Catalunya es manté com el territori més exportador d’Espanya i es consolida com el motor del sector amb el 25,9% del total, malgrat la desestabilització dels mercats generada per les noves polítiques comercials dels Estats Units. A més de refermar la distància amb altres autonomies com Madrid (13,5% del total), Andalusia (10,8%) i el País Valencià (9,8%).

Les raons que expliquen que les empreses exportadores catalanes se’n surtin relativament bé dins el nou context aranzelari radiquen en aquests fonaments: l’ancestral vocació exportadora del teixit econòmic, el gradual creixement d’una part significativa de les mitjanes empreses, la diversificació sectorial i la capacitat d’ampliar el nombre de mercats exteriors.

Aquests pilars han permès registrar un bon comportament de les exportacions durant el primer semestre de 2025, amb un augment de l’1,4%, amb un valor de 51.114,1 milions d’euros, acostant-se així al rècord dels 53.000 milions assolit en el mateix període del 2023. Mentrestant, les exportacions espanyoles van augmentar un 1% el primer semestre, la segona xifra més gran per al període gener-juny, amb dades de l'informe de comerç exterior del Ministeri d’Economia.

Aquesta diferència s’explica, en bona part, pel comportament positiu dels sectors amb més pes a Catalunya, com els béns d’equip, el de l’alimentació i el químic. “La diversificació sectorial i la forta vocació internacional de la indústria catalana han permès que Catalunya mantingui el 25,9% de les exportacions espanyoles i hagi tingut un bon comportament en les vendes als Estats Units, amb un augment de l’1,2% respecte al primer semestre del 2024, en contrast amb el descens del 5,1% registrat pel conjunt de les exportacions espanyoles al mateix mercat", afirma Joan Tristany, director general d'amec.

El sector químic, amb les grans empreses farmacèutiques i cosmètiques, i el de l’alimentació, amb marques destacades en el segment carni o de les begudes, han anat esgarrapant quota en els mercats exteriors gràcies, en bona part, al gradual creixement que els ha dotat d'una grandària suficient per abastar la internacionalització, raona la professora de comerç internacional d’EAE Business School, María Ángeles Ruiz Ezpeleta. En el primer semestre de 2025, les exportacions catalanes del sector químic van sumar 2.800,9 milions, el 31% del total. L'alimentació i els béns d'equip pràcticament empaten. El sector de la maquinària va exportar 1.442,6 milions, el 16%; i l'alimentació i begudes, 1.411,6 milions, que equival a un 15,6% de totes les exportacions catalanes.

A parer seu, la mida que han assolit les empreses que operen en aquests tres sectors explica dos fenòmens. En primer lloc, al fet que el pes de les exportacions catalanes en el total d’Espanya ha passat del 30% al 26% en els darrers 25 anys. “El percentatge és més reduït perquè la gran empresa ha absorbit un nombre important de pimes”, diu Ruiz i destaca que algunes pimes familiars s'ha convertit en multinacionals molt especialitzades en nínxols de productes i han creat marca. 

En segon lloc, perquè el sector de l’automòbil “que era un gran exportador” ha passat a segon terme, “perquè ja no té tanta presència a Catalunya i perquè és més important en valor, però no pas en volum”.

"Les empreses industrials internacionalitzades ja estan responent amb diversificació a aquest canvi d'ordre", com reflecteix el retrocés gradual però constant del pes de la UE a les nostres exportacions en benefici del pes en altres mercats (del 66,4% el 2019 al 61,8% actual), així com el descens del pes dels Estats Units. Des d'amec valoren molt positivament "les dinàmiques de diversificació de mercats, que apunten fermament cap a una internacionalització més sòlida i menys vulnerable a les tensions entre blocs”, assegura Tristany.

"Catalunya té una vocació exportadora que es remunta a l'edat mitjana", amb un teixit de pimes que "s'han obert estratègicament a l'exterior perquè tenim un territori fronterer i amb sortida al Mediterrani", manifesta Ruiz. "Tenim un teixit molt resilient" que pot superar l'impacte aranzelari perquè, com mostra l'evolució de les exportacions catalanes, "només es ressenten davant dels riscos globals, com ara va passar amb la crisi financera o la crisi sanitària", argumenta l'experta en comerç internacional. Per tant, té una visió positiva del que passarà a mitjà termini, "perquè l'aplicació dels aranzels trigarà a notar-se", defensa.

Des d'amec, la visió és diferent. Per al conjunt d'Espanya, detecten que en el segon trimestre s'han notat els primers efectes de la desacceleració global i de les noves restriccions aranzelàries nord-americanes. "El creixement s'estanca i fins i tot entra en xifres negatives en alguns mercats clau", assenyala Joan Tristany, director general d'amec. "Hem passat d'un primer trimestre de sobre-estocatge per precaució, a una fase de contenció davant d'un entorn global encara incert. Les empreses estan actuant amb anticipació i prudència", assegura.

Europa redueix la demanda

Més enllà de l'efecte directe dels Estats Units, el comportament dels mercats de destinació durant el primer semestre ha registrat un descens de les vendes als socis tradicionals de la zona euro (-1,1%). La caiguda ha estat més acusada en mercats clau com Alemanya (-3,5%) i França (-5,9%), dues economies que, alhora, han vist també reduït el seu propi volum exportador (-0,1% i -0,9% respectivament), evidenciant un debilitament general del comerç amb la Unió Europea.

Fora de l'àmbit comunitari, la reculada també s'ha fet notar a països estratègics com Mèxic, on les exportacions espanyoles han caigut un 8,7%. "L'impacte de les noves polítiques comercials dels Estats Units va més enllà de les nostres exportacions directes al país, que suposen un 4,4% del total -i que també han disminuït un 5,1%-. Estan provocant efectes indirectes sobre els fluxos globals de comerç, afectant també els nostres socis europeus i llatinoamericans", manifesta.

La professora Ruiz veu que aquest impacte serà més passatger, entre altres coses, perquè "qui en sortirà més perjudicat serà els Estats Units". La política aranzelària aplicada amb tarifa plana a pràcticament tots els productes d'importació implica que s'està gravant articles que no es fabriquen a Amèrica, si més no de manera global i amb prou oferta per respondre a la demanda. Per tant, "el consumidor o la indústria americana pagarà per tenir-los perquè no té altres articles per substituir-los".

A més, en general, aquests productes d'importació els compren els residents que tenen un poder adquisitiu alt i això també és una garantia que els seguiran adquirint. Ruiz posa d'exemple la importació de cava, vi o oli d'oliva. Per explicar millor aquesta circumstància fa referència al que va succeir durant el primer mandat de Donald Trump, quan va carregar els aranzels sobre la importació d'olives negres, un producte que es cultiva a Califòrnia, i que sí va afectar les exportacions dels elaboradors espanyols.

Els contractes comercials

D'altra banda, els exportadors poden recórrer als contractes comercials amb els seus distribuïdors per alleugerir l'impacte dels aranzels americans. Entre les pràctiques internacionals, la clàusula d'exclusivitat va vinculada a un volum mínim de compra, en funció del tipus de client, de producte, o de regió de comercialització. "Si els distribuïdors no volen perdre els seus clients i la seva exclusivitat hauran de mantenir els contractes i l'exportador pot aprofitar aquesta situació per collar amb els preus i aconseguir que sigui el distribuïdor qui absorbeixi l'increment ajustant els seus marges", relata Maria Angeles Ruiz.

L'experta en comerç internacional dona més importància els efectes de la depreciació del dòlar respecte a l'euro. Tot i això, l'euro no s'ha enfortit contra totes les divises, només contra el dòlar, de manera que aquest efecte quedaria una mica esmorteït per un sector exportador que està diversificant els mercats de destí.