El Santander posa les bases per continuar creixent fins al 2028 i consolidar-se com un dels bancs més grans d'Europa i Amèrica. Després d'encadenar quatre exercicis de resultats rècord -tres d'ells per sobre dels 10.000 milions- el banc que presideix Ana Botín es proposa ara assolir els 20.000 milions de beneficis.

Per a això, el banc càntabre espera augmentar significativament la seva base de clients (de 180 a 210 milions) i millorar la seva rendibilitat, amb més ingressos i menys costos, cosa que l'ajudarà a impulsar l'eficiència. I en aquest context, el Santander es basarà en quatre pilars que l'ajudaran a estalviar uns 6.000 milions d'euros en el trienni.

D'una banda, el Santander espera 1.200 milions d'estalvis per les sinergies de les adquisicions de TSB al Regne Unit i Webster Bank als Estats Units. Es tracta de dues operacions signades el 2025 i que s'executaran en els pròxims mesos.

D'altra banda, el grup confia a generar estalvis de costos de fins a 5.000 milions per al 2028 a través del seu pla de transformació tecnològica ONE Transformation. Un pla que fa anys que executa i que en aquest període tindrà com a gran protagonista la Intel·ligència Artificial (IA), amb la qual el Santander espera oferir experiències personalitzades als clients, impulsar la productivitat comercial i automatitzar processos.

En concret, el banc preveu generar més de 1.000 milions d'euros de valor de negoci amb la IA, uns 300 milions per més ingressos i uns altres 700 milions per reducció de costos. Així ho detallava aquest dimecres la presidenta del Santander juntament amb el conseller delegat, Héctor Grisi, durant la celebració de l'Investor Day a Londres.

Els màxims executius del Santander explicaven també que en aquest període (2026-2028) esperen entre 3.500 i 4.500 milions més de costos per la inflació i les diferents inversions que continuarà escometent el grup. No obstant això, per al final del període el banc espera que entre el que gasti i el que estalviï, els costos del grup es redueixin des dels 28.500 milions actuals fins als 27.000 milions.

Al llarg de la presentació, que va durar més de tres hores, Botín, Grisi i també el director financer, José Cantera, van insistir en que la millora d'eficiència serà una de les palanques del nou pla estratègic. La ràtio d'eficiència d'un banc, com més baixa és millor perquè implica que es gasta menys per guanyar més diners. Actualment, l'eficiència del Santander se situa en el 42% però el seu propòsit és portar-la al 36% el 2028.

El banc preveu aquesta millora amb una major simplificació de productes i processos, més col·laboració entre els seus negocis globals, ampliant l'ús de plataformes tecnològiques comunes i amb les recents adquisicions de TSB i Webster. En el seu negoci més digital, Openbank, el Santander fins i tot espera que l'eficiència baixi fins al 34%, cosa que el situaria en una posició millor que els bancs digitals més grans del món, com Revolut a Europa o Nubank a Amèrica Llatina, segons va destacar la mateixa Botín.

D'altra banda, la banquera comentava que la intenció del Santander era créixer en aquests anys sense operacions corporatives, si bé, acaben de tancar la venda del negoci a Polònia i les compres al Regne Unit i els Estats Units. Tanmateix, Botín no tancava la porta a comprar alguna entitat en algun dels seus mercats clau com el Brasil, Mèxic o Espanya si amb això milloren la posició estratègica i guanyen escala. Si aquestes oportunitats no sorgeixen, el Santander retornarà als accionistes l'excés de capital mitjançant distribucions extraordinàries, via dividend o recompra d'accions.