Volar barat continua sent la prioritat per a milions de viatgers. El preu i una extensa xarxa de connexions han impulsat aerolínies com Vueling, Ryanair, Wizz Air o easyJet fins a convertir-les en les grans protagonistes del trànsit aeri. I el Prat és l'exemple més clar d'aquest canvi. A l'aeroport català, les low cost han pres el comandament.

Actualment, el 65% dels vols que s'enlairen o aterren a Barcelona els operen companyies de baix cost, que transporten gairebé el 70% dels passatgers. Un lideratge que contrasta amb el d'altres grans aeroports de la xarxa d'Aena, com el de Madrid-Barajas, on el mercat continua molt concentrat a Iberia i Air Europa, a més d'altres aerolínies tradicionals.

Les dades d'Aena, consultades per ON ECONOMIA, mostren que entre gener i juny les principals companyies de baix cost —Vueling, Ryanair, easyJet, Wizz Air, Eurowings, Volotea i Level— van operar al voltant de 116.650 dels 179.342 vols que es van enlairar o van aterrar al Prat, el 65% del total. En passatgers, el seu pes és encara més gran. Només al juny van transportar prop de 3,64 milions dels 5,46 milions de viatgers que van passar per l'aeroport, al voltant del 67%.

La fotografia és molt diferent de la de Madrid-Barajas. Encara que el principal aeroport espanyol mou més passatgers i opera més vols, continua estant dominat per les aerolínies tradicionals. Iberia i Air Europa van concentrar entre gener i juny el 36,5% dels vols, mentre que les principals companyies de baix cost amb prou feines van assolir el 32,6%. També en passatgers la diferència és evident: prop de 15 milions de viatgers van utilitzar Iberia o Air Europa en el primer semestre, davant d'una mica més de 10 milions que van optar per una low cost.

Vueling duplica en vols Ryanair a l'aeroport del Prat

A Barcelona, tanmateix, hi ha un nom que sobresurt per sobre de la resta: Vueling, que continua eixamplant la distància amb els seus competidors i es manté com l'autèntica propietària del Prat. Entre gener i juny va operar 67.829 vols, pràcticament el triple que Ryanair, que en va sumar 26.742. Només al juny va realitzar 12.640 operacions, el 37% de tots els vols de l'aeroport.

Per darrere de Vueling i Ryanair, el mercat continua creixent. Wizz Air ha guanyat terreny i ja supera els 8.300 vols en l'acumulat de l'any, pràcticament els mateixos que easyJet. L'aerolínia hongaresa ha anat augmentant la seva presència a Barcelona fins a convertir-se en un dels actors amb creixement més alt dins de l'aeroport català, especialment en rutes europees.

El domini de Vueling també es reflecteix en el tràfic de passatgers. Al juny va transportar 2,09 milions de viatgers, molt per davant de Ryanair, amb 865.200; Wizz Air, amb 325.603; i easyJet, amb 223.286. Entre totes les companyies de baix cost concentren ja al voltant de dos de cada tres passatgers que viatgen des de l'aeroport del Prat.

Barcelona busca reequilibrar el model

Les dades de Madrid-Barajas responen a una lògica diferent. La seva condició de gran hub internacional manté Iberia i Air Europa com a actors dominants, gràcies sobretot a les connexions de llarg radi amb Amèrica, operades amb avions de major capacitat. També tenen un pes rellevant companyies com TAP Portugal, Lufthansa, American Airlines, Air France o British Airways.

Barcelona, en canvi, ha reforçat un model centrat en el tràfic de curt radi, on les aerolínies de baix cost concentren cada vegada més operacions i passatgers. Això es reflecteix en les rutes amb més moviment. Durant el primer semestre de l'any, els trajectes amb nombre més alt de vols van ser Palma, Madrid, Roma, Lisboa i Amsterdam. Majoritàriament, es tracta de connexions nacionals i europees de curta i mitjana distància, el segment en el qual les companyies low cost han cimentat el seu lideratge.

No obstant això, Barcelona aspira a reequilibrar aquest model. A través del seu nou pla estratègic, el Prat vol ampliar la seva xarxa de vols de llarg radi a més de 70 noves destinacions intercontinentals que actualment no tenen connexió directa, entre ells Tòquio, Delhi o Bangkok. L'objectiu és atraure més grans aerolínies i consolidar-se com una de les principals portes d'entrada entre Europa i Àsia en l'horitzó de 2030.