En plena campanya de l'impost de societats de 2026, que afecta a més d'1,6 milions de societats a Espanya, el primer que han de fer les empreses és conèixer les novetats introduïdes per l'Agència Tributària que enguany afecten especialment les petites i mitjanes empreses, amb l'entrada en vigor de la reducció progressiva de l'impost fins al 2028. El Consell General d'Economistes ha alertat d'aquesta variabilitat en la taxa impositiva i els seus requisits: ha comptabilitzat que en els darrers 10 anys ha sofert 38 canvis a través de diverses normes.

Enguany, qui més ha d'estar a l'aguait de l'impost, són les pimes. En el cas de les empreses amb una facturació d'entre 1 i 10 milions d'euros, el tipus general de l'impost de societats inicia una reducció progressiva del 25% al 20% entre els exercicis 2025 i 2029. Per la seva banda, les microempreses, amb una facturació inferior al milió d'euros, també es beneficien d'una reducció gradual dels tipus aplicables als beneficis que passaran a tributar del 23% actual a tan sols el 17% els primers 50.000 euros declarats de guanys. Alhora, hi ha nous incentius vinculats a la reinversió i la creació d'ocupació.

També cal tenir en compte que, dins del principal paquet de mesures anticrisi per la guerra a l'Iran -aprovat pel govern central- s'inclou en l'impost sobre societats una llibertat d'amortització per a inversions en eficiència energètica. Aquest incentiu fiscal permet amortitzar lliurement les noves instal·lacions destinades a l'autoconsum d'energies renovables i punts de recàrrega de vehicles elèctrics.

Gràcies a la reforma fiscal, a Catalunya, les pimes s'estalviaran prop de 270 milions d'euros aquest any, segons les estimacions de l’Observatori de la Pime de Catalunya, elaborat per la patronal Pimec. Una xifra que s'ampliarà a 1.162 milions d'euros en el període comprès entre el 2025 i el 2029. L'actual campanya de l'impost sobre societats (exercici 2025) abasta el període de l'1 al 27 de juliol del 2026 mitjançant la presentació del Model 200 (fins al 22 de juliol per a domiciliacions bancàries).

A més de l'estalvi impositiu, les societats poden aplicar-se diverses deduccions, però sent molt curosos amb el que determina la norma que, per si mateixa, no detalla partida a partida o concepte per concepte, alerta David Gil, advocat i conseller delegat d'AYG Asesores. L'expert adverteix que les deduccions d'aquest gravamen són variables en funció de la dimensió i característiques de l'empresa. No obstant això, hi ha alguns elements que tothom hauria de tenir molt clars i, especialment, la petita i mitjana empresa.

Declaració obligatòria

Entre aquests, Gil esmenta com a bàsic que la declaració de l'impost de societats és obligatòria; és a dir, no s'hi val argumentar que no s'han tingut guanys o que l'empresa ha estat inactiva; "fins i tot així s'ha de presentar".

Recorda també que els administradors i accionistes tinguin clar que no s'ha de barrejar les activitats o usos personals amb els de l'empresa. Avisa de l'aplicació de despeses del mòbil personal o del cotxe d'empresa, per posar alguns exemples, que sovintegen en les revisions que fa Hisenda. "L'administració tributària -comenta Gil- usa el Model 200 no només per recaptació, sino que és una via de control i revelació del frau fiscal".

Alhora, aquest assessor fiscal constata que un dels principals errors que comenten les pimes és la manca de revisió final de les dades que consten en el Model 200. Per la qual cosa, recomana fer una llista de verificació final de tots els apartats. "S'ha de comparar el resultat que ens resulti de la declaració amb el que es va obtenir en exercicis anteriors -siguin guanys o pèrdues- i la coherència del que es declara amb les xifres que s'han declarat en altres impostos com l'IVA", detalla l'expert, per qui moltes vegades són equivocacions involuntàries que, especialment, es comenten en aquelles empreses que no tenen un responsable especialitzat en comptabilitat.

"L'impost de societats és un gravamen que requereix coneixements de comptabilitat", assegura i explica que s'ha de verificar la conciliació de les dades bancàries, de les dades de proveïdors i clients, el valor de les existències, les provisions, les amortitzacions... Vet aquí que les amortitzacions també són una font de dubtes. Per a aquesta partida comptable, l'assessor fiscal recomana estudiar en detall fins a quin punt pot ser beneficiós aplicar una amortització accelerada -un dels incentius fiscals amb què pot comptar una pime-.

L'amortització accelerada permet a les pimes deduir el cost de les inversions (com a maquinària o equips informàtics) més ràpid que amb el mètode lineal tradicional -redueix la base imposable i el pagament de l'impost sobre societats-. "És cert que els proporciona més liquiditat immediata, però el valor d'un bé que s'ha amortitzat passa a ser zero". Això que d'entrada és favorable, no ho és tant si l'actiu s'acaba venent: "Si el preu de venda és positiu, tota la quantitat que rebis es registra com un benefici extraordinari al balanç", subratlla Gil.

No tot és deduïble

En el capítol de deduccions, les errades que més sovintegen són la declaració de les multes de trànsit de la flota de vehicles; equivocacions en les retribucions dels administradors, les operacions vinculades entre empreses propietat dels mateixos socis o accionistes -especialment les que fan referència a préstecs societaris- o les operacions en efectiu. "Hisenda té l'ull posat en aquests aspectes", remarca David Gil. La compensació de les pèrdues també és una partida a revisar a consciència per evitar ensurts amb Hisenda. 

Un altre descuit habitual és la deducció per reserva de capitalització. És un incentiu fiscal que fomenta la reinversió en el capital de l'empresa. És a dir, es rebaixa l'impost a canvi de reinvertir els beneficis i mantenir-los dins de l'empresa en forma de fons propis, fomentant així el creixement amb recursos propis, "perquè el que Hisenda es vol assegurar és que el teixit empresarial i, concretament, la pime estigui ben capitalitzada".

Aquesta opció pot acabar sent un parany per a les empreses si no tenen clar o obvien que caldrà mantenir l'increment de fons propis durant els 3 anys següents al tancament de l'exercici en què s'aplica la deducció. Contràriament, si es decideix repartir els guanys de l'exercici anterior, no es pot obviar que "els dividends no són una despesa", assenyala Gil.