El consell d'Aena ha aprovat una inversió de gairebé 13.000 milions per ampliar els aeroports de la seva xarxa a Espanya durant la DORA III, comprès entre els anys 2027 i 2031, i donar solució a un trànsit creixent de passatgers. No obstant això, aquestes inversions arriben quan ja hi ha set aeròdroms per sobre de la seva capacitat tècnica de passatgers, com el de Barcelona o el d'Alacant. I sis més a punt de superar la seva capacitat, com el de Madrid o el de Màlaga. 

Malgrat això, el president de la companyia no considera que aquestes inversions arribin tard, llevat del cas del Prat. "Hi ha bona sintonia entre la capacitat i la inversió prevista. Només faria una excepció, l'aeroport de Barcelona, que va cinc anys tard, però ha estat per raons polítiques i no per culpa d'Aena". 

Així ho ha posat de manifest aquest dimecres Maurici Lucena en la presentació a Madrid del Document de Regulació Aeroportuària (DORA) corresponent al període 2027-2031. Aquest document és el principal instrument de regulació i supervisió d'Aena, de manera que recull les obligacions de la companyia durant un període de 5 anys.

Lucena ha apuntat "al bloqueig que durant cinc anys ha tingut l'anterior president de la Generalitat de Catalunya i el seu govern, ERC", a l'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat i ha agraït que el president Salvador Illa el desbloquegés. "És l'únic aeroport on si crec que hauríem d'haver començat abans, però va anar per raons polítiques i no d'Aena".

Aena preveu invertir més de 3.000 milions d'euros a l'aeroport català, el segon amb més trànsit de la seva xarxa, on durà a terme les actuacions d'adequació i millora a la T2 i la reconfiguració de la T1 fins al 2031. Però deixarà l'ampliació de la pista i la T1S per al següent DORA, l'IV.

Sobre l'aeroport del Prat, el president i conseller delegat d'Aena també ha explicat que durant aquests anys en què es duran a terme les obres d'ampliació i millora, el raonable serà que el trànsit es desviï a altres aeroports propers com el de Girona. De fet, ha recordat que Ryanair ja va realitzar aquests desviaments abans de l'entrada en servei de la Terminal 1 el 2009. "Aquest tipus de coses són les que anem a veure".

En general, Lucena ha advertit que "hi haurà restriccions per la banda de l'oferta" en determinats aeroports que ja estan saturats a "conseqüència del fortíssim creixement de passatgers" que s'ha viscut i que encara s'espera. A Prat, per exemple, es van superar els 57 milions de passatgers el 2025 quan la seva capacitat tècnica és de 55 milions. I la companyia encara espera que se superin els 60 milions en només uns anys.

Per això, qüestionava que una important aerolínia de l'aeroport de Barcelona (Vueling) hagi presentat un pla de creixement tan ambiciós en aquest aeròdrom per als pròxims anys. "Ha plantejat un creixement que no és possible amb els límits actuals de la infraestructura en l'aeroport de Barcelona".

Vueling té previst elevar la seva quota de mercat al Prat del 40% al 45% i passar dels 27 milions als 30 milions de passatgers des d'aquest i fins al 2035.