Ni tan sols el rugit del Ferrari no s'ha de salvar de la silenciosa electrificació. Però perquè vegem l'esportiu per excel·lència circular pels carrers sense emetre CO₂ ni soroll, encara ha de passar un temps. Segurament, més de l'esperat. Encara que el primer Ferrari elèctric manté la seva data de llançament, el pròxim 9 d'octubre, aquest és un prototip que no ha a penes d'arribar al mercat. És el segon el que ha de liderar la transició i aquest, davant de la falta de demanda, ha estat posposat de 2026 a 2028.

"El judici final és del client. No venem tecnologia, sinó emocions", va dir l'any passat el CEO de Ferrari, Benedetto Vigna, en un clar signe que l'electrificació no s'accelerarà si no ho demanen els clients. Mentrestant, a continuar cremant combustible, per molt que perjudiqui el medi ambient i contribueixi a l'escalfament global.

Això sí, la transició al cotxe híbrid sí que ha funcionat millor i, de fet, ja venen un 51% d'híbrids per un 49% de benzina. De fet, dels cinc cotxes nous que ha de presentar la marca el 2025, tres seran híbrids endollables: el SF90, que costarà 500.000 euros, l'hiperesportiu F80, que costarà a partir de 3,6 milions d'euros i el superesportiu Ferrari 296 Versió Especial, amb preus no disponibles.

No es pot dir que la transició sigui dura per a l'economia de Ferrari, que gràcies a una política d'exclusivitat i elevats marges per uns preus a l'abast de molt pocs aconsegueix augmentar beneficis any rere any. Un de cada 4 milions de facturació va ser de beneficis l'any passat, quan va guanyar 1.525 milions, un 21,4% més que l'any anterior, amb uns ingressos de 6.677 milions. Es tracta d'una marca que es permet apujar els preus a un ritme propi, independent de la inflació, que no és un càlcul habitual a les llars del luxe. Ara bé, cal veure si es concreta i rendibilitza la inversió de 4.400 milions en electrificació fins a 2026 anunciada el 2022. Ara per ara, la primera planta de producció de vehicle elèctric ha costat 200 milions.

Escuderia de Fórmula 1 i parc temàtic a part (facturen en una altra empresa), la marca italiana és un símbol que, tal com publica The Economist en un reportatge recent, no competeix només com a potència de l'automoció, sinó sobretot com a reina del luxe, al nivell d'empreses de moda com Hermes. Aquesta ha estat la línia de Vigna, físic teòric que va ser nomenat CEO el 2021 i prossegueix la filosofia d'Enzo Ferrari, que va fundar la companyia a la petita ciutat de Maranello el 1947 amb, entre altres principis, el de "vendre un cotxe menys del que demana el mercat".

Per si el cotxe elèctric no funciona, Ferrari està construint també el seu primer vaixell, un iot de 30 metres anomenat Hypersail que ha de revolucionar el món de la vela. Dissenyat per l'arquitecte naval francès Guillaume Verdier, es tracta d'un prototip que ha de revolucionar l'aeronàutica, ja que és totalment autònoma energèticament. Les veles aconsegueixen transformar en energia el vent que reben. Si la transició elèctrica castiga els seus cotxes, potser els vaixells els salvaran de l'enfonsament.