El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anul·lat aquest dijous la decisió de la Comissió Europea que va donar llum verda a la recapitalització de la companyia aèria alemanya Lufthansa per part del govern de Berlín durant la crisi del coronavirus. L'executiu alemany va destinar un import de 6.000 milions d'euros a aquesta operació de rescat. L'alt tribunal desestima el recurs de cassació presentat per la mateixa aerolínia i avala una sentència prèvia del Tribunal General, que ja havia tombat l'autorització de Brussel·les en considerar que els serveis comunitaris havien comès diversos errors en l'anàlisi del cas.

El TJUE conclou que la Comissió Europea es va equivocar a l'hora de fixar el marc temporal de les ajudes adoptades durant la pandèmia, especialment pel que fa a les condicions de conversió en capital d'una part de l'ajuda pública. Aquest error és suficient, per si sol, per justificar l'anul·lació de la decisió comunitària. Malgrat aquest veredicte, la cort europea ha matisat que el Tribunal General va anar massa lluny en altres retrets que va fer a Brussel·les, ja que va exercir un control excessivament estricte en àmbits on la Comissió disposa d'un ampli marge d'apreciació, especialment en contexts econòmics complexos com el de la pandèmia.

El cas es remunta a l'època més dura de la crisi sanitària. El juny del 2020, el govern alemany va notificar a la Comissió Europea una ajuda pública per valor de 6.000 milions d'euros amb l'objectiu de recapitalitzar Deutsche Lufthansa, la matriu de l'aerolínia. L'objectiu declarat era restablir la posició patrimonial i la liquiditat de les empreses del grup en el context excepcional de la pandèmia, que havia provocat una caiguda sense precedents del trànsit aeri i havia posat en greu risc la viabilitat de moltes companyies.

L'ajuda es dividia en una participació en capital, una sense vot i una obligació convertible

L'ajuda alemanya es componia de tres parts diferenciades. En primer lloc, una participació en el capital de Lufthansa d'aproximadament 300 milions d'euros. En segon lloc, una participació sense vot no convertible en accions d'uns 4.700 milions d'euros. I, en tercer lloc, una participació sense vot de 1.000 milions d'euros amb característiques d'obligació convertible. Aquest paquet va ser dissenyat per injectar liquiditat a l'aerolínia alhora que es minimitzava l'impacte sobre l'estructura de capital existent.

La Comissió Europea va validar l'operació alemanya sense obrir un procediment d'investigació formal. Va concloure que el pla era compatible amb el marc temporal per a ajudes d'Estat adoptat per flexibilitzar les regles comunitàries durant la pandèmia. Aquest marc temporal, que va estar vigent durant la crisi del coronavirus, va permetre als estats membres injectar capitals a empreses estratègiques amb menys traves burocràtiques i en terminis més curts, per tal de sostenir el teixit productiu.

Ryanair i Condor van recórrer contra la decisió de Brussel·les

Diverses aerolínies competidores van impugnar la decisió de Brussel·les. Ryanair i Condor van acudir a la justícia europea per recórrer l'autorització de la Comissió, argumentant que la decisió no havia tingut en compte els requisits i les exigències fixades pel mateix marc temporal per a ajudes d'Estat.

Consideraven que Alemanya i Brussel·les havien tingut una flexibilitat excessiva i que l'ajuda a Lufthansa distorsionava la competència en el mercat aeri europeu, donant un avantatge injust a l'aerolínia alemanya en perjudici d'altres companyies que van patir la crisi sense rebre aquests ajuts. La sentència del TJUE d'aquest dijous dona la raó a aquestes aerolínies en el punt central del litigi, tot i que el tribunal europeu ha matisat alguns aspectes de la sentència anterior. L'anul·lació de l'aprovació comunitària obre un nou front jurídic, tot i que l'ajuda ja va ser executada i Lufthansa ja ha retornat part dels fons rebuts.