Carlos Torres ha negat que conegués la relació entre BBVA i el comissari Villarejo fins que va esclatar l'escàndol. El president del banc ha assenyalat aquest dilluns davant del jutge de l'Audiència Nacional que investiga el Cas Villarejo que va desconèixer que el banc havia contractat els serveis del comissari jubilat, principal imputat en la causa, fins que l'escàndol va esclatar el 2018, i ha defensat la col·laboració total de l'entitat amb la justícia en aquest assumpte.

Així ho expliquen fonts jurídiques consultades per Europa Press, presents en l'interrogatori de Torres --que s'ha estès per més de tres hores--, i afegeixen que ell ha afirmat que va tenir coneixement del problema al juny o juliol de 2018. Es pot recordar que en aquesta peça separada 9 de la macrocausa 'Tàndem', tant BBVA com el seu expresident Francisco González estan imputats. S'investiguen els serveis contractats pel banc a CENYT --empresa de Villarejo-- per a diferents projectes almenys entre 2004 i 2017 pel que l'entitat hauria pagat al comissari més de deu milions d'euros.

El jutge, després de la petició de Fiscalia, va decidir citar a Torres amb l'objectiu de conèixer si van funcionar els mecanismes de control corporatiu, a efectes de determinar "l'existència d'una efectiva cultura de compliment normatiu, en nom d'aclarir la seva responsabilitat penal" --del banc-.

I aquest dilluns, el president ha indicat que, si bé quan esclata el cas a mitjans de 2018 es va iniciar una investigació interna encarregada al departament d'auditoria interna, des de gener de 2019 tot va quedar en mans d'investigadors independents externs, els despatxos Garrigues i Uría i la consultora PwC --que va ser l'encarregada de realitzar el forensic sobre l'actuació del banc en el cas-.

La metodologia del forensic

Tal com explica l'entitat al seu portal web, les investigacions electròniques forenses --com la realitzada en aquest cas-- parteixen de l'aplicació d'una sèrie de paraules clau (keywords) als dispositius electrònics de les persones que, d'acord amb la informació que es disposa, es pensi que hagin pogut tenir informació d'interès sobre els fets, hagin tingut o no-intervenció en els mateixos (els anomenats custodis).

Els dispositius inclouen tant els ordinadors o altres dispositius que utilitzaven els custodis com les dades disponibles als servidors, tant de correu electrònic com de fitxers. Aquest dilluns Torres ha asseverat que, de fet, són aquests investigadors externs, i ningú del banc, qui decideix que la seva persona, com a 'custodi' en la investigació, perdés rellevància, de manera que el seu nom quedés fora de la llista, si bé en un inici va ser inclòs en la que va realitzar la mateixa entitat.

A més, fonts jurídiques han aclarit que el president ha assenyalat que ell no va tenir res a veure, no va participar i ni va donar cap instrucció sobre aquest forensic, i que, de fet, la metodologia que es va aplicar per al mateix va ser la dictada pels investigadors externs. Així, ha indicat que el gener de 2019, quan l'assumpte passa a mans externes, l'entitat ja no prenia decisions, i eren els investigadors els qui decidien, i que, per tant, les dades dels seus dispositius mai no es van entrar en aquest forensic.

Aquestes mateixes fonts apunten que des d'un inici de l'interrogatori s'ha volgut deixar clar que Torres declarava aquest dilluns, però no com a president, sinó com a testimoni dels fets i, si bé ha estat preguntat per assumptes que es remuntaven a 2008, a moltes de les preguntes no ha pogut respondre, ja que no recordava o no sabia.

De fet, ha emfatitzat que no va saber res de les contractacions amb CENYT fins que va sortir per la premsa. Fonts de l'entitat consultades per Europa Press apunten que el president, en la seva condició de testimoni, ha declarat "amb total normalitat" contestant a les preguntes tant del Ministeri Públic com de les parts personades en la causa.

La reunió d'octubre de 2018

La declaració de Torres va ser acordada pel titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García Castellón, després que la directora global jurídica de l'entitat, María Jesús Arribas de Paz, s'acollís al juliol al seu dret a no declarar a la Fiscalia, emparant-se amb la seva condició d'advocada i amb la seva obligació de guardar secret professional.

Assenyalava el magistrat al seu auto que, ja que consta que l'entitat va aportar les actes del Comitè d'Assurance Corporative del BBVA --òrgan designat responsable de mirar la responsabilitat penal de la persona jurídica-- "resulta evident la necessitat de poder interrogar Carlos Torres", president d'aquest comitè i també president de l'entitat, en qualitat de testimoni.

Aquest comitè era al que es reportava sobre la investigació interna pel cas Villarejo, i aquest dilluns Torres ha indicat que efectivament l'octubre de 2018 es va celebrar una reunió d'aquest comitè per tractar l'assumpte. En aquesta reunió qui va presentar resultats en un Excel van ser Arribas i l'excap de control intern de BBVA Eduardo Arbizu --imputat en la causa-.