L'empresa aragonesa Forestalia no podrà, d'entrada, transportar electricitat des dels seus parcs fotovoltaics i eòlics de l'Aragó a Catalunya tal com pretenia. El Ministeri espanyol per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) ha emès aquests dies la seva declaració d'impacte ambiental negativa a totes les subestacions i línies de molt alta tensió previstes, tal com ha recollit el consultor i exgerent d'EolicCat Jaume Morron. 

Fonts del Ministeri de Transició Ecològica expliquen a ON ECONOMIA que els permisos d'accés a xarxa estaven a més ja caducats, per la qual cosa Forestalia hauria de tornar a començar el procés si volgués desenvolupar aquesta xarxa.

Les polèmiques MAT, en veritat xarxes privades de transport, projectades per l'empresa perquè a l'Aragó preveia produir més electricitat de la que necessita mentre Catalunya té una mancança considerable que s'ha d'accentuar amb el tancament de les nuclears, no tiraran així doncs endavant, llevat que l'empresa decideixi intentar-ho de nou. Sembla complicat, tenint en compte que ni tan sols els parcs de renovables des d'on tenia previst enviar-les s'han acabat construint. 

El pla de Forestalia era construir 6 parcs eòlics amb una potència total de 86 MW i 11 fotovoltaics de 279,94 MW que arribarien a Catalunya per l'Espluga de Francolí. Els ajuntaments per on havia de passar la línia de molt alta tensió s'hi havien oposat a unes línies que es transporten amb torres de gran mida. El govern espanyol havia expressat també les seves reticències a aquests projectes. 

El passat 23 de gener, el ministeri va publicar al BOE la declaració ambiental desfavorable dels tres parcs eòlics de Vilanova de Sixena, el de Campdàsens i 7 parcs fotovoltaics de Fraga que havien d'enviar electricitat a Catalunya. El principal motiu de l'extens butlletí oficial de l'estat amb 22 pàgines per rebutjar els projectes és l'afectació a la xarxa Natura 2000, amb el pas de les línies d'evacuació per zones protegides pels rius, i sobretot l'amenaça a diverses espècies d'aus. 

Quatre dies després, el 27 de gener, el ministeri va declarar també inviables des del punt de vista ambiental quatre parcs fotovoltaics de Fraga. En total 420,24 MW de potència i les seves línies d'evaquació cap a Catalunya que no tiraran endavant. 

Forestalia va aconseguir en primer moment la declaració ambiental positiva de les línies de molt alta tensió que havien de travessar Catalunya entre Baix Cinca i Pierola (97 kms), Valmuel i Begues (272 kms) i Laluenga i Isona (180 kms). Però els informes desfavorables del Govern van ser acceptats com a vinculants pel Ministeri, que no dona per resolts els problemes amb les al·legacions posteriors de l'empresa. 

Mentrestant, Forestalia va plantejar entre els anys 2023 i 2024 una quarta i una cinquena alternativa a aquestes línies que finalment tampoc no han prosperat. 

Tot i que el govern espanyol va expressar en el seu dia que "resulta difícil comprendre la lògica energètica" de línies d'evacuació de centenars de quilòmetres i va posar en la teulada del Govern el seu posicionament, des de Territori es temia que el projecte es pogués viabilitzar com a prioritari.