El president i conseller executiu del grup Almirall, Carlos Gallardo, insta Europa a recuperar el posicionament de la indústria farmacèutica, reforçant el seu paper de sector estratègic de present i de futur. La petició és molt clara: la Unió Europea ha de deixar de pensar en la indústria farmacèutica com "un centre de costos" i entendre que és una indústria estratègica per al futur de l'economia europea, ha concretat.

El màxim directiu de la companyia -amb capital majoritari de la família Gallardo i cotitzada en borsa- ha alertat de la pèrdua de posicionament mundial que pateix el sector i del greuge comparatiu que pateix la indústria farmacèutica europea enfront dels seus competidors dels Estats Units i la Xina, en matèria d'investigació i innovació i regulació. 

Carlos Gallardo ha abordat aquest tema en la sessió El viatge cap a la innovació i lideratge en dermatologia mèdica, que ha impartit aquest dijous a l'espai Matins Esade, de l'escola de negocis. Gallardo ha exposat el seu posicionament com a vicepresident de la Federació Europea d'Associacions de la Indústria Farmacèutica (EFPIA, per les seves sigles en anglès),  a més de ser president d'una de les principals farmacèutiques espanyoles, que s'ha especialitzat en la dermatologia mèdica per ser líder mundial, segons ha remarcat. 

Fuga als Estats Units i avenços a la Xina

"En les últimes tres dècades s'ha erosionat el lideratge mundial de la indústria farmacèutica europea; érem la farmàcia del món", ha defensat Gallardo. Amb aquest declivi, Europa ha passat de generar el 50% dels nous descobriments farmacèutics a únicament desenvolupar-ne un de cada cinc, mentre que veu com els Estats Units i la Xina estan liderant el sector. "Europa és ara el tercer eix mundial per als llançaments de nous fàrmacs, entre altres coses, perquè la inversió en recerca ha caigut un 25% en els últims 20 anys", ha afegit.

En aquest context, el sector reclama que Europa acceleri els canvis necessaris per retornar la competitivitat farmacèutica europea al punt de partida i de lideratge. Altrament, persistirà i creixerà "la fuga de la investigació clínica i dels llançaments de nous productes cap als Estats Units", ha advertit.

El directiu ha reclamat que Europa esculli una ciutat per ubicar un hub de recerca que sigui "superpotent", com passa a Boston (Estats Units)", i no tenir-ne un a cada país i, textualment, fragmentar-ho tot tant com sigui possible i crear ineficiències tremendes.

Falten incentius i flexibilitat en les normes

En aquest sentit, l'alt executiu ha retret la manca d'incentius a la investigació i desenvolupament i l'enrevessada regulació europea que retarden i allarguen tots els processos de certificació dels assajos clínics i l'aprovació per part de les autoritats reguladores. No és admissible, segons Gallardo, que a Europa un laboratori farmacèutic trigui 600 dies -com passa a Espanya o Itàlia, per exemple- a incorporar un nou fàrmac de prescripció mèdica al sistema sanitari públic. A més que la FDA dels Estats Units triga una mitjana de 244 dies a autoritzar un medicament i l'EMA, agència de medicament europea, ho dobla: són 426 dies, ha alertat Gallardo.

La federació europea EFPIA ha dissenyat un full de ruta per fer un gir de 180° a aquesta situació: reforçar la protecció a la innovació, accelerar i modernitzar la regulació, millorar l'accés i les condicions per entrar al mercat, assegurar un creixement sostingut en despeses de medicaments innovadors i reduir els mecanismes de contenció (clawbacks), tancar els límits i la bretxa en investigació clínica entre països europeus i desenvolupar una política industrial estratègica, amb incentius tant o més competitius que els que té els Estats Units. "La indústria farmacèutica europea està sotmesa a una preocupant pressió geopolítica, amb noves polítiques industrials als Estats Units de Donald Trump i amb la Xina avançant en investigació i innovació; la Xina ja no copia", ha manifestat Gallardo, alhora que ha advertit que la resposta de la indústria europea és invertir i produir fora d'Europa.

La reacció d'Almirall

En aquest advers context, el grup Almirall persisteix en l'empenta de convertir-se en el líder mundial en dermatologia mèdica. Més enllà de les xifres econòmiques de la farmacèutica, que apunten a un marge d'ebitda superior al 25% el 2030, Almirall inverteix el 20% dels seus ingressos -ha posat rumb als 1.000 milions per al tancament del 2025- en R+D, amb una cartera molt centrada en la dermatologia mèdica per a tractament de malalties rares.

"Centrar-nos en una àrea molt definida de mercat, la dermatologia mèdica, va ser una decisió que vam prendre el 2014 i que ara ens permet créixer a doble dígit i perpetuar aquest creixement en el que queda d'aquesta dècada, gràcies a dos medicaments que tenen abast mundial -en psoriasi i dermatitis atòpica- i amb sis projectes d'investigació que estaran en fase II el 2026", ha exposat.