En un any aparentment positiu, amb facturació i lliuraments de cotxes en alça, l'empresa Seat ha registrat un resultat que posa de manifest les tensions extremes que viu el sector de l'automòbil. El fabricant ha entrat en terreny negatiu després d'encaixar unes pèrdues operatives de 22 milions d'euros en el tercer trimestre, un tomb radical respecte als 9 milions de benefici del mateix període de 2023. En el capítol d'ingressos, Seat arriba als 11.241 milions d'euros i, a la vegada, s'han venut 481.000 vehicles.
Aquest mal trimestre lastra de forma decisiva l'acumulat de l'any, truncant la fràgil recuperació que s'havia viscut en el segon trimestre. Al setembre, el benefici operatiu acumulat és de només 16 milions d'euros, una diferència del 96% respecte a l'any passat. El marge operatiu acumulat, que era d'un saludable 3,9% fa un any, s'esvaeix fins a un mer simbòlic 0,1%, el pitjor de totes les marques considerades core dins del conglomerat Volkswagen. Com s'explica que una empresa vengui més i ingressi més, però guanyi menys?
La resposta té nom propi: Cupra Tavascan. La jove marca, veritable motor de creixement del grup (les seves vendes s'han disparat un 40% a Europa, mentre Seat cau un 22%), s'ha convertit també en el seu taló d'Aquil·les. Aquest model elèctric, fabricat a la Xina per qüestions d'eficiència productiva, està sotmès a uns aranzels de la UE del 30,7% per la seva importació. Aquests drets duaners, una autèntica taxa a la competitivitat, s'empassen directament el marge de cada unitat venuda. La direcció de l'empresa porta mesos alertant que aquesta situació és insostenible i que, fins i tot, pot posar en risc la producció a la planta de Martorell (Barcelona), on es munta el Cupra Born i l'Audi A1.
Un escenari global advers
El context no afavoreix. Volkswagen, la matriu alemanya, també presenta uns resultats negatius. El seu benefici net cau un 61% fins a setembre, fins als 3.400 milions d'euros. En el tercer trimestre, el grup va registrar fins i tot pèrdues netes, un fet que no es donava des de la pandèmia de 2020. Dues decisions estratègiques expliquen aquesta caiguda: els aranzels comercials imposats pels Estats Units, que li costen uns 5.000 milions anuals, i el canvi de rumb en l'estratègia d'electrificació de Porsche, que suposa una despesa extra de 4.700 milions.
Aquesta tempesta perfecta de costos addicionals i guerres comercials està passant factura als grans grups automobilístics, demostrant que la transició cap al vehicle elèctric està plena d'obstacles inesperats. En aquest panorama complicat, s'ha confirmat com a nou conseller delegat de Seat Markus Haupt. El seu repte és monumental: recuperar la rendibilitat sense frenar l'impuls de Cupra, la gallina dels ous d'or que, paradoxalment, està posant en perill els comptes.
La solució exigeix desactivar la bomba dels aranzels del Tavascan i optimitzar al màxim els costos en un entorn inflacionista. Les xifres del sector reflecteixen una realitat bifurcada: per una banda, la demanda de cotxes, especialment els elèctrics de la línia Cupra, és sòlida; per l'altra, la complexitat geopolítica i els costos amenacen de convertir aquest èxit comercial en un fracàs financer. La trajectòria de Seat en els propers trimestres serà el termòmetre perfecte per mesurar la salut real de la indústria automobilística europea.