Aena examina quina opinió hi ha a Espanya sobre la companyia i la seva gestió. La gestora dels aeroports ha posat en marxa un estudi per mesurar la seva reputació corporativa, coincidint amb l'augment de tensió entre l'empresa i les aerolínies en els últims mesos per la pujada de tarifes prevista per als pròxims anys, especialment amb Ryanair.
La companyia presidida per Maurici Lucena destinarà més de 200.000 euros a avaluar l'opinió pública que hi ha al mercat sobre la gestora aeroportuària, en un context marcat no només per la baralla amb les aerolínies, també per altres crisis que estan afectant la seva imatge corporativa i operativa.
L'anterior —i fins ara únic— estudi reputacional de l'empresa es va realitzar el 2019, tot just un any després de l'arribada de Lucena a la presidència. Des de llavors, l'entorn econòmic i geopolític ha canviat de forma substancial. La pandèmia, la crisi energètica, la inflació, els conflictes internacionals i l'augment dels riscos regulatoris i aranzelaris han redefinit el context en què opera la companyia semipública, participada en un 51% per l'Estat espanyol.
A això s'hi suma l'actual enfrontament amb les aerolínies per la política tarifària d'Aena. El xoc ha derivat en continus intercanvis de declaracions entre Lucena i Michael O'Leary, conseller delegat de Ryanair, la companyia líder a la xarxa aeroportuària espanyola i en general, a Europa.
La pressió sobre Aena no es limita al conflicte amb les aerolínies. L'empresa també afronta reclamacions polítiques i territorials al País Basc i Catalunya, on es reclamen una gestió pròpia dels aeroports ubicats a les seves regions. Cosa a la qual Lucena es nega.
En paral·lel, aerolínies i passatgers han denunciat de forma recurrent problemes de saturació i manca de planificació en alguns dels principals aeroports espanyols durant la temporada alta. Les incidències en els controls de passaports de l'Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas o de l'Aeroport de Palma, amb llargues cues i retards operatius a l'estiu, s'han convertit en una crítica habitual del sector.
A aquest escenari s'hi afegeix la controvèrsia generada entorn de les persones sense llar que pernocten a les instal·lacions de Barajas, una situació que ha incrementat l'exposició mediàtica del gestor aeroportuari en els últims mesos.
Amb tot, Aena busca una consultora o empresa especialitzada que analitzi “com ha evolucionat la seva reputació a Espanya des del període 2019-2020, identifiqui riscos i oportunitats, actualitzi el pla director de la companyia i realitzi un seguiment posterior”.
L'empresa adjudicatària haurà d'elaborar un sistema de monitoratge reputacional amb seguiment mensual a escala nacional i semestral en l'àmbit regional, a més d'assessorar Aena en l'actualització de la seva estratègia de gestió reputacional de cara al nou Pla Estratègic 2027-2021, que la companyia preveu presentar a finals d'aquest any.
Com a part de l'anàlisi, Aena també vol comparar-se amb almenys dues grans companyies d'infraestructures, tant espanyoles com europees, així com amb empreses vinculades a l'activitat aeroportuària —aerolínies, operadors de retail o restauració— per mesurar el seu posicionament reputacional dins del sector.