El mercat borsari espanyol inicia la temporada de junts d'accionistes amb unes dades que evidencien tendències contradictòries en matèria de governança corporativa. D'una banda, es consolida la diversitat de gènere en els consells d'administració, però d'una altra, es profunditzen les desigualtats retributives i es produeix un preocupant retrocés en la presència femenina en els llocs de màxima responsabilitat executiva.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha revelat en els seus informes de governança corporativa i remuneracions que els consellers executius de les empreses cotitzades van experimentar un increment salarial del 7,6% durant l'any 2024, situant la seva retribució mitjana en 1,9 milions d'euros anuals. Aquesta xifra, que supera amb escreix la inflació, reflecteix una dinàmica alcista que s'ha mantingut constant en els darrers exercicis.

El fenomen no es limita als càrrecs executius. Els consellers no executius, aquells que no formen part de l'equip directiu, però supervisen la gestió, van veure com les seves assignacions augmentaven un notable 9,4%, fins a assolir els 175.000 euros de mitjana. La retribució global mitjana entre tots els consellers, tant executius com no executius, se situa ara en 425.000 euros anuals, després d'un creixement del 5,2%.

Un dels aspectes més rellevants de l'informe és l'evolució de la presència femenina als òrgans de govern. D'una banda, el percentatge global de dones als consells d'administració ha passat del 34,5% el 2023 al 36,3% actual, apropar-se així a l'objectiu del 40% establert per la legislació. A més, les presidències en mans de dones han experimentat un salt significatiu, passant del 9,4% al 14% en un sol any.

No obstant això, aquest progrés amaga una realitat més complexa. La presència de dones en càrrecs estrictament executius ha sofert un lleuger retrocés, del 0,7%, situant-se en un mer 8,3%. Aquesta xifra revela que, si bé les dones guanyen espai en funcions de supervisió i control, continuen trobant grans obstacles per accedir als llocs de presa de decisions operatives i de gestió diària. El contrast retributiu per gènere presenta un panorama fragmentat i complex. En conjunt, les dones dels consells d'administració cobren un 17,4% menys que els seus homòlegs masculins. Però aquesta mitjana amaga situacions radicalment oposades segons el tipus d'empresa i càrrec.

En el segment de l'Ibex-35, les poques conselleres executives existents perceben una remuneració mitjana un 30,4% superior a la dels consellers executius, unes dades que reflecteix probablement l'altíssim perfil i l'excepcional trajectòria requerida per assolir aquests llocs en les majors companyies. En canvi, a la resta de societats cotitzades, la situació s'inverteix radicalment, amb les executives percebent un 120,6% menys que els seus col·legues masculins. La CNMV matisa aquestes dades assenyalant que el nombre "reduït" d'executives femenines "resta representativitat a aquesta mitjana", suggerint que les circumstàncies individuals poden distorsionar les comparacions.

Pel que fa als consellers no executius, la desigualtat és més nítida: la remuneració dels homes supera en un 35,2% la de les dones. Tanmateix, entre els consellers independents, el tipus de conseller més prevalent en les grans companyies, la bretxa salarial "gairebé" no existeix, segons destaca l'informe. Els consells d'administració mantenen una mida estable, amb una mitjana de deu membres, la mateixa xifra que l'any anterior. S'observa un lleuger descens (-3%) en el percentatge de presidents amb categoria executiva, que ara se situa al 46,6%, una tendència que reflecteix la separació progressiva entre les funcions de presidència i direcció executiva.

Pel que fa al compliment de les normes de bon govern, el grau de seguiment de les recomanacions del Codi de Bon Govern de la CNMV va assolir el 88,2%, una millora marginal del 0,1% respecte a 2023. El 53% de les companyies segueix almenys el 90% de les recomanacions, el mateix percentatge que l'any anterior, mentre que el nombre d'empreses que apliquen el 100% de les recomanacions ha baixat de 9 a 6. Aquestes dades sorgeixen en un context de creixent escrutini públic sobre les retribucions dels alts càrrecs i les polítiques de diversitat. L'acceleració dels increments salarials en els nivells més alts, en contrast amb l'evolució dels salaris mitjans, pot alimentar el debat social sobre la desigualtat retributiva.

La paradoxa en les dades de gènere, millora en la presència global, però retrocés en els llocs executius, suggereix que les polítiques de diversitat podrien estar arribant a un límit en la seva efectivitat, i que es requereixen accions més decidides per garantir que les dones no només entren als consells, sinó que també accedeixin als càrrecs de màxima responsabilitat executiva. Les pròximes juntes d'accionistes seran l'escenari on es debatran aquestes tendències i on es posaran a prova els mecanismes de control sobre les polítiques retributives i de diversitat de les grans empreses espanyoles.