Segons l’últim rànquing de grans fortunes de Forbes, la cinquena dona més rica de Catalunya –només per darrere de Sol Daurella, de la seva cosina Carmen Daurella, de Carmen Thyssen i de les germanes Josefa i Assumpta Serra Farré, aquestes dues últimes agrupades en el quart lloc– és Paloma García Peña. No circulen fotografies seves ni fa declaracions a la premsa, tot i que ocupa una cadira en el consell d’administració d’El Corte Inglés.
La família García Peña –els quatre germans Paloma, Jorge, Ángel y César, sempre representats per la primera– controlen el 8,04% d’El Corte Inglés mitjançant la societat Cartera Mancor, que és la quarta principal accionista. Participen en el capital de la cadena de grans magatzems –fet que els va reportar l’any passat prop de 13,5 milions d’euros en dividends–, però no tenen responsabilitats en la gestió.
La seva àvia materna era germana de César Rodríguez González (Grado, Astúries, 1882 - Madrid, 1966), que va ser el primer president d’El Corte Inglés i que va morir sense descendència. I els pares, ja difunts, d’aquests quatre germans van ser Asunción Peña Rodríguez –cosina de Ramón Areces Rodríguez, un altre històric president– i José Antonio García Miranda, que durant la seva vida va ser conseller de diverses societats del grup. La família García Peña resideix a Barcelona i Esplugues de Llobregat.
Són una família discretíssima. Paloma acudeix a les juntes d’accionistes i als consells d’administració d’El Corte Inglés, on és una de les quatre dones que hi pren part juntament amb l’actual presidenta de la companyia, Marta Álvarez Guil, la seva germana Cristina i Carlota Areces Galán. Però, a banda d’aquesta actuació com a consellera, Paloma evita l’escena pública.
Fins ara, la família García Peña ha utilitzat la societat Cartera Mancor únicament per gestionar el seu paquet d’accions d’El Corte Inglés i cobrar els dividends, però l’any passat van modificar l’objecte social per ampliar les activitats a l’immobiliari, segons consta en el butlletí del Registre Mercantil. En realitat, controlen altres societats immobiliàries que, a diferència de Cartera Mancor, domiciliada a Madrid, tenen la seu social a Esplugues de Llobregat.
Precisament, el domicili fiscal de Cartera Mancor va ser objecte d’un plet judicial. En una resolució de 2019, el Tribunal Suprem va donar la raó a l’Agència Tributària en el litigi que mantenia amb la Hisenda Foral de Navarra sobre aquesta societat dels García Peña, que fins 2016 va tenir la seu fiscal en un pis de Pamplona. Tal com va informar Cinco Días en el seu moment, la investigació de l’Agència Tributària va concloure que, en realitat, l’activitat d’aquesta societat estava a Barcelona, on El Corte Inglés enviava les comunicacions, incloses les convocatòries de les juntes d’accionistes. Aquesta investigació va aportar, fins i tot, el testimoni del porter i dels veïns de l’escala del pis de Pamplona, així com les factures d’aigua i llum. Arran del plet, Cartera Mancor va canviar de domicili social, però no el va establir a Barcelona, sinó a Madrid.
En l’actualitat, Cartera Marcor és la quarta accionista d’El Corte Inglés (8,04%) per darrere de la Fundación Ramón Areces (40%) –presidida per Marta Álvarez Guil i de la qual Paloma García Peña també n’és patrona–, Cartera de Valores IASA (18,4%) –on estan les germanes Álvarez Guil– y Corporación Ceslar (9,64%) –representada per Carlota Areces Galán–. En cinquè lloc hi ha Mútua Madrilenya (8%). Segons va avançar Expansión, la societat dels García Peña s’emportarà aquest any un dividend de 18 milions d’euros.
Història familiar
La història de la nissaga propietària d’El Corte Inglés comença amb César Rodríguez González, el germà de l’avia dels García Peña. Amb 14 anys d’edat, el 1890, va marxar del poble asturià de Grado per anar a fer les Amèriques. La primera escala va ser Mèxic, però, poc després, es va establir a Cuba, on va treballar en establiments de comerç. El 1906 ja era el gerent d’El Encanto, uns grans magatzems de l’Havana que seguien el model nord-americà, amb clients que transiten lliurement per l'interior d'un local de gran superfície mirant els productes exposats. El seu eslògan publicitari era “Ya es primavera en El Encanto”, que dècades després reproduiria a El Corte Inglés.
César va oferir feina a dos dels seus familiars asturians: el seu cosí José ‘Pepín’ Fernández Rodríguez (Grado, Astúries, 1891 - Madrid 1982), que va arribar a l’Havana el 1910, i el seu nebot Ramón Areces Rodríguez (La Mata, Astúries, 1904 - Madrid, 1989), que s’hi va afegir el 1920. Arran del crack del 1929, César va deixar El Encanto, va crear Almacenes Ultra i va enviar els dos familiars de tornada a Espanya perquè hi obrissin magatzems en el seu nom.
El 1934, Ramón Areces, representant el seu oncle, va pagar el traspàs per una petita sastreria prop de la madrilenya Puerta del Sol, oberta des de 1890, que s’anomenava El Corte Inglés. Aquest és l’origen de la marca. I després de la Guerra Civil, el 1940, amb un préstec de l’oncle César, Ramón Areces va constituir la societat El Corte Inglés SL i va traslladar el negoci al carrer Preciados. El 1949, oncle i nebot van donar un pas més amb la constitució d’Induyco, per subministrar articles de vestir a les seves botigues.
Per la seva banda, Pepín Fernández va comprar diversos edificis al carrer Preciados, on va obrir Sederías Carretas, que després seria Galerías Preciados. Per desavinences familiars, aquestes dues empreses van acabar sent competidores. Durant molts anys, Galerías Preciados va anar per davant, però no va poder sostenir l’expansió, amb el consegüent endeutament, i va vendre la cadena a principis dels vuitanta a la Rumasa de José María Ruiz Mateos. Poc més d’un any després, va venir la cèlebre expropiació per part del govern de Felipe González. Després de diversos canvis de propietat, el 1995 s’ho va quedar El Corte Inglés.
César va tornar de Cuba el 1959, després que els castristes nacionalitzessin el seu negoci. En morir, el 1966, va deixar la major part de la seva fortuna a Ramón Areces, el nebot. En aquell moment, El Corte Inglés només tenia magatzems a Madrid i Barcelona, però va iniciar l’escalada: no només va obrir establiments per tot Espanya –i Portugal– sinó que va crear empreses com Viajes El Corte Inglés o Hipercor. Quan va morir el 1989, a l’edat de 84 anys, sense fills, els seus béns van anar a parar a la Fundación Ramón Areces i el va succeir un nebot, Isidoro Álvarez Álvarez (Grado, Astúries, 1935 - Madrid,2014), que va continuar l’expansió.
L’actual presidenta i la seva germana es van canviar el primer cognom –de naixement, Del Rey– per Álvarez, que és el del seu pare adoptiu, Isidoro Álvarez, que es va casar amb la seva mare després que aquesta enviudés. En l’últim consell d’administració, l’octubre passat, es va acordar substituir Gastón Bottazzini per Santiago Bau, que és el nou CEO. La companyia continua amb el seu pla estratègic que preveu inversions de 3.000 milions d’euros fins 2030.