El grup paperer català Miquel y Costas invertirà 130 milions d’euros entre el 2027 i el 2030, 10 milions més que el previst en el trienni anterior, amb el focus posat en innovar processos, implantació tecnològica i la sostenibilitat de les operacions i els productes, com ha explicat Jordi Mercader, president de la companyia, a la junta d’accionistes, que també ha aprovat els comptes del 2025 i canvis en el consell d’administració.
La partida més important del nou pla d’inversions 2027-2029 es dedicarà a millores tecnològiques, uns 47 milions d’euros, que beneficiaran especialment les seves plantes del Besòs i Tortosa, tot i que els sis restants centres productius que tenen a Catalunya i el País Valencià també se’n beneficiaran.
Miquel y Costas dedicarà 30 milions a la sostenibilitat, amb l’objectiu d’avançar en la descarbonització i la reducció del consum elèctric d’aigua, i inclou dues plantes de biomassa, a les fàbriques del Besòs i la Pobla de Claramunt, a l’Anoia, i plantes fotovoltaiques amb bateries. A automatització i digitalització hi dedicarà 20 milions i a infraestructura i manteniment, 33 milions, ha desgranat Mercader.
Aquest pla suposa un petit increment sobre el 2023-2025, que tenia previst invertir 120 milions, però que acabarà l’any per sota dels 100 milions a causa d’inversions que encara no es podran realitzar per l’endarreriment en els permisos, però que s’acabaran duent a terme, encara que sigui en els pròxims anys. De fet, el president de la paperera ha lamentat que el retard en alguns permisos els ha obligat a renunciar a ajudes.
Tot i això, Mercader ha destacat que les inversions fetes en els últims anys han permès a la companyia resistir les dificultats millor que la competència, ja que la resta de papereres cotitzades del món estan en pèrdues. L’aposta de Miquel y Costas per descarbonitzar processos –ha reduït un 33% les emissions de CO₂ des del 2021– ha fet que hagin resistit millor la pujada dels preus energètics, tot i que també han notat l’encariment del gas, que ha impactat en 10 milions en els seus resultats.
Un altre factor diferencial de l’empresa catalana és que han tingut “un enfocament industrial”, mentre que els grans competidors l’han tingut financer: han crescut amb compres que després no han generat el valor esperat. En aquest sentit, Miquel y Costas també va analitzar dues o tres opcions de compra l’any passat, una d’elles als Estats Units, però “no encaixaven, i el que no farem és posar en perill el que hem construït”, ha remarcat Mercader. Enguany, segueixen en el mateix lloc, atents a oportunitats, però el creixement inorgànic no és una prioritat.
Miquel y Costas ha pogut mantenir-se en números verds, tot i que han baixat. L’any passat, el grup va facturar 313,8 milions d’euros, un 1,5% més que el 2024, però el benefici va caure un 7,7%, fins als 45,1 milions d’euros. L’empresa va donar 18,5 milions d’euros en dividends i la junta d’aquest dijous ha aprovat un pagament extraordinari de 5,3 milions més, que situarà el seu pay out per sobre del 40%.
Entre els aranzels i la feblesa del dòlar
“Ha estat un any difícil, amb un context geopolític extremament complex. Vam començar amb els aranzels de Trump, que van provocar un flux de negoci buscant mercats nous, i la debilitat del dòlar, que comporta que les exportacions europees són menys rendibles. I continua la guerra d’Ucraïna i els antecedents de la guerra de l'Iran”, ha explicat Mercader.
Els aranzels els han pogut esquivar, ja que tots els seus clients als Estats Units excepte un ha acceptat l’increment del preu, però els ha castigat la feblesa del dòlar: “Si ja li has carregat al client un 20% primer, després un 15%, per l’aranzel, la baixada del dòlar te l’has de menjar perquè no li pots apujar un 30% el preu. Si no hi hagués hagut els aranzels, potser no hauríem repercutit tota la baixada del dòlar, però sí una part”. Als EUA hi tenen el 7,5% de les vendes.
La junta ha aprovat la renovació de Jordi Mercader com a conseller i president del consell i l’elecció de Victoria Lacasa, que ja era secretaria del consell, com a consellera. Eusebi Díaz Morera, que acabava mandat, surt del consell.
Miquel y Costas té uns 950 treballadors repartits principalment entre els seus centres productius del Besós, Tortosa, dos a la Pobla de Claramunt, dos a Capellades, València i Vila-real, a més del centre de manipulació de paper d’Argentina. El 60% del negoci encara va al sector del tabac, mentre que la resta es reparteix entre l’ús industrial, cada cop més a l’alimentació, i per a arts gràfiques.
