Els Parellada són una nissaga d’hostalers que va sorgir fa 255 anys a Granollers, on encara estan al capdavant de la coneguda Fonda Europa, un referent de la cuina tradicional catalana. Han donat menjar des de reis a escriptors com Josep Pla, que es va desfer en elogis en els seus llibres. En una conversa amb ON ECONOMIA, Ada Parellada repassa les vuit generacions de la família, amb dones que van ser protagonistes pel caràcter o la innovació i amb diversos savis com Paco Parellada Riera o Paco Solé Parellada, que va morir el juny de l’any passat i que, a banda de restaurador i enginyer, era catedràtic d’universitat. Precisament, la setmana passada se li va retre un homenatge acadèmic que va comptar amb la banquera Ana Botín com a oradora.
La història comença amb Cecília Canillo, una pagesa de Palou, una pedania de Granollers, vídua de Parellada i amb un fill, que va perdre la masia en una riuada. Només va poder salvar dues botes de vi. A casa dels familiars de Granollers que la van acollir, Cecília va muntar un taulell a l’entrada per despatxar vi, got a got, i es va adonar que era molt millor negoci que fer-ho a granel. “Així va descobrir l’hostaleria”, explica Ada. Després va llogar els baixos i, més endavant, tota la casa i es va posar a cuinar platets i també oferia habitacions als que estaven de pas. Així va néixer cap al 1840 la Fonda de Ca la Sila, com anomenaven la Cecília.
El seu fill, Bonaventura Parellada Canillo, que és la segona generació, va ampliar el negoci, sobretot després de casar-se amb Margarita Vinyamata, de la Fonda Fidel, un històric establiment que va obrir el 1771 –fa 255 anys– i que ha anat canviant de nom amb el pas dels temps: Hostal del Vallès, Fonda Espanya i, finalment, Fonda Europa, situada en un edifici del carrer Anselm Clavé catalogat com a bé cultural d’interès local.
Bonaventura i Margarita són els pares d’Isidre Parellada Vinyamata, que es va formar com a cuiner al restaurant Justin, de Barcelona, el millor i més car de la ciutat en aquella època. En el rètol d’aquest establiment de la Plaça Reial posava Grand Restaurant de France, però tothom el coneixia per Justin, el nom del seu propietari. No era gens fàcil entrar-hi d’aprenent. Ada apunta que la família encara conserva la carta d’admissió d’Isidre a can Justin, en la qual s’especifiquen unes condicions draconianes: qui volgués aprendre l’ofici allà, no només no cobrava sinó que havia de pagar una suma considerable.
Cap al 1870, Isidre torna a Granollers per treballar amb els pares si bé també es lloga de cuiner d’esdeveniments i, en un d’aquests, a la Fonda Borràs, de Caldetes, va conèixer Dolors Riera, la filla de l’amo. Es van casar de seguida. En una visita del rei Alfonso XII a Granollers, que va durar més del compte perquè es va posar malalt, el monarca va descobrir les arts culinàries de l’Isidre i va decidir emportar-se’l a Madrid de cuiner de la casa reial. Dos anys després, per insistència de Dolors, va tornar a Granollers, a desgrat perquè preferia la vida a la Cort i la relació amb l’esposa era complicada. De fet, es feien la competència perquè Isidre es va quedar a Ca la Sila mentre Dolors portava la Fonda Fidel. Amb el pas del temps, Dolors li va anar prenent tots els clients. No sabia cuinar, però era el que avui s’entén per una “emprenedora”, segons relata Ada: va ser la primera que va regalar el pa del dinar en el negoci de l’hostaleria. Isidre, el gran cuiner, va claudicar davant l’empenta de la seva dona.
El seu hereu, Francesc ‘Paco’ Parellada Riera va preferir el menjador, el contacte amb els clients, abans que treballar a la cuina. Era un intel·lectual, gran conversador i amic de l’escriptor Josep Pla, que va descriure l’establiment dels Parellada com “una de les millors, una de les més generoses i abundants fondes del país”. Aquest Paco es va casar amb Teresa Novellas, filla de Ramon Novellas, que va ser alcalde de Granollers (1922-1923) i un hom amb fortuna. Com que disposaven de recursos, Paco i Teresa van comprar l’immoble de la Fonda Europa i el 1940, un cop va acabar la Guerra Civil, van desembarcar a Barcelona amb el 7 Portes, el conegut restaurant dels Porxos d’en Xifré, un local que els va llogar la família Vidal Quadras.
Aquest matrimoni va tenir tres fills: Carme, Carolina i Paco Parellada Novellas. La primera, Carme, es va posar al capdavant del 7 Portes de Barcelona; Carolina va regentar durant anys el Ruzafa, ja desaparegut; i Ramon es va fer càrrec de la Fonda Europa. Aquest últim, Paco Parellada Novellas es va casar amb Mariantònia Garrell, la família de la qual tenia una ferreteria al davant de la fonda. Mariantònia va ser una altra de les protagonistes. Van ser pares de vuit fills, els germans Parellada Garrell, quatre dels quals també s’han dedicat a l’hostaleria: Ramon, Teresa, Mercè i Ada.
Ramon Parellada Garrell va continuar amb la fonda Europa i va endegar el Senyor Parellada, del carrer Argenteria de Barcelona, però es va veure obligar a tancar-lo el 2021 per culpa de la pandèmia, poc abans de complir 40 anys d’existència. Ja jubilat, ha cedit la gestió de la fonda a la seva filla, Maria Antònia Parellada Bordas, que és l’actual mestressa de l’Europa de Granollers.
Fotografia antiga de Paco Parellada Novellas i Mariantònia Garrell, amb els seus fills / Fonda Europa / Facebook
La seva germana Teresa es va dedicar al magisteri, però va tornar a l’hostaleria quan va transformar la casa de colònies de Can Ribas, a Bigues i Riells (Vallès Oriental), en un centre per a esdeveniments. Ara s’hi celebren prop de 150 banquets de noces cada any. Can Ribas havia estat la residència familiar dels Parelleda Garrell perquè el seu pare volia que visquessin en un entorn natural, més sa. Pel que fa a Mercè, juntament amb el seu marit van comprar una masia a Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) per dedicar-la a turisme rural.
La germana petita, Ada Parellada Garrell, va obrir el Semproniana (nom de l’enclavament romà on ara hi ha Granollers), en el número 148 del carrer Rosselló de Barcelona, quan només tenia 25 anys. És una activista de la recuperació de la tradició culinària i de la lluita contra el malbaratament alimentari, fins al punt que ha impulsat diverses accions. Ha publicat llibres, participa en tallers i xerrades amb famílies, i és membre del consell editorial i col·laboradora de La Gourmeteria, el vertical de gastronomia d’El Nacional. Sobre els seus germans, Ada indica que uns han sucumbit al “virus de l'hostaleria” i, altres, n’han quedat immunitzats perquè han fugit cap a altres oficis.
El seu cosí Paco Solé Parellada, que va morir el juny passat a l’edat de 81 anys, estava al capdavant del 7 Portes, però tenia una altra dimensió: va ser durant dècades professor i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). També va ser un divulgador de la tradició culinària, sobretot amb la col·lecció 7 Portes de Receptaris de la Cuina Catalana (Barcino), amb més de 10 volums. En un homenatge pòstum multitudinari la setmana passada a l’Auditori de la UPC, Ana Botín va citar una cèlebre frase de Warren Buffet –"cal mirar tres coses a l'hora de contractar algú: integritat, intel·ligència i energia"– per dir que Solé Parellada tenia amb escreix aquestes tres virtuts. Botín no va participar en aquest acte com a presidenta de Banco Santander sinó com a presidenta de la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD), de la qual Solé Parellada n’era cofundador i vicepresident. Aquesta entitat té per objectiu impulsar el món universitari i reduir les desigualtats educatives. Ara, el 7 Portes està comandat pels seus dos fills, Elisabet i Jordi Solé Cuatrecasas.
A la fotografia de portada, els membres de la família Parellada que s’ha dedicat a les cassoles en l’última reunió. D’esquerra a dreta: Teresa Parellada Garrell (Can Ribas), Tarin Oliver Parellada (Can Ribas), Jordi Solé Cuatrecasas (7 portes), Ada Parellada Garrell (Semproniana), Cecília Solé Parellada (germana del difunt Paco Solé Parellada, que va tenir el restaurant Homenatge, de Barcelona), Elisabet Solé Cuatrecasas (7 Portes), Mariantònia Parellada Bordas (Fonda Europa), Francesc Parellada Garrell (Hotel Ciutat de Granollers) i Ramon Parellada Garrell (Fonda Europa). En la pantalla que apareix al fons es pot veure una imatge de l’avi Paco Parellada Riera.