El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, considera que a Espanya s'hauria de qüestionar si "té sentit" que hi hagi una normativa, com la Llei de Defensa de la Competència, que habiliti el Govern a modificar condicions de competència imposades per la CNMC en operacions corporatives, (com ara concentracions o fusions, que passin a la fase dos) o a estudiar l'interès general. 

En un fòrum empresarial aquest dilluns, l'executiu no ha volgut pronunciar-se exactament sobre l'opa del BBVA-Sabadell, igual que totes les vegades que se li ha preguntat en els últims 17 mesos. No obstant això, ha fet una crida a fer una reflexió sobre la normativa que hi ha a Espanya i que habilita el Govern a involucrar-se en les fusions, ja que considera que és tan "important" com "subjectiva".

La mateixa CaixaBank va protagonitzar l'any 2021 l'operació financera més gran del país en absorbir Bankia, una operació que la va elevar com el banc més gran per actius i clients. En el seu cas, Competència la va aprovar en primera fase i el Govern (el seu segon accionista més gran) no s'hi va involucrar. Però en l'opa del BBVA sobre el Sabadell, la CNMC no només va estar estudiant la compra durant onze mesos, sinó que, a més, va arribar a la fase dos i això va autoritzar immediatament el Consell de Ministres a estudiar-la i afegir-hi més condicions.

Exactament, el Consell de Ministres ha vetat una fusió entre les dues entitats durant un període de tres anys prorrogable a cinc, des que tiri endavant l'opa. Una decisió que el BBVA ja ha recorregut al Tribunal Suprem i que Brussel·les també està estudiant, ja que considera que Espanya s'ha extralimitat en les seves funcions en posar aquesta condició en l'operació d'una empresa privada. I sobre aquest punt es pronunciava avui Gortázar. "Fora d'aquesta operació (l'opa del BBVA) em sembla que és una normativa que cal repensar".

El CEO de CaixaBank creu que la CNMC va fer una feina "molt escrupolosa, llarga, detallada i exhaustiva" amb l'opa del BBVA sobre el Sabadell, que finalment va aprovar a l'abril. "Va arribar a les seves conclusions i va donar un resultat subjecte a una sèrie de compromisos que és compatible amb la normativa de competència", argumentava. 

Pel que fa a les condicions del govern espanyol, "per la mateixa normativa, són raons diferents a la competència, subjectes a l'interès general, que és un tema important encara que subjectiu", indicava. "La normativa espanyola permet al govern fer-la quan es passa a fase dos, l'habilita. Una altra qüestió és si té sentit que hi hagi una normativa que estudiï l'interès general només quan arribi a la fase dos", afegia.

Sobre això, el conseller delegat recordava que si l'operació hagués estat entre un banc espanyol i un altre d'alemany, no estaria subjecta a l'aprovació de la CNMC sinó a Brussel·les, que valora altres qüestions. Amb tot, insistia que "de cara al futur, aquesta normativa mereix una reflexió, és una cosa que cal repensar".

Sobre aquesta ingerència política també es va pronunciar recentment David Martínez, el conseller díscol que ha decidit acudir a l'opa del BBVA malgrat el rebuig del consell d'administració del banc català. L'inversor mexicà considera que aquesta opa s'ha vist afectada per la ingerència i així ho va fer constar en una carta que va ser publicada a la CNMV.