Han passat 100 anys des que es va crear la marca Sal Costa, a Barcelona, el 1925, i encara ara omple els salers de les cuines domèstiques i de grans restauradors de la gastronomia espanyola. Arriba a la fita centenària amb una imatge renovada i una diversa gamma de productes -més de 20 referències- per satisfer un consumidor que valora "l'experiència dels sabors, el benestar i la salut i tenir a l'abast una sal que s'adapti a les noves tendències culinàries, cada vegada més internacionals i diferenciades". "La sal, en la seva justa mesura, és essencial per a la salut", defensa Óscar de Vicente, director general de la firma.
De Vicente argumenta, que després de cent anys a les prestatgeries dels establiments, un de cada tres espanyols consumeix un quilogram de Sal Costa a l'any. Això malgrat la ferotge competència de la marca blanca o de distribuïdor, que elaboren fabricants que disposen de concessions salineres a Espanya. Però De Vicente avisa que es tracta d'una sal comuna, la sal seca fina, sense propietats additives amb potassi, magnesi i calci, també iode, fluor o l'àcid fòlic. Additius minerals que sí que incorpora Sal Costa. La companyia només produeix per a la seva pròpia marca i algun producte específic per a la seva matriu, el grup francès Salins.
Aquesta és la gamma de productes de sal per a la cuina que, tot i aportar valor afegit, és la més simple que té la marca. Perquè el grup francès Salins, a qui pertany la marca des del 2016, vol posar encara més valor a la sal marina que es fa servir a les cuines, per mitjà de la innovació i la renovació de Sal Costa, al mercat espanyol, amb additius únics. De fet, va ser la primera marca a Espanya que va elaborar la sal amb iode. Les sals elaborades ja suposen el 75% de les vendes de l'empresa que, enguany, preveu créixer un 2% sobre un negoci de poc més de 6 milions d'euros anuals, segons dades del Registre Mercantil.

El directiu de la filial establerta al Port de Barcelona destaca especialment la diferència que donen també la sal Essentiel i la Flor de la Sal. Aquest últim producte, estrella per a la gran gastronomia, cada vegada s'introdueix amb més èxit a les cuines domèstiques. "És l'essència pura de les sals, perquè l'única forma de recol·lectar-la Flor és manualment, per expertes mans salineres que la recullen abans que la sal se'n vagi al fons del cristal·litzador, on perdria les propietats de la Flor de Sal i es convertiria en sal marina", explica el directiu. La marca l'extreu de les salines que tenen a Cabo de Gata (Almeria) i només es pot obtenir en uns dies concrets de l'any quan la rosada fa que les aigües salines facin els cristalls en superfície a la salina i, per això, s'han d'agafar a mà. Aquest procés artesanal garanteix la plena conservació de les seves qualitats excepcionals, ja que és una sal rica en magnesi, element que li proporciona el seu aspecte humit, així com una explosió de sabor en entrar en contacte amb el paladar. A Almeria, Salins explota unes 400 hectàrees i produeix unes 40.000 tones.
Pel que fa a Essentiel, són escames de sal cristal·litzades en forma de piràmide. Durant el procés d'envasament, el producte es manipula amb especial cura per evitar al màxim els trencaments de les piràmides esmentades. Les escates d'Essentiel potencien el sabor dels aliments i realcen el resultat dels plats, per la qual cosa, la marca la recomana per a amanides.
Són dos productes amb molta presència a la gastronomia i, per tant, "estan als fogons de grans cuiners espanyols". Un d'ells és Patricio Úbeda, xef del restaurant Blanca Brisa, a Almeria. "Ell és un gran defensor de la cuina i els sabors d'Almeria i de Cabo de Gata, i per descomptat la Flor de Sal, de Sal Costa i les seves salines", diu Óscar de Vicente i avança que la marca està negociant amb un altre xef espanyol, també de reconegut prestigi gastronòmic, perquè abanderi la renovació de Sal Costa i el seu posicionament com a marca referent en el mercat espanyol.
Salins té diverses concessions a Espanya
A part de les salineres de Cabo de Gata, el grup Salins explota a Espanya concessions a Torrevella i Bonmatí, a Alacant; i la badia de Cadis, i un altre centre a Sant Fruitós del Bages (Barcelona). A les instal·lacions del Port de Barcelona, on es va implantar el 1998, en una parcel·la de 7.305 m², arriba tota la sal en brut, es renta i es tamisa, i finalment, es mol. Després s'hi afegeixen els additius, "sempre amb productes naturals". La plantilla, entre la planta i l'administració, és de 40 persones.
El 25% de les vendes restants prové de la sal que es destina a usos industrials, de manera que, per exemple, "Sal Costa és el principal proveïdor dels elaboradors de pernil ibèric d'Espanya; ens compren el 60% de la sal que necessiten", assegura De Vicente. També comercialitzen sal per a la indústria de la sal de desglaç per episodis de neu; per a la indústria de tractament de piscines; la indústria dels tints tèxtils o pels elaboradors de conserves. Del vessant industrial, Sal Costa ha anunciat a ON ECONOMIA que deixarà de produir la sal per a rentavaixelles sota la seva marca.
Actualment, Sal Costa elabora i comercialitza 15.000 tones de sal marina seca -de les 300.000 de tot el grup Salins- i l'objectiu és que la innovació i l'aposta per processos industrials més eficients permeti arribar a les 20.000 tones en cinc anys, a Espanya.
El bicarbonat i la sal de fruites ja no són per a iaios
Per tancar la diversitat: el bicarbonat i la sal de fruites. Semblen productes "que no s'hagin de consumir actualment i, en canvi, tenen força demanda". El director explica que és un bon recurs per a moltes coses. "És un producte amb mil usos; no només ajudar a mitigar les digestions pesades o per a la cocció dels llegums, que era l'ús que se'n feia a les cases". Ara també es fa servir a la cuina perquè estova carns bullides i per molts plats de rebosteria. En l'àmbit domèstic, sol utilitzar-se com a desodoritzant o per afegir a l'aigua per rentar roba delicada o tenyida. Per tot això, les vendes del bicarbonat de Sal Costa registren creixements anuals d'entre el 35% i el 40%. Fins al punt que la companyia ha fet un portal d'Internet específic (bicarbonatosalcosta.com) i ha renovat la imatge dels paquets d'1 kg i del format saler, amb gràfics il·lustratius i acolorits amb valuosos consells d'ús i informació útil sobre aquest producte.
Pel que fa a la sal de fruites, es ven encara per combatre ràpidament les digestions pesades i la cremor d'estómac. La companyia l'elabora amb productes naturals, és efervescent, i "és l'única del mercat amb àcid cítric 100% natural".
L'impacte social
Les sals amb espècies de la marca surten del Port de Barcelona amb una ajuda social important: es produeixen a les instal·lacions i amb el personal del grup social Cooperatiu TEB, que vetlla per a la inclusió de persones amb discapacitat. "Treballem des de fa temps amb TEB per fer l'envasament i l'especiat d'una part dels nostres productes", concreta De Vicente.
També té cura de la sostenibilitat. Com a part de l'estratègia del Grup Salins en aquest àmbit, la marca ha començat una transformació integral per reduir-ne l'impacte ambiental. La companyia ha desenvolupat envasos més ecològics i pràctics, com ara l'estoig de cartó per als seus productes icònics, i ha implementat també solucions de descarbonització. Tot això demostra el compromís de Sal Costa en la gestió transparent i responsable dels residus, aportant a una indústria més respectuosa amb l'entorn.

L'esperit emprenedor de tres socis de Barcelona
Es dona la circumstància que va ser justament la marca Sal Costa la que va revolucionar la indústria de la sal marina, ara fa cent anys, amb una patent pionera per produir sal seca. Aquest va ser un èxit aconseguit per Onofre Caba, que va començar a comercialitzar sal -a Barcelona, el 1846- amb el nom de Sal Caba. Però, ràpidament, aquest industrial es van unir dos empresaris més, Cuyás i Joaquín Costa Gomis per formar una societat que tenia com a finalitat la comercialització de diferents aliments bàsics per a l'època: sal, arròs, llegums, etc.
Els esforços dels tres socis van fer de la companyia la primera a oferir una sal anhidra, que significa el primer pas per aconseguir una sal seca. Aquest mètode revolucionari i la forma d'envasament van provocar l'admiració dels consumidors i de la competència, així que a finals del segle XIX, principis del segle XX, el senyor Joaquín Costa patenta la seva metodologia i el seu procés de fabricació, convertint-se en la primera empresa a Espanya que ostentava una patent d'invenció sobre un procediment de fabricació de sal seca.
El 1994, la companyia va ser adquirida pel grup alemany Südsalz, iniciant una etapa d'expansió industrial i internacional. Posteriorment, el 2016, va passar a formar part del grup francès Salins, líder europeu en producció de sal amb presència a més de 10 països. Aquesta integració en va reforçar la projecció internacional i el compromís amb la qualitat.