústria que ja existeix sigui més competitiva i apostar per una indústria verda.
A l’altra cara de la moneda, hi ha tancaments i EROS com els de RDM, Freixenet o Telus. Detecten possibles conflictes en altres empreses?
Ara mateix la conflictivitat laboral la tenim sobretot en els convenis que estan bloquejats. Però amb la situació geopolítica que tenim, tampoc no podem estar relaxadíssims.
Amb el tema de l’habitatge, s’està generant una nova lluita de classes que en comptes de treballadors contra patrons és propietaris contra llogaters?
No és exactament així, perquè és transversal i afecta tothom, a la gent jove, a les famílies monomarentals, a la gent que es vol mudar. El problema és que hi ha grans dificultats d’accés a l’habitatge i això és un llast per a l’economia, perquè quan els empresaris diuen que no troben gent per treballar, potser ens hem de preguntar com una persona se n’ha d’anar de la Corunya a Girona a treballar amb els salaris que hi ha sense poder pagar un habitatge i perdent la xarxa de cures.
La precarietat del sector turístic és un tema que us preocupi?
Sí. Ara mateix tenim 1,3 milions de persones sense conveni col·lectiu perquè la patronal no vol seure a parlar amb propostes que s’adequin a la realitat, que és de creixement, d’unes empreses amb beneficis històrics i unes demandes de més igualtat i millors salaris, més conciliació i menor jornada de treball. I estan fent servir la reducció de jornada per no negociar els convenis col·lectius, entre ells els d’hostaleria que afecta 300.000 persones i ha de fer un gran salt en quant a sous, jornades i conciliació.
"Tenim 1,3 milions de treballadors amb convenis bloquejats i la patronal fa servir la reducció de jornada com a cohartada"
Ja perceben que la Intel·ligència Artificial afecta el dia a dia dels treballadors? Ho fa en positiu, en negatiu?
Veiem que comença a aplicar-se en selecció de personal i aquí hem d’anar molt alerta. Ens estem formant per entendre sobre algoritmes, els nostres delegats ja han de saber de medi ambient, de salut laboral i ara d’algoritmes. No pot ser que el dia de demà la IA pugui fer servir el control de dades per, per exemple, descartar un treballador per haver participat en reivindicacions. Això és una vulneració de drets i hem d’estar alerta.
Creu que al propi sindicat potser us veieu abocats a tenir menys plantilla perquè la Intel·ligència Artificial assumeixi algunes tasques?
No ha d’amortitzar llocs de treball, perquè se’n generaran de nous. Fa deu anys també es parlava de la fi del treball i ara estem en un moment rècord d’ocupació. La IA, la tecnologia i la digitalització ens han de servir perquè el treball assumeixi tasques repetitives sense valor afegit.