La guerra oberta pel Govern i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència amb Repsol contradiu la posició que tenia el 2022, quan es van produir els descomptes que ara la CNMC sanciona. De fet, l'Executiu de Pedro Sánchez no només va demanar descomptes, sinó que la llavors vicepresidenta Teresa Ribera va agrair a Repsol la seva iniciativa i va instar la resta del sector a seguir el camí de l'empresa presidida per Antoni Brufau.

Fa quatre anys, després de la invasió russa d'Ucraïna, el preu de l'energia es va disparar, cosa que va posar en dificultats la indústria, gran consumidora d'electricitat i gas, i el sector del transport, per l'encariment del petroli. El Govern va activar mesures per mitigar aquest impacte i una d'elles va ser impulsar descomptes en els carburants. Al seu torn, va demanar a les empreses del sector que hi arrimessin el muscle amb descomptes addicionals, i així ho va fer Repsol.

“Hem demanat un esforç a les petrolieres. Ahir vam tenir un moviment important de la companyia més gran del sector. Confiem que al llarg dels pròxims dies hi hagi més moviments en aquesta direcció (…). Agraïm aquest moviment de Repsol i esperem moviments d’altres petrolieres. Això se sumarà a l’esforç addicional que farà el Govern”, va declarar Teresa Ribera, aleshores vicepresidenta per a la Transició Ecològica, el 25 de març de 2022.

L'energètica que dirigeix Josu Jon Imaz va ser pionera a aplicar aquests descomptes a transportistes i va dur a terme una rebaixa de 10 cèntims d'euro per litre a tots els clients professionals que paguessin amb la targeta Solred a les seves estacions de servei. Aquesta rebaixa se sumava a la del Govern, que va aprovar mesures per valor de 1.000 milions d'euros que suposaven descomptes de 20 cèntims per litre de combustible per als transportistes.

La CNMC ha anunciat aquest dimarts una sanció de 20 milions d'euros per a diverses empreses del grup Repsol per una suposada "reducció de marges abusiva" que perjudicaria els competidors en un context de domini del mercat majorista. El cert, tanmateix, és que va ser una iniciativa del Govern que fessin dita campanya de descomptes.

Repsol recorrerà la sanció

Repsol ha respost que recorrerà la sanció, ja que compta amb proves que aquests descomptes no van tenir "cap efecte en el mercat" i que "no hi va haver exclusió de competidors ni dependència real". A més, considera que la CNMC "es basa en un relat parcial i descontextualitzat, amb errors de mètode i de dret, que ignora el context excepcional de 2022 i no acredita ni posició de domini, ni efecte d'exclusió en el mercat". La mostra és de tot just 12 estacions de servei de tres competidors "en quatre entorns locals seleccionats arbitràriament per la CNMC, que no acredita exclusió real ni potencial", afegeix Repsol en la seva defensa.

Una altra via de defensa de l'empresa energètica és que la seva quota de mercat se situava aleshores en el 25%, per sota del llindar que es considera posició dominant: "Moltíssim en la història del dret de la competència s'ha sancionat una empresa per abús de posició de domini amb quotes de mercat per sota del 30% i menys en un període tan curt de temps (9 mesos) i en condicions excepcionals".

Cap empresa, denuncia Repsol, va quedar exclosa del mercat durant aquella època i fins i tot una de les suposadament afectades, AS24, "ha reconegut expressament que no ha patit cap estrangulació, mitjançant un escrit aportat a la CNMC, que l'organisme regulador ha ignorat". "La CNMC reconeix que no hi va haver marges negatius ni sortides del mercat per part dels competidors analitzats", lamenta Repsol.