Els bancs tanquen centenars d'oficines cada any. El Santander, de fet, ha comunicat que aquest 2025 baixarà la persiana a unes 160 sucursals a Espanya, d'altres ho fan a compte gotes perquè ja tenen un número molt reduït. L'avanç de la digitalització ha fet que l'ús d'aquestes oficines caigui considerablement, quedant com un espai on el client acudeix quan necessita efectuar una operació important. I la banca ho ha aprofitat.
Així, des de la crisi financera del 2008 i fins al passat 2024, el nombre d'oficines bancàries ha caigut un 62%. En total s'han tancat 28.328 sucursals, segons un estudi realitzat per l'Ivie i la Universitat de València, amb dades aportades per les pròpies entitats, on xifren en 17.379 el nombre d'oficines que hi ha en l'actualitat.
Encara que tots els clients bancaris s'han vist afectats per aquests tancaments, a les grans ciutats sempre és més fàcil trobar una sucursal propera (de la mateixa entitat o d'un competidor) a la qual acudir en cas d'urgència o si es necessita realitzar una operació de forma presencial, per exemple, firmar una hipoteca, o alguna cosa molt més simple: retirar diners en efectiu.
El gran problema ho tenen a les ciutats més petites o als pobles on viuen pocs habitants, on sovint no hi ha oficines, caixers, ni s'ofereix cap servei financer de manera habitual. De fet, el mateix informe destaca que més de la meitat dels municipis a Espanya no tenen ni una oficina.
El 2024, dels 8.132 municipis que hi ha a Espanya, no tenien oficina bancària 4.389 d'ells (el 54% del total) on viuen 1,56 milions de persones. Si s'agreguen els municipis on no hi ha oficina, però almenys hi ha caixer, la xifra baixa a 3.861 municipis (el 47,5% del total) on resideixen 1,11 milions de persones.
L'informe, no obstant això, assenyala que la xarxa de caixers automàtics a Espanya s'ha reduït en un 30% des del 2008, en eliminar-se 18.542 d'aquestes màquines, malgrat que l'efectiu continua sent el mètode d'ús més utilitzat amb el 60% dels pagaments. A Espanya ara hi ha uns 43.172 caixers.
La banca presumeix d'ofibusos, agents i Correus
La banca, per la seva part, presumeix que el nombre de persones i municipis que estan en risc d'exclusió financera per aquests tancaments és cada vegada menor. El 2021 van iniciar un pla perquè tots els municipis a Espanya comptessin amb almenys un punt per fer ingressos o retirades de diners en efectiu, o realitzar operacions i gestions bancàries. Uns serveis que ara ofereixen caixers de marca blanca, ofibusos, agents financers, les oficines de Correus o els carters de Correus.
Les entitats expliquen que si es tenen en compte els ofibusos, la xifra de municipis afectats per no comptar amb cap servei financer cau fins a 2.805 municipis (el 34,5% del total) i a 622.829 habitants. Si s'afegeixen els agents financers, la xifra en continua baixant fins a 2.512 (30,9% del total) i a 431.061 els habitants. I si s'introdueix la xarxa d'oficines de Correus, a 2.445 municipis (30,89% del total) i 381.302 habitants.
Per reduir més aquesta xifra, les entitats inclouen els comerços on és possible utilitzar el cash back, és a dir, fer una compra amb targeta perquè el comerç pugui donar el client, diners en efectiu. Aquí, la xifra disminueix 2.390 municipis (29,39%) i 356.786 habitants. I si es tenen en compte els caixers de marca blanca, llavors el nombre de municipis sense accés als serveis bancaris cau a 2.341 (el 28,79% del total) on resideixen 335.508 habitants.
Els bancs espanyols defensen que amb aquestes mesures (ofibusos, correus, agents...) han ajudat 1,21 milions de persones que ara tenen accés a serveis financers en municipis on no hi ha oficines ni caixers. I així ho van defensar en l'última reunió amb el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en la qual van participar també les associacions de banca (AEB, CECA i UNACC), les associacions de consumidors i el Banc d'Espanya.
Tots van coincidir que només 335.508 persones a Espanya estan en risc d'exclusió financera i que això és menys de l'1% de la població. El curiós és que el Banc d'Espanya ha anat publicant informes cada any des que el 2021 es van posar en marxa aquestes mesures i sempre assenyala que aquestes mesures no són efectives.
De fet, el supervisor destaca que els acords de la banca amb Correus ni es coneixen, ni s'utilitzen. I, també, que la població espanyola prefereix treure diners pels canals tradicionals. Principalment, pels caixers automàtics. Segons el BdE, menys d'un 30% coneix en què consisteix el servei que Correos presta a la banca i el que és pitjor, tan sols un 2% dels enquestats l'utilitza o l'ha utilitzat.
A més, els qui viuen en zones rurals i l'han utilitzat afligeixen que té un cost elevat. L'acord amb Correus, no obstant això, té més acollida que altres mesures adoptades per la banca, com l'ampliació dels ofibuses o la contractació d'agents financers. Per la qual cosa conclou que cap d'aquestes mesures no està funcionant bé.
Catalunya, on més oficines es tanquen
L'informe de l'Ivie i la Universitat de València, realitzat amb les dades que aporten les tres patronals bancàries, Correus i les empreses que gestionen caixers automàtics a Espanya (Euronet, Euro Automatic Cash, Cardtronics i Prosegur Cash) posa en relleu que des de setembre de 2008 (en el qual la xarxa d'oficines bancàries va assolir el seu nivell màxim) fins al desembre de 2024, el nombre d'oficines ha disminuït en totes les comunitats autònomes, amb un rang de variació que va d'un mínim del 43,8% a Navarra a un màxim del 74% a Catalunya.
Per províncies, la xarxa ha caigut en totes, amb una reducció màxima del 75,5% a Barcelona i una de mínima del 32,2% a Terol. Juntament amb Barcelona, la reducció supera el 70% a dues províncies catalanes més com són Girona i Tarragona. Amb caigudes per sota del 40% estan Albacete, Badajoz, Conca i Terol.
També el 2024, quan van abaixar la persiana unes altres 224 oficines, el 78% dels tancaments es van concentrar a Andalusia (-70), Catalunya (-43) i Madrid (-62). Per províncies, la xarxa ha caigut a 34 províncies, destacant les 62 de Madrid i les 38 a Barcelona.