Una anàlisi de la Universitat de Stanford, centrat en 127 països, ha posat de manifest que el nombre de projectes de llei relacionats amb la intel·ligència artificial (IA) ha passat d'un el 2016 a 37 el 2022. El que demostra que l'interès en els governs per l'IA ha crescut i ha despertat els recels dels legisladors per aquest assumpte i les seves repercussions a nivell econòmic i social. El mercat de capitals és reticent a invertir en situacions d'inseguretat jurídica i malgrat el bum de l'IA, l'inversor té por del legislador. No saber a què s'enfrontarà, quan els països es plantegen si deuen o no posar límits a l'IA, ha posat fre a la inversió privada mundial en aquest sector. En l'informe de Stanford es que s'acaba de publicar aquest mes d'abril, la inversió privada mundial en IA va disminuir el 2022 un 26,7% respecte a 2021, fins als 91.900 milions de dòlars, el que suposa el primer descens registrat en l'última dècada, segons informa Efe.

A més, també va descendir el nombre total d'esdeveniments de finançament relacionats amb l'IA, així com el nombre d'empreses d'IA acabades de finançar. Malgrat això, la inversió privada en IA va ser 18 vegades més gran que el 2013, i els Estats Units i la Xina lideren el desenvolupament dels avenços i la irrupció de noves empreses. El 2022, més de la meitat dels 91.900 milions de dòlars destinats a aquesta àrea al món van tenir el seu origen als Estats Units, amb un total de 47.400 milions, segons aquest informe. La Xina és el segon amb una inversió 3,5 vegades menor que la dels EUA (13.400 milions), seguit ja de lluny pel Regne Unit, amb 4.370 milions de dòlars.

L'àrea que més inversió va acaparar va ser el de la medicina i la salut, amb 6.100 milions de dòlars; seguit el processament i el núvol de dades, 5.900 milions de dòlars i les empreses fintech, 5.500 milions. El bum dels chatbots (robots de conversa) ha empès a les grans tecnològiques a una nova cursa competitiva, també amb els EUA i la Xina al capdavant, en un mercat en el qual es juguen milions d'usuaris.

Entre aquests avenços, els que generen més dubtes corresponen a la intel·ligència artificial (IA) generativa, aquella que descriu algoritmes que es poden utilitzar per crear contingut nou, inclosos àudio, codi, imatges, text, simulacions i vídeos, i que s'ha desencadenat amb el sistema ChatGPT, de l'empresa nord-americana Open AI. Aquests models capaços de simular converses humanes -que també desenvolupen altres empreses com Google- estan generant molts dubtes sobre la protecció de dades. A la Unió Europea el debat arriba just quan s'està negociant la llei d'intel·ligència artificial per trobar la fórmula de regular els dubtes socials, polítics i ètics que plantegen aquests sistemes amb el Reglament Europeu de Protecció de Dades (GDPR).

A falta d'una resposta global, alguns països comencen a prendre mesures. Itàlia ha bloquejat el sistema ChatGPT, i a Espanya l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha iniciat d'ofici actuacions prèvies d'investigació a OpenAI per un possible incompliment de la normativa espanyola i europea. Mentrestant, Microsoft ja ha anunciat que invertirà 10.000 milions d'euros (10.700 milions de dòlars) més en OpenAI, projecte a què va destinar 1.000 milions d'euros (1.070 milions de dòlars), el juliol de 2022.