Quins sectors tenen una gran oportunitat econòmica a Catalunya? La irrupció tecnològica pot comportar canvis substancials en les maneres de fer, però no canvia tant la perspectiva com ens imaginem. O, si més no, ajuda a retornar l'essència més artesanal de certs oficis. Jordi Pons Casas Consultor Pimec M&A, detalla per ON ECONOMIA quina és la radiografia actual de l'activitat a casa nostra: "A Catalunya hi ha una gran oportunitat econòmica en sectors que tradicionalment han estat poc visibles per al capital més sofisticat. Parlem d’activitats en què les grans empreses, els fons de private equity o els search funds sovint no miren, però que tenen fonaments molt sòlids".
El factor generacional
Novament, l'aspecte generacional és un factor clau: "En bona part, això és conseqüència d’un fort relleu generacional: molts empresaris estan arribant a l’edat de jubilació sense una successió clara, fet que obre oportunitats reals de continuïtat, professionalització i creixement". Tal com vam explicar en l'anterior reportatge sobre la jubilació del baby-boom, aquest ha donat lloc a una onada de transicions empresarials perquè moltes de les empreses creades durant aquest període estan arribant ara a un moment clau: els seus fundadors s’acosten a l’edat de jubilació. Aquest fenomen coincideix amb una menor disposició, tant per part dels descendents com del mercat en general, a assumir el relleu generacional, així com amb una davallada del nombre d’emprenedors disposats a iniciar nous projectes des de zero.
Negocis 'avorrits', a l'alça
"Si hagués de destacar sectors amb especial potencial, serien els anomenats sectors “avorrits” o tradicionals, així com els sectors més artesanals, intensius en mà d’obra i industrials: sector elèctric, instal·lacions, manteniment industrial, metal·lúrgia, tallers especialitzats o serveis tècnics. Són empreses amb clients recurrents, coneixement tècnic difícil de replicar i arrelament al territori, que poden generar molt valor amb una bona estructura de gestió, digitalització i una visió de llarg termini. També s’ha de destacar que tenim un problema de manca de personal especialitzat en moltes àrees". Així doncs, el sector secundari s'imposa al terciari, però amb certs matisos. "Si hagués d’apostar, diria que el sector terciari continuarà tenint més pes en volum, però el gran potencial de valor i oportunitat està cada vegada més en el sector secundari. El terciari seguirà creixent perquè respon a canvis estructurals —envelliment de la població, externalització de serveis, digitalització—, però és un sector molt més competitiu i, en molts casos, més dependent de costos laborals. En canvi, el sector secundari i determinades activitats del primari ben professionalitzades ofereixen oportunitats molt rellevants: tenen barreres d’entrada més altes, coneixement tècnic acumulat, clients recurrents i menys competència internacional directa. Per això, més que una dicotomia entre sectors, la clau és com s’organitzen, es gestionen i s’escalen les empreses. Avui, una pime industrial ben estructurada pot ser tan —o més— atractiva que una empresa de serveis", sosté Casas.
Més enllà del metall, el sector de la instal·lació o els electricistes, la nàutica pren força. Les empreses estan diversificant la seva activitat, i un dels àmbits on s’està observant un creixement més clar és el de la nàutica. Catalunya és un territori amb una forta exposició al sector terciari i al turisme, i això s’encaixa amb un canvi en els hàbits de consum, amb una demanda creixent d’experiències vinculades a l’oci, el turisme de qualitat i l’ús del temps lliure. La nàutica ofereix un producte amb aspiracions, però cada vegada més accessible, especialment a través de models de turisme amb vaixell. lloguer, gestió compartida i serveis associats, que amplien la base de clients potencials. A Catalunya, a més, existeix un ecosistema nàutic consolidat, amb ports, indústria auxiliar i coneixement tècnic especialitzat, que permet capturar valor al llarg de tota la cadena.
La nàutica, en expansió
A tall d'exemple, Sagalés, empresa referent en el sector del transport de viatgers per carretera, va iniciar el passat estiu una nova etapa de creixement i diversificació amb la seva entrada en el capital de Dofi Jet Boats, companyia líder en el transport marítim turístic a la Costa Brava, que va començar la seva activitat a la dècada de 1950. Aquesta aliança estratègica entre dues empreses familiars consolidades té com a objectiu donar solidesa i futur a l'activitat marítima de Dofi Jet, alhora que permet a Sagalés expandir la seva presència en un nou àmbit de mobilitat.
A partir d'aquí, si se sap on invertir és molt fàcil portar-ho a terme? Casas adverteix que l'experiència i els coneixements són la clau de volta. "Sí, a Catalunya hi ha moltes oportunitats empresarials, especialment en l’àmbit de la pime. Ara bé, aquestes oportunitats tenen una complexitat pròpia. En molts casos, l’empresari pime no opera amb estructures auditades ni amb sistemes de reporting avançats, cosa que fa que els processos de validació de la informació —el que entenem com a due diligence— siguin més exigents i requereixin més temps i recursos per part del comprador. A això s’hi suma un factor clau: la dimensió personal del fundador. En empreses poc professionalitzades, el fundador sovint és el principal actiu, concentra el coneixement tècnic, la relació amb clients i proveïdors, i viu l’empresa gairebé com un projecte vital. Això fa que la venda no sigui només una operació financera, sinó també humana".
Com podem tenir èxit?
Per aquest motiu, és fonamental que tant la part compradora com la venedora vagin ben acompanyades. L’èxit de moltes operacions passa perquè el fundador continuï vinculat durant un temps i es pugui fer un traspàs ordenat del know-how, construint estructures win-win que garanteixin la continuïtat del negoci i la transferència real de coneixement. A l'altra banda, també n'hi ha que experimenten un decreixement com "el comerç minorista que no s’ha adaptat al canal digital. Indústries molt dependents d’un sol client o d’un únic sector. Activitats amb poca capacitat d’adaptació tecnològica", conclou l'expert.
Per acabar, ens llança una recomanació. "Si hagués d’invertir personalment, apostaria per una empresa industrial consolidada, amb producte propi i en un sector considerat “avorrit”. Parlem de negocis amb demanda recurrent, marges estables i poc soroll mediàtic, però amb molta capacitat de generar caixa. Empreses on es pugui aprofitar una estructura ja existent per captar vents de cua del mercat i aplicar mesures clares de creixement i optimització. També valoraria especialment que permetessin una estratègia de build-up, integrant altres empreses del mateix sector o complementàries per guanyar dimensió, eficiència i resiliència". Així doncs, aquest tipus de projectes permeten portar l’empresa al següent nivell, fer-la més gran, més professional i millor preparada per afrontar cicles econòmics futurs.