Durant l’últim any, el Departament de Política Lingüística de la Generalitat ha aconseguit que més de 200 empreses que operen a Catalunya ampliessin l’ús del català per garantir els drets lingüístics dels consumidors. El català s’ha incorporat a webs, aplicacions mòbils, manuals d’ús de productes i serveis, etiquetatge i altres canals de relació amb el consumidor.

En un comunicat, subratllen que així s’ha augmentat la presència del català en sectors com la restauració, l’automoció, la moda, la logística, els electrodomèstics, els serveis financers, la salut o les cadenes de gimnasos. Aquests són alguns exemples:

• Restauració / Després que el 2024 empreses com Burger King o McDonald’s incorporessin el català als seus serveis digitals, el 2025 s’hi ha sumat Comess Group –gestora de Cantina Mariachi, Lizarran i Pomodoro, entre d’altres–; les pastisseries Dulzura Mía; la cadena de menjar hawaià Healthy Poké; La Andaluza; Oishii Ramen, i la franquícia Subway.

• Automoció / El 2016, cap empresa oferia manuals en català i, actualment, ja ho fa el 52% del sector. Els darrers mesos, s’han publicat en català els manuals d’Audi, Citroën, DS, Hyundai, Jaeco, Jaguar, Kia, MG Motors, Nissan, Omoda, Opel i Peugeot. Aquest any, les marques Fiat, Fiat Professional, Abarth, Lancia, Alfa Romeo i Jeep també tindran manuals en aquesta llengua. A més, la marca Ebro ja ha incorporat el català als seus sistemes d’infoentreteniment, i aviat incorporà la llengua al web i als manuals d’ús.

• Electrodomèstics i electrònica / Samsung i Cecotec han publicat manuals en català, mentre que Mediamarkt ha estrenat els webs de les seves marques pròpies –Koenic, Ok., ISY i PEAQ–, i ha confirmat que pròximament s’hi podran consultar també els manuals d’ús en aquesta llengua.

• Informàtica / Apple ha integrat el català en el servei d’emmagatzematge iCloud. Pel que fa a ASUS continua amb la incorporació progressiva del català als manuals d’ús i l’aplicació de presentacions en línia Prezi ha afegit la llengua a la interfície.

• Moda / El 2025, firmes com Abercrombie&Fitch, Ecoalf, Florència, GillyHick’s, Hollister, Levi’s, Mayoral, MS Mode, Natura, Obaïbi, Okaïdi, Salsa Jeans i Scalpers han incorporat el català a les etiquetes tèxtils. Pel que fa a les compres en línia, Natura i Parfois ja ofereixen el servei en català. En aquest sector, el Departament de Política Lingüística ha rebut la confirmació que Zeeman tindrà web de venda en català a disposició dels consumidors el segon semestre de 2026.

• Logística i paqueteria / Ontime i Paack han introduït el català al web i a les aplicacions digitals, i s’afegeixen a GLS, que ja havia posat en funcionament el servei web en català el 2024.

• Esports / Empreses com Club Metropolitan i Brooklyn Fitboxing disposen de versió catalana del web i han avançat en la incorporació de la llengua en els seus serveis.

• Assegurances i serveis financers / Generali ha recuperat el web en català; AXA ja disposa d’aplicació mòbil en aquesta llengua; Kutxabank prepara la versió catalana del web i Revolut ha anunciat que disposarà de web i aplicació en català el primer semestre de 2027.

• Altres àmbits / En el sector dels viatges, s’ha incorporat el català al portal d’eDreams. També s’ha ampliat la presència de la llengua al web i a l’etiquetatge de l’empresa de gelats La Menorquina; al web de material de joc infantil Jovi; al de la firma de sabates Ohne Project i a l’empresa de serveis domèstics i assistencials, Maidin Barcelona.

Hi ha entitats que també treballen per la consolidació de la llengua catalana a l’empresa. Per exemple, la Fundació Vincle anima als empresaris i comerciants a introduir el català “de manera natural i gradual” en tots els seus productes i serveis: en la relació amb els clients, l’etiquetatge, les factures, la publicitat..., però també en les relacions laborals.

El desembre passat, la Fundació Vincle va organitzar un debat sobre “El potencial que té el català per fer negoci empresarial” amb la participació de Jaume Roures, president de l’editorial Abacus Futur, i Josep Mateu, president del RACC. Roures va defensar que “l’aspecte voluntarista o militant” amb el català en el món de l’empesa “continua sent necessari”. I Mateu va indicar que, com a empresaris, “tenim una responsabilitat amb la llengua per formar els treballadors”.