L'abril de 2025 va entrar en vigor a Espanya la llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari per aconseguir per al 2030 una disminució del 50% dels residus alimentaris per càpita en la venda minorista i el consum. La norma també vol reduir en un 20% les pèrdues d'aliments a les cadenes de producció i subministrament. Però no serà fins a l'abril del 2026 quan seran exigibles certes mesures indicades a la llei, com, per exemple, la jerarquia de prioritats, en funció de la qual estableix com obligatori que els excedents alimentaris han de destinar-se, en primer lloc, a la donació per a consum humà i, només si no és viable, es dedicaran a l'alimentació animal, com ara la fabricació de pinso. Si tampoc no és possible se li podria donar un ús industrial i només en última instància es tractarà com a residu.

Aquesta obligatorietat obre un nou paradigma a tots els agents de la cadena alimentària a Espanya -des de productors primaris, distribuïdors, comerç al detall, hostaleria i restauració-, però també i especialment a les entitats del tercer sector (ONGs, bancs d'aliments) que es nodreixen de les donacions de la indústria alimentària i de les empreses de la gran distribució. L'aplicació de la llei -que preveu determinades sancions per incompliment- és una oportunitat per a les entitats socials, però alhora comporta un repte important pel que fa a la gestió i el volum de les donacions. 

La directora de la Fundació Banc dels Aliments, Elisabet Viladomiu, explica que tenen per davant un nou context que "modificarà la gestió de les donacions i la manera d'accedir-hi". D'una banda, les entitats preveuen un augment de les donacions perquè hi haurà més empreses que posaran producte a l'abast de l'acció social, "però serà necessari fixar convenis de col·laboració específics per precisar les tècniques i tempos de recollida" per garantir la seguretat alimentària de tot el procés de captació i repartiment.

Però, d'altra banda, la indústria i les empreses de la gran distribució estan cada vegada més preparades per ajustar els seus estocs a la demanda del consumidor i, també, per aplicar campanyes i promocions de descompte que evitin el malbaratament alimentari, especialment per al producte fresc. "Això ja ho patim, ara per ara", explica Viladomiu, i fa referència a les promocions que fan per exemple les grans cadenes de supermercats per vendre productes amb una caducitat molt ajustada, evitant que s'hagin de llençar.

Menys donacions però més donants

En definitiva, "baixarà la ràtio de donacions per empresa perquè la indústria té les produccions més ajustades a la demanda per evitar la generació d'estocs, però alhora incrementarem el nombre d'empreses que faran aportacions", constata la directora de la Fundació Banc dels Aliments. Des de l'entitat, es mostren satisfet per la nova mesura i ho veuen com una oportunitat perquè la seva estructura està consolidada i poden oferir la traçabilitat adequada i garantir que els productes arribin a altres entitats socials per a la seva correcta distribució.

Tenen clar que la via per abastar la nova realitat és tancar aliances entre les entitats i les empreses. El 2024, el Banc dels Aliments va col·laborar amb 301 empreses del sector de l’alimentació i 252 empreses d’altres sectors econòmics. Creuen que poden aportar la seva expertesa alhora de la implantació de sistemes de recuperació d’aliments, en la formació dels seus equips, en la gestió eficient de les donacions per garantir-ne la traçabilitat. El Banc dels Aliments opera a través d’una xarxa logística que inclou un magatzem central a Barcelona i quatre magatzems reguladors situats a Cabrera, Manresa, Santa Perpètua i Subirats. Aquesta infraestructura permet una distribució eficient dels aliments a més de 300 entitats socials col·laboradores.

El 2024 es van distribuir 15.602.000 kg d’aliments (136 kg per persona atesa), amb un valor aproximat, a preu de mercat, de 38,6 milions. El 61% dels aliments distribuïts el 2024 provenien de la recuperació, evitant la seva destrucció i contribuint a la sostenibilitat ambiental (amb la recuperació d’aquests aliments, es va evitar l’emissió de 18.509 tones de CO₂ a l’atmosfera i l’estalvi de 6.174 milions de litres d’aigua).

Les llars catalanes llencen menjar per valor de 330 euros a l'any

"El 24% de la població catalana està en risc de pobresa i un 8% ja és pobre", emfatitza Viladomiu, mentre que les llars catalanes destinen 330 euros a l’any en aliments que no s’acaben consumint, segons les dades que s’extreuen de la Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya 2024: quantificació, impacte ambiental i socioeconòmic. La xifra que suposa aquest malbaratament alimentari s’eleva a 112 euros a l’any per persona. En conjunt, més de 900 milions d’euros que acaben a les escombraries cada any. D’aquest valor, el 70,3% prové dels aliments no cuinats; 19,4% prové d’aliments cuinats malbaratats directament del plat i el 10,3% d’aliments cuinats malbaratats després de guardar-se uns dies a la nevera.

Una altra dada de la diagnosi és que actualment es malbaraten de mitjana 21,56 kg/any per habitant a Catalunya, tenint en compte només el malbaratament que es produeix a les llars. Amb aquest malbaratament, es podria alimentar 274.948 persones durant un any, cosa que significa cobrir les necessitats alimentàries del 14% de la població catalana en risc de pobresa.

El vessant de lluita contra el canvi climàtic també s'ha de tenir en compte. L’any 2024 es van emetre 462.347.277 kg de CO₂ equivalents per produir, distribuir i comercialitzar aliments que finalment es van malbaratar. Aquest resultat inclou aquells aliments líquids i begudes que es llencen per l’aigüera.

El procediment sancionador

Amb la llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, totes les empreses de la cadena alimentària siguin grans o petites estan obligades a tenir un pla de prevenció del malbaratament alimentari i fomentar la donació d'excedents, així com complir amb la prohibició de no fer malbé aliments perquè no siguin aptes per al consum. 

En qualsevol cas, s‟estableix un règim sancionador d‟infraccions molt greus, greus i lleus. Les infraccions lleus, per no aplicar la jerarquia de prioritats, es poden sancionar amb fins a 2.000 euros. Les infraccions greus, com podria ser no comptar amb un Pla de Prevenció del Malbaratament Alimentari estant obligat a això, podrien arribar a 60.000 euros. Mentre que les molt greus es produeixen si es reitera qualsevol infracció greu en el termini de dos anys, poden arribar a una multa de fins a 500.000 euros.