Spanair, l'aerolínea que va cessar definitivament les seves operacions el gener del 2012, torna a l'escena empresarial. No ho fa, però, com a companyia aèria, la marca s’ha reconvertit en una plataforma que ofereix reserva de vols i allotjaments amb les agències de viatges com a principal client. Segons es pot llegir a la nova pàgina web, "Spanair no opera com a aerolínia. Avui evoluciona com una plataforma de distribució aèria pensada per connectar aerolínies, agències, empreses i viatgers amb el mercat espanyol des d'un únic entorn. L’objectiu declarat de la nova etapa, segons els promotors, és apropar al viatger diferents opcions de vol, combinacions de rutes i oportunitats comercials, tot buscant una experiència "més clara, més cuidada i millor connectada amb el valor real del viatge".
Per entendre la magnitud del ressorgiment de Spanair cal recordar les circumstàncies del seu col·lapse. El 27 de gener del 2012, la companyia va suspendre tots els vols de manera indefinida i va tancar l’empresa. La decisió es va produir després que Qatar Airways es retirés de les negociacions per injectar-hi 150 milions d’euros, i també davant la possibilitat que la Generalitat li retirés les subvencions que fins aleshores li havia atorgat. En el moment del tancament, Spanair comptava amb prop de 2.000 treballadors i una flota de 36 avions.
Aleshores, el projecte estava liderat per Ferran Soriano, actual CEO del Manchester City de Pep Guardiola i també antic membre de la junta directiva del FC Barcelona, i comptava amb el suport d'un important nombre d'empresaris catalans i la Generalitat. En aquest sentit, l'aerolínia es percebia com un impuls per la projecció de l'aeroport de Barcelona i Catalunya al món. Fundada per Gerardo Díaz Ferrán, antic president de la CEOE i condemnat per la fallida del Grup Marsans, el punt d’inflexió de la companyia que, d’alguna manera, va marcar el seu futur es va produir el 20 d’agost de l’any 2008. Aquell dia, un avió de la companyia que feia la ruta entre Madrid i Las Palmas de Gran Canaria es va estavellar a l’aeroport de Barajas amb un balanç de 154 morts.
Les aportacions de la Generalitat
Anys després del tancament, un informe de la Sindicatura de Comptes va posar xifres a les aportacions que la Generalitat havia destinat a Spanair entre el 2009 i el 2012. Segons aquest document, l’administració catalana va aportar més de 200 milions d’euros a l’aerolínia al llarg d’aquell període, l’any en què finalment va fer fallida. L’informe detallava com Spanair va rebre finançament tant a través de préstecs directes com indirectes, i també mitjançant aportacions de capital, servint-se d’un complex entramat societari on es barrejava capital públic i privat.
L’any 2009, la Generalitat va canalitzar 44,7 milions d’euros cap a Spanair per mitjà de crèdits que l’Institut Català de Finances va atorgar a diferents empreses que, al seu torn, participaven en el capital de l’aerolínia. Una de les operacions més significatives d’aquell exercici va ser el préstec de 15 milions d’euros que l’ICF va concedir al Consorci de Turisme de Barcelona, una entitat participada per la Fundació Barcelona Promoció, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquell consorci, a través d’una filial que posseïa al 100% del capital, anomenada Inversions Turístiques i Comercials 2009, va aportar aquests mateixos 15 milions a Iniciatives Empresarials Aeronàutiques, la societat que en aquell moment era propietària del 80,1% d’Spanair.
En paral·lel, l’ICF va atorgar un altre préstec de 17,7 milions d’euros a Volcat 2009, una societat constituïda per una vintena d’empresaris catalans com Miquel Martí (Moventia), Jordi Bagó (Serhs), Xavier Cambra, Tatxo Benet i Jaume Roures. Aquesta empresa era propietària d’un altre 31,9% d’IEASA. L’any 2009, Volcat va aportar 15 milions d’euros addicionals a IEASA, contribuint així a la capitalització de l’estructura que sustentava Spanair. El mateix exercici, l’ICF va fer un préstec de 12 milions a Catalana d’Iniciatives, una societat de capital risc de capital majoritàriament privat. Aquella empresa va aportar aquell mateix any 12 milions a IEASA. En conjunt, IEASA va acabar destinant a Spanair 80 milions d’euros només durant el 2009.
L'exemple de Fira de Barcelona
Les operacions dels anys següents van mantenir un patró similar: la Generalitat continuava fent aportacions que, malgrat no anar destinades directament a Spanair, hi acabaven arribant, si més no en part. Aquest era el cas, per exemple, de les empreses a les quals l’administració concedia préstecs o de les quals en participava, com Fira de Barcelona. L’any 2011, el penúltim abans de la fallida de l’aerolínia, sí que consta un préstec que l’ICF va fer directament a Spanair, per un valor de 9,5 milions d’euros. A més, l’empresa Avançsa, propietat al cent per cent per la Generalitat, hi va aportar 71 milions d’euros.
Ara, catorze anys després d’aquell desenllaç tràgic, Spanair reapareix en un sector completament diferent. La decisió de recuperar la marca respon a l’estratègia d’aprofitar el seu record comercial per introduir-se en el mercat digital de distribució turística. La nova plataforma, íntegrament B2B, no gestiona flota pròpia ni vols regulars, sinó que actua com a intermediària entre aerolínies, agències de viatges, empreses i viatgers. El repte, en un mercat ja poblat per gegants tecnològics del sector, és aconseguir que el nom de Spanair torni a generar confiança i negoci, aquesta vegada sense aixecar el vol.