Aquest dimecres, el Ministeri d'Economia destacava que l'oli d'oliva ha reduït el seu preu un 42% des de començament d'any. Tanmateix, una ampolla d'oli verge extra es paga de mitjana en aquests moments a 6 euros, segons dades que maneja la patronal agrària COAG, mentre que el litre costava 3,7 euros el 2020, segons el Ministeri d'Agricultura. És a dir, avui costa 2,3 euros més que llavors o un 60% per sobre de 2020. Això suposa un increment tres vegades superior al 21% de la inflació registrada entre desembre de 2020 i abril de 2025, segons l'INE. A més, la reducció del preu s'ha produït en sis mesos, ja que el novembre de l'any passat, el litre de verge extra estava en el lineal a 8,9 euros, amb preus superiors als 10 euros a mitjans de l'any passat. La reducció de l'IVA del 10% al 4% ha contribuït en el canvi de tendència.

Tot apunta que els històrics alts preus de l'oli d'oliva iniciats el maig de 2021 no es repetiran, almenys a curt i mitjà termini. Segons les dades del Ministeri d'Agricultura, entre 2017 i 2019, els preus pagats als agricultors en origen estaven entre 2,5 i 3 euros el quilogram. El 2023, el preu es va elevar a 5,9 euros/kg i a la campanya següent, a 8,4 euros. El que suposa que els consumidors van haver de pagar el verge extra a 6,8 euros el litre de mitjana durant 2023 i per sobre dels 9 euros, amb màxims de més de 10 euros, el passat 2024. Amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'oli d'oliva va començar a reduir preus precisament el novembre de l'any passat.

L'organització patronal agrària COAG assenyala que les empreses envasadores estan abonant actualment l'oli d'oliva verge als agricultors a 3,3 euros. Tanmateix, aquesta patronal agrària denuncia que amb les actuals condicions de mercat, haurien d'abonar 5,8 euros, segons un informe elaborat per les Universitats de Jaén i Còrdova. Un informe que preveu que el preu en origen pugui col·locar-se en els 3,5 euros la campanya pròxima. Una reducció que, encara que perjudica els productors, contribueix que aquest any s'hagin reduït els preus al consumidor final.

És difícil determinar amb exactitud l'evolució real del preu de l'oli d'oliva, ja que hi ha diverses fonts que el mesuren i, encara que coincideixen en la tendència (a l'alça o a la baixa), no en la dada concreta. Si ens centrem en les dades històriques del Ministeri d'Agricultura, un litre d'oli d'oliva costava el maig de 2020 en l'entorn de 2,5 euros el normal, 3,1 euros el verge i 3,7 euros, el verge extra. Aquesta mateixa font dona per al novembre de 2024 -última dada disponible-, un preu per a l'oli d'oliva normal de 7,44 euros; 7,99 euros el verge i 8,91 euros el verge extra.

 

Des de finals de l'any passat, els preus s'han desplomat i és possible trobar un litre d'oli norma (acidesa de 0,4° o 1r grau) per 4 euros i, recercant molt, per exemple a Mercadona, el verge extra de la seva marca blanca està a 5 euros, encara que des de COAG parlen d'una mitjana de 6 euros per al verge extra.

Enfonsament del consum

La forta pujada dels preus, que no han tornat als orígens de la pandèmia, ha enfonsat el consum del principal aliment de la dieta Mediterrània. Amb les dades del Ministeri d'Agricultura, el desembre de 2020, el consum per càpita era de 8,9 litres a l'any. No obstant això, cal recordar la febre per la brioixeria i la cuina el 2020 en ple confinament, la qual cosa va elevar el consum mitjà, quan el 2028 i el 2019, es consumia un litre menys, amb les dades del Ministeri d'Agricultura.

El 2021, el consum per càpita es va col·locar en 7,7 litres, nivells prepandèmia, però també aquell any, en l'entorn de maig, van començar a disparar-se els preus i en proporció inversa a reduir-se el consum. Entre desembre de 2021 a novembre de l'any passat, últimes dades proporcionades pel Ministeri d'Agricultura, a Espanya s'ha deixat de consumir alguna cosa més de 2 litres per càpita -de 7,7 a 5,5 litres. Un descens que no s'ha compensat totalment amb el consum de l'oli de gira-sol que, no obstant això, va registrar el 2024 un augment del 10%.

Salvant el boom de 2020 per les causes assenyalades, a Espanya es consumia en 2018 i 2017 en l'entorn de 350.000 tones d'oli d'oliva, xifres que es van recuperar el 2021, després del final del confinament. Tanmateix, des d'aleshores s'ha produït un descens a 285.622 tones, el 15%, amb un lleuger repunt a la campanya 2024/2025 gràcies a la reducció dels preus.

Més ingressos

Però, malgrat la caiguda dels preus, el sector ha augmentat fortament els seus ingressos gràcies a uns preus anormalment alts. Malgrat que el consum ha descendit respecte a 2020 en 122.000 tones (30% de caiguda), el sector ha ingressat 700 milions més d'euros, de 1.215 a 2.100 milions l'any passat.

Existeixen acusacions mútues sobre qui s'ha embutxacat aquest augment d'ingressos. Els agricultors assenyalen les envasadores i aquestes a les cadenes comercials que neguen ser les responsables dels alts preus. Juan Luis Ávila, responsable del sector oleic de COAG, declara a On Economia que existeix uns preus, artificialment baixos, ja que les envasadores estan pagant el kg a 3,3 euros de mitjana en origen, quan les condicions del mercat donen un preu de 5,8 euros segons taules elaborades per les Universitats de Jaén i Còrdova. Per sota dels 3,6 euros que costa produir-lo.

Segons explica, els preus en origen venen marcats per quatre factors: la collita, les existències de l'any anterior, el consum i les previsions de la pròxima collita. L'eina de les Universitats andaluses llança que per a l'actual campanya -ja recollida- el preu hauria de ser de 5,8 euros i no 3,3 euros. "Si tinguéssim proves, hauríem acudit als tribunals contra les envasadores", assenyala Àvila. Però a falta d'aquestes proves, han sol·licitat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència que investigui aquest desfasament.

La campanya, molt bona, ha generat 1,4 milions de tones, de les quals el 70% s'exporta i el 30% es queda per al consum nacional. Però malgrat el fort increment respecte a l'anterior campanya -una mica menys del doble-, les escasses reserves donen un saldo no tan positiu.