Unicaja afronta des d'aquest 2024 una nova pujada de costos per l'acord que va firmar el desembre amb els sindicats del banc per millorar les remuneracions, i el preacord assolit a través de la patronal (CECA) per apujar el salari respecte al conveni un 11% a tres anys a totes les plantilles de les excaixes d'estalvi. Segons aquest últim acord, els treballadors percebran una pujada del 5% ja aquest exercici i un pagament únic de 1.000 euros.

El banc andalús ha dut a terme un estricte control de les despeses des que va tancar la fusió amb Liberbank el 2021 a través de tancaments d'oficines (més de 560) i reducció de plantilla (més de 2.200). La reestructuració li ha permès reduir els costos un 20% entre 2021 i 2023, segons mostren els seus comptes.

Però assumeix que les millores salarials que ha d'aplicar sobre els 7.500 empleats no li permetran mantenir aquest control i els costos d'explotació pujaran. Per pal·liar-los, l'entitat posarà en marxa un nou pla d'eficiència, encara que no ha aclarit si hi haurà baixes voluntàries o prejubilacions com en altres ocasions.

"Les despeses d'explotació augmentaran per l'impacte de l'actualització salarial de conveni i altres mesures de millora adoptades per l'entitat, que seran compensades parcialment per plans d'eficiència en curs i previstos".

Així ho avançava aquest divendres el conseller delegat, Isidro Rubiales, durant la celebració de la junta d'accionistes d'Unicaja en la qual es va aprovar el nomenament de José Sevilla com a president. En els últims dos anys, l'entitat amb seu a Màlaga ha dut a terme plans d'eficiència de tipus operatiu i tecnològic, mitjançant l'automatització de processos, a més de la reestructuració.

A futur, Unicaja haurà de buscar la fórmula per mantenir a ratlla els costos en un context d'inflació i pujades de costos. Els rumors d'un nou ERO ressonen des de l'any passat, quan el director financer del banc, Pablo González, va reconèixer en la presentació de resultats davant d'analistes d'abril del 2023, que el consell estava estudiant una nova reducció de costos que podria implicar un nou ajustament de la plantilla, amb l'objectiu de guanyar rendibilitat.

Encara que només uns dies després, el banc va negar als treballadors que posaria en marxa un nou procés d'acomiadament col·lectiu. Principalment, perquè no pot fer-ho fins que el desembre d'aquest 2024 es completin les sortides de l'ERO pactat el 2021, encara que ja s'ha complert gairebé al 100%.

Més endavant, el CFO va explicar davant dels analistes que el banc tenia el focus posat en augmentar els ingressos més que en millorar la rendibilitat via reducció de costos. I en aquest context, Rubiales indicava durant la seva intervenció en la junta que Unicaja ha adoptat "diferents mesures de xoc com a via imprescindible per incrementar els ingressos".

Amb el vent a favor per les pujades de tipus, el banc ha encarit les hipoteques i crèdits per sobre dels preus de mercat. I encara aquest 2024 continuarà beneficiant-se de la reapreciació de carteres, ha assegurat.

Només Unicaja ha mantingut els costos a ratlla malgrat la inflació

Durant el 2023, Unicaja va ser l'únic gran banc capaç de reduir les despeses de personal en gairebé un 4% en un context marcat per la inflació i en el qual els seus principals competidors (BBVA, Bankinter, CaixaBank…) van disparar fins a un 11% els costos a Espanya, segons reflecteixen els seus comptes.

En general, Unicaja ha complert l'anunciat en l'acord de fusió i ha reduït en més d'un 20% els seus costos totals en dos anys, en l'últim només un 0,4% per la inflació.

"L'aplicació d'estratègies de millora de l'eficiència, basades en una estricta política de contenció de costos i en la materialització de les sinergies vinculades als plans de reestructuració previstos, ha permès reduir les despeses d'explotació en un 0,4% en termes anuals, malgrat el manteniment de la inflació en nivells superiors al 3% durant gran part de l'exercici", presumia el CEO.

Cal recordar que el banc andalús i l'asturià aspiraven a retallar les despeses, que ascendien a 961 milions, en uns 190 milions i portar-los als 769 milions el 2023, any on es completarien les sinergies de la integració.

Però l'entitat va tancar l'any 2023 amb unes despeses de 768 milions, la qual cosa implica un estalvi de 193 milions, per sobre de l'anunciat. D'aquesta manera, aconseguia millorar la ràtio d'eficiència (com més baix, millor) en 6 punts percentuals l'any, fins al 48% des del 54% anterior.