El jutjat social núm. 21 de Barcelona ha fallat a favor dels treballadors d'Holaluz que van interposar una demanda col·lectiva, juntament amb el sindicat CGT, per denunciar la decisió unilateral que la direcció de l'energètica va prendre per eliminar de manera fulminant el  teletreball. L'empresa va justificar aquests canvis per causes econòmiques a causa de la crítica situació en què es trobava la comercialitzadora d'energia.

A finals del 2024, Holaluz va comunicar a la plantilla que el 2025 donaria inici a la reversió del teletreball, a la qual cosa es va sumar l'eliminació d'altres beneficis socials. Després de dues setmanes de negociació que van finalitzar sense acord, la plantilla va convocar la primera vaga a Espanya per l'eliminació del teletreball. El sindicat CGT juntament amb el comitè d'empresa va interposar demanda per conflicte col·lectiu.

Arran de la decisió d'Holaluz, més d'un 30% de la plantilla va deixar l'empresa, segons dades de la CGT. Els empleats feia cinc anys que gaudien d'un model flexible de treball i feia tres anys que tenien els sous congelats. Aquesta va ser una altra de les raons per a l'abandonament de la feina perquè, a més, gran part de la plantilla no podia assimilar les despeses extra de transport i temps, ja que amb l'opció del teletreball s'havien mudat o havien estat contractades directament fora de la ciutat.

El comitè d'empresa d'Holaluz sempre ha denunciat que la companyia va canviar el model de treball precisament per a "forçar" gran part de la plantilla a deixar l'empresa. L'eliminació completa del teletreball va motivar, entre altres raons, una vaga de la plantilla el mes de gener passat en defensa de les seves condicions laborals. A més de la supressió de l'ocupació en remot, la companyia va plantejar l'eliminació de drets adquirits com ara cursos d'idiomes o l'assegurança mèdica, cosa que el comitè va considerar que es tractava d'una modificació "substancial" de les condicions de treball.

No hi ha bona fe ni flexibilitat per negociar

Per aquests motius, en la demanda col·lectiva, la plantilla va denunciar la manca de bona fe de negociació i l'absència de proves que justifiquessin la necessitat de l'eliminació del teletreball. El sindicat CGT assenyala que la sentència dictamina que en aquesta negociació no s'aprecia la bona fe per part de l'empresa pel que fa a la reversió del teletreball a causa de la poca flexibilitat a acceptar un model híbrid consensuat amb les persones treballadores.

A més, aquesta modalitat de teletreball formava part dels contractes tot i existir una clàusula de reversibilitat i no es va donar com a mesura transitòria o excepcional. Aquesta clàusula es reserva el dret a revisar i avaluar sota circumstàncies objectives vinculades a la idoneïtat del lloc de cada cas individual. L'empresa, però, ha pres una decisió generalitzada i al·legant causes econòmiques.

Tampoc no es troba correlació directa entre la situació econòmica per la qual passa l'empresa i l'eliminació del teletreball, ni es demostra que sigui un factor per a la pèrdua d'eficiència o productivitat.

En definitiva, la manca de dades objectives i mesurables que justifiquin el canvi, la poca flexibilitat per negociar altres alternatives com un model híbrid i la comunicació a la plantilla sobre el nou model abans del tancament de les negociacions conclouen que el retorn a la presencialitat obligatòria no s'ajusta a dret.